El virus fa allargar el termini per arrencar fruiters i reclamar la subvenci¨®

El coronavirus ha ampliat els terminis per reclamar ajudes per al sector agr¨ªcola. La declaraci¨® d'estat d'alarma ha comportat la suspensi¨® de la data l¨ªmit que s'havia previst per demanar l'ajut per a l'arrencada de presseguers, nectariners i paraguaians. La l¨ªnia vermella la marcava el 15 de maig per¨° el Departament d'Agricultura assenyala que "en aquesta situaci¨® d'excepci¨®, els terminis es reprendran en el moment en qu¨¨ finalitzi l'estat d'alarma o les seves pr¨°rrogues". El nou termini per fer les arrencades ser¨¤ el que resulti d'afegir al 15 de maig el nombre de dies naturals en qu¨¨ hagi estat vigent l'estat d'alarma: si la nova pr¨°rroga fins al 24 de maig fos l'¨²ltima, serien 72 dies d'estat d'alarma i, per tant, el termini d'arrencada seria fins al 26 de juliol. Agricultura matisa que tot el calendari "dependr¨¤ del moment en qu¨¨ el Govern de l'Estat decreti la finalitzaci¨® de l'estat d'alarma o de les seves pr¨°rrogues".

Els ajuts del pla d'arrencades de fruita de pinyol es van convocar el maig del 2019. Estaven pensats per reduir la sobreproducci¨® de fruita, que afectava directament l'enfonsament de preus, i s'hi poden acollir els productors de pr¨¦ssec, nectarina, paraguai¨¤ i platerina que hagin fet arrencades d'aquests fruiters entre l'1 de juliol del 2018 i el 15 de maig del 2020.

La dotaci¨® m¨¤xima d'aquesta convocat¨°ria d'ajuts ¨¦s de 10 milions d'euros per al per¨ªode 2019-2020. La m¨¤xima superf¨ªcie subvencionable per a cada titular d'explotaci¨® ¨¦s de tres hect¨¤rees, i l'import m¨¤xim que es pot rebre ¨¦s de 5.000 euros per hect¨¤rea.

El pla d'arrencades t¨¦ com a objectiu treure del mercat 2.000 hect¨¤rees de fruita de pinyol, amb l'eliminaci¨® de plantacions amb varietats obsoletes per afavorir la viabilitat futura de les explotacions. La previsi¨® d'Agricultura ¨¦s que aix¨° permeti que surtin del mercat 80.000 tones de fruita de pinyol, un volum que ¨¦s el que es va deixar d'exportar arran del veto rus. Segons el Departament, "es tracta d'una mesura estructural i menys costosa que si s'hagu¨¦s de rec¨®rrer a una retirada extraordin¨¤ria, que tindria un cost anual estimat entre 35 i 55 milions d'euros".