¡°L¡¯art ¨¦s clau per gestionar els dubtes que genera la pand¨¨mia¡±

El director de la Fundaci¨® Joan Mir¨® de Barcelona, Marko Daniel (Aquisgr¨¤,1964), ¨¦s expert en pand¨¨mies. Entre el 2000 i el 2003 va viure a Taiwan en un moment en qu¨¨ l'illa i la Xina van patir els efectes de la SARS, un virus tan terrible com el de la covid-19. ¡°Tot aix¨° ja ho he viscut abans. El m¨®n va tenir molta sort que la SARS no s'estengu¨¦s. Al gener, pel contacte amb col¡¤legues de Taiwan, la Xina, Corea i el Jap¨®, vam saber que ens esperaven canvis i quan hi va comen?ar a haver cancel¡¤lacions de visitants xinesos i coreans per a la primavera i l¡¯estiu, vam pensar que era un tema seri¨®s i vam crear un comit¨¨ de crisi per estar preparats¡±, explica Daniel al tel¨¨fon. ¡°I per aix¨°¡±, continua, ¡°ens vam esfor?ar a entrar de ple en el m¨®n en l¨ªnia en veure que seria necessari¡±. No es va equivocar. Davant de l'aven? del coronavirus a Espanya, les autoritats sanit¨¤ries van decretar el 14 de mar? l'estat d'alarma i tots els museus van tancar. Des d'aleshores les persones que visiten el web del centre fan servir un 20% de temps per navegar pels nous continguts.

Ara, sense presses, prepara la reobertura de la Mir¨®. ¡°?s molt important que els principals museus de Barcelona ens h¨¤gim posat d'acord a obrir conjuntament¡±. I ho faran a mitjans de juny. ¡°Les autoritats han de definir el marc legal a partir del qual podrem obrir i aix¨° est¨¤ en proc¨¦s de canvi permanent, ¨¦s massa din¨¤mic per concretar una data. Ens cal m¨¦s temps per preparar-los amb tota la seguretat per als treballadors i els visitants. Els meus col¡¤legues de Hong Kong i Singapur van obrir i van haver de tancar poc despr¨¦s perqu¨¨ hi havia rebrots, i aix¨° va ser una experi¨¨ncia molt dura per a ells. Hem d'estar absolutament segurs que aix¨° no passar¨¤ aqu¨ª¡±, explica.

Daniel est¨¤ conven?ut de la necessitat dels museus en aquests moments: ¡°S¨®n espais on la gent no nom¨¦s mirar¨¤ i entrar¨¤ en contacte amb obres d'art, sin¨® que reflexionar¨¤ i comprovar¨¤ les possibilitats que la cultura ens dona per obrir-nos a altres mons. Mirar una obra d'art ens ajuda a entendre millor la complexitat, la incertesa i el dubte, temes que en aquests moments ens preocupen a tots¡±, explica amb entusiasme. ¡°Per aix¨°, l'OMS recomana incloure l'art i la cultura en el sistema sanitari en recon¨¨ixer que visitar un museu t¨¦ un impacte positiu en la salut, el benestar i l'estat d'¨¤nim. L'art proporciona les eines per gestionar la incertesa i el dubte despr¨¦s que aquesta pand¨¨mia ens ha demostrat que som ¨¦ssers fr¨¤gils, i aix¨ª poder afrontar el futur¡±.

I malgrat l'¨¨xit de la virtualitat aquests dies, assegura que ¡°el m¨®n digital no pot substituir el fet de veure una obra d'art en directe. En moments cr¨ªtics hem d'utilitzar tots els instruments al nostre abast per compartir i comunicar. Hem apr¨¨s moltes coses d¡¯aquests dies, per¨° tots estem farts de relacionar-nos amb pantalles i busquem el contacte amb persones i experi¨¨ncies, que ¨¦s l'essencial d'una visita a un museu¡±.

Com passa a la Fundaci¨® Mir¨®, el magn¨ªfic edifici que van crear plegats l'artista i el seu amic, l'arquitecte Josep Llu¨ªs Sert, el 1975. ¡°Quan hi entres hi ha factors que afecten tots els sentits, una experi¨¨ncia fenomenol¨°gica que es perd en una pantalla.¡± La Fundaci¨® Joan Mir¨® va ser el primer equipament cultural que va presentar un ERTO. Ho va fer 10 dies despr¨¦s de tancar i va afectar els 57 treballadors de la plantilla, incloent-hi el director. ¡°Estem desafectant parcialment les persones a mesura que s¨®n necess¨¤ries per poder reobrir i s'hi aniran reincorporant gradualment. ?s una situaci¨® molt dif¨ªcil perqu¨¨ ¨¦s un problema econ¨°mic a tots els nivells, personal de cada treballador i a escala de la fundaci¨®, que ha patit una reducci¨® radical d¡¯ingressos, i a escala global; no pots passar una frontera i ja ets lliure dels efectes del virus¡±.

La Mir¨® ¨¦s una fundaci¨® privada que s'autofinan?a en un 80% (7,5 milions de pressupost el 2020) a partir de les entrades del p¨²blic; la resta s¨®n aportacions de l'Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri. Tot i que l'artista va cedir l¡¯any 1975 a Barcelona la seva col¡¤lecci¨® d'obres, cosa que converteix aquest centre en ¨²nic al m¨®n. El 2019, el centre, per fer front als n¨²meros vermells, va haver d'acomiadar set treballadors.

¡°L'autofinan?ament ha estat una virtut, per¨° ara requereix mesures radicals amb una visi¨® a m¨¦s gran escala. Estem treballant amb tots els organismes que ens puguin ajudar. ?s un repte molt gran en aquest moment en qu¨¨ la societat ha de reflexionar sobre el valor que t¨¦ el patrimoni cultural i com vol garantir-lo. Fins ara s'ha fet gr¨¤cies als visitants, per¨° ara l¡¯haurem de continuar conservant. Cal aprofitar aquesta crisi per millorar, perqu¨¨ seria dif¨ªcil continuar amb la situaci¨® tan prec¨¤ria que s'ha viscut. Ens cal m¨¦s suport p¨²blic per garantir el nostre patrimoni i donar-li visibilitat. M'entristeix haver de justificar la import¨¤ncia d'un acte de generositat com el que va tenir Joan Mir¨® amb la seva ciutat¡±, sentencia.

Potser el moment ¨¦s una oportunitat perqu¨¨ la ciutat redescobreixi un centre com la Fundaci¨® Mir¨®. ¡°Des de la meva arribada el 2018 els visitants locals han passat del 20% al 25%. Aquesta situaci¨® ens permetr¨¤ explicar millor per qu¨¨ som on som, qui ¨¦s Mir¨® i per qu¨¨ t¨¦ inter¨¨s avui. Hem de treballar aquests canvis i oferir experi¨¨ncies diferents amb una visi¨® nova de la col¡¤lecci¨® i l'obra de Mir¨®. ?s una oportunitat per poder arribar a l'imaginari dels barcelonins¡±, reconeix. Abans de tancar tenien a punt la mostra dedicada a l'artista ¨ªndia Nalini Malani, ¨²ltim Premi Joan Mir¨®. ¡°Est¨¤ tot a punt. Es prorrogar¨¤, com la d'Antoni Llena i la de l'Espai 13, i s'ampliar¨¤ el calendari previst. No s'ajorna res¡±.

Daniel ha recorregut aquests dies el seu centre i ha comprovat com ha canviat. ¡°La natura ha crescut molt i ¨¦s m¨¤gic veure com abriga obres, com la cadira de metall pintada de colors que hi ha en un dels patis o com se sent a les sales el cant dels ocells. La banda sonora ha canviat, la relaci¨® amb l'entorn ¨¦s diferent, per¨° t¨¦ molt a veure amb la relaci¨® que Mir¨® tenia amb la natura i com la portava a les seves obres¡±.

I continua: ¡°En la mesura que tots hem canviat pel confinament la nostra manera de veure, les seves obres tamb¨¦ han canviat¡±. Daniel no vol especular en com hauria viscut Mir¨® aquesta pand¨¨mia: ¡°Ell va viure totes les grans crisis del segle XX: les guerres mundials, la grip del 1918, la Guerra Civil, la transici¨® i moltes de les seves obres, d'una manera molt personal, reflecteixen aquests moments. Era capa? de processar aquests inputs en creativitat pura¡±.

¡°Hav¨ªem comen?at b¨¦ el 2020, amb un creixement de visitants del 3% i amb m¨¦s perspectives de patrocini i projectes molt interessants, fins i tot de llarg recorregut, de cara al 2025, el 50¨¨ aniversari del centre, per¨° la situaci¨® ¨¦s dif¨ªcil i s'ha convertit en un nou repte¡±. I ho il¡¤lustra amb el mite grec de S¨ªsif, condemnat a emp¨¨nyer una roca al cim de la muntanya una vegada i una altra. ¡°S¨ªsif no va decidir abandonar la tasca i mirar Netflix; va continuar fent el que havia de fer. Quan Mir¨®, el 1974, va fer el tr¨ªptic L'esperan?a del condemnat a mort vivia una situaci¨® molt complicada; tenia m¨¦s de 80 anys i possiblement tamb¨¦ es devia referir a ell, que se sentia condemnat a morir, per¨°, lluny de ser un moment de depressi¨® i tristesa, va mantenir el seu comprom¨ªs. I aquesta ¨¦s la situaci¨® en qu¨¨ ens trobem ara mateix¡±.