Eduardo Mendoza: ¡°No hi ha ¨¨pica; som a casa esperant que passi el x¨¤fec¡±

Quan Eduardo Mendoza (Barcelona, 77 anys) va publicar La verdad sobre el caso Savolta, Juan Garc¨ªa Hortelano va escriure en el segon n¨²mero d'EL PA?S, el 5 de maig de fa 44 anys, que seria bo que ¡°monopolitzats per l'estad¨ªstica¡± llegissin aquell nou novel¡¤lista que havia abordat una hist¨°ria de pistolers, patriotes i anarquistes que vivien les restes d'una guerra i s'apropaven a unes altres de dimensions pand¨¨miques, la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial. Al cap de molts anys, Mendoza (Premi Cervantes del 2016) va publicar El rey recibe (Seix Barral, 2018), on recorre els diferents fets (guerres i plagues) que el van tenir a ell mateix com a testimoni durant el convuls segle XX. Viu aquests anys de la seva maduresa a Londres, per¨° passa el confinament a la que ¨¦s la seva ciutat, Barcelona, on va n¨¦ixer en plena Segona Guerra Mundial. Sobre aquest temps de pand¨¨mia, l'autor de Sin noticias de Gurb (ficci¨® dist¨®pica nascuda en aquest diari), ens parla des de casa per FaceTime.

Pregunta. A El rey recibe vost¨¨ recorre guerres i plagues (com la sida). En aquesta successi¨® de fets, quin lloc ocuparia el que ens passa ara?

Resposta. Ho penso des de fa molt de temps. El m¨¦s curi¨®s ser¨¤ com ho veurem quan tinguem una mica de perspectiva, quan no siguem enmig d'aquesta situaci¨® tan estranya. No ens hav¨ªem imaginat mai una cosa aix¨ª. Ens hav¨ªem imaginat guerres, tsunamis, terratr¨¨mols, per¨° estar tancats a casa, anar pel carrer amb mascareta, no poder tocar res ni ning¨²¡­, aquesta ¨¦s una situaci¨® molt estranya. Des dels pol¨ªtics a les persones normals, jo mateix, li estem donant una dimensi¨® ¨¨pica que no t¨¦. Hi ha hagut conductes abnegades, admirables, per¨° el que se'n diu ¨¨piques... d'¨¨piques no n'hi ha. Estem tancats a casa, esperant que passi el x¨¤fec, com animalons que s'amaguen a la closca esperant que el mal se'n vagi. Imagina't qu¨¨ diran els que vinguin: hi va haver una ¨¨poca en qu¨¨ la gent es va tancar a casa, escrivien uns diaris de confinament que realment no valien res, i estaven a l'espera del que pogu¨¦s passar, que en realitat desconeixien. La incertesa que es planteja ¨¦s en qu¨¨ consisteix perdre i en qu¨¨ consisteix guanyar. Perdre ¨¦s f¨¤cil de dir, perqu¨¨ ¨¦s morir. Per¨°, en qu¨¨ consisteix guanyar? Guanyarem, es diu, per¨° qu¨¨ guanyarem? No ho sabem. ?s una batalla ben estranya, aquesta, ben estranya.

P. Ara ja es diu menys, per¨° hi va haver un moment en qu¨¨ es comentava que en sortir¨ªem millors, de tot plegat.

R. S¨ª, ¡°res tornar¨¤ a ser com abans¡±. Jo crec que tot tornar¨¤ a ser com abans una vegada ens n'h¨¤gim oblidat. Hi ha hagut coses molt m¨¦s terribles, com guerres i altres plagues, i al cap del temps s'han oblidat i els enemics s'han tornat amics i la gent ha tornat a riure i a passar-s'ho b¨¦. No canviar¨¤ la naturalesa humana per la covid-19.

P. Viu o ha viscut en pa?sos prestigiosos, com el Regne Unit, on ara resideix, i els Estats Units. Tots dos estan q¨¹estionats, despr¨¦s d'haver estat considerats pot¨¨ncies capaces d'afrontar-ho tot.

R. Aix¨° ha servit per aprendre moltes coses, algunes de les quals alguns que hem viscut en aquests llocs ja sospit¨¤vem. Sabem que s¨®n gegants amb peus de fang. Gegants, malgrat tot; els altres s¨®n nans amb peus de fang. Una cosa que m'ha sorpr¨¨s molt ha estat la manca de material, de mascaretes, de guants. La pot¨¨ncia industrial tremenda que tenen els Estats Units, el sud-est asi¨¤tic, el Jap¨®, no ha estat capa? de fabricar unes mascaretes de paper amb una goma i uns guants d'un sol ¨²s. Aix¨° vol dir que les coses no s¨®n com ens les imagin¨¤vem, que la ind¨²stria no ¨¦s tan potent. Aquesta ¨¦s una sorpresa molt gran: per qu¨¨ faltava material? Per qu¨¨ durant dos mesos hem estat aix¨ª en un m¨®n amb tanta tecnologia? Quina cosa m¨¦s curiosa: es pot fer un portaavions en una setmana i no es poden fer mascaretes.

P. Quan va publicar Mauricio y las elecciones primarias, Agust¨ª Fancelli li va dir a EL PA?S que vost¨¨ no renuncia mai al seu humor corrosiu, passi el que passi. El que ha viscut a l'Anglaterra de Boris Johnson ha fet ressorgir aquest humor seu?

Des dels pol¨ªtics a les persones normals, jo mateix, li estem donant una dimensi¨® ¨¨pica que no t¨¦. Hi ha hagut conductes abnegades, admirables, per¨° el que se¡¯n diu ¨¨piques... d¡¯¨¨piques no n¡¯hi ha

R. Boris Johnson ¨¦s un pallasso; intel¡¤ligent, ambici¨®s, astut, per¨° un pallasso de vocaci¨®. No ho pot evitar, ha de fer el pallasso. Enfrontat a una situaci¨® com aquesta, la combinaci¨® pallasso i drama ¨¦s explosiva. Trump ¨¦s una altra cosa. ?s un pallasso m¨¦s corrosiu, amb un rerefons pitjor. ?s un producte d'una societat fr¨ªvola, i ¨¦s un home d'una extraordin¨¤ria frivolitat. Ho va dir: ¡°Per aqu¨ª no passar¨¤ el virus¡±. Tot aix¨° ¨¦s digne de Chaplin, de Buster Keaton, d'aquest tipus de personatges. Per¨°, ¨¦s clar, pot tenir conseq¨¹¨¨ncies molt greus per a la cadena del poder, perqu¨¨ afecta els qui s¨®n en llocs de responsabilitat, ja que les coses funcionen soles. En el moment en qu¨¨ cal prendre les regnes no en tenen ni idea, ni idea.

P. Des del punt de vista particular, a vost¨¨ l'ha satisfet haver passat el confinament a Espanya?

R. ?s el que he triat. Era a Anglaterra quan va comen?ar el confinament i vaig pensar que la cosa no seria curta, que a m¨¦s jo era una de les persones que estan en situaci¨® de risc, per l'edat, i vaig pensar que pass¨¦s el que pass¨¦s estaria millor a Espanya, m¨¦s protegit i amb m¨¦s recursos. Vaig sortir corrents, en un dels ¨²ltims avions en qu¨¨ es va permetre viatjar sense m¨¦s dificultat, amb mascareta. Estic molt content d'haver vingut a Espanya, i de ser a casa meva, a Barcelona. El que s'anomenen ¡°productes de proximitat¡± aqu¨ª s¨®n millors.

P. Com ha vist la gesti¨® d'aquest mal entre nosaltres, no nom¨¦s en l'¨¤mbit pol¨ªtic, sin¨® tamb¨¦ en la ciutadania?

R. No tinc elements de judici. Els pol¨ªtics han fet el que bonament podien en una q¨¹esti¨® de la qual no en sabien res. Potser el seu error ha estat no saber explicar-ho b¨¦, no saber confessar que no hi ha solucions f¨¤cils i que ning¨² sap gaire b¨¦ qu¨¨ ha de fer. En l'¨¤mbit ciutad¨¤ crec que el comportament ha estat molt bo. Per¨° tinc una visi¨® molt limitada: els meus amics, el meu barri, tot aix¨° ¨¦s exemplar, tots es comporten aqu¨ª com a alumnes avan?ats. No s¨¦ qu¨¨ passa en altres grups i comunitats m¨¦s atape?ts, m¨¦s necessitats, en condicions m¨¦s prec¨¤ries. Dedueixo que el comportament ha estat bo. Sempre hem estat for?a disciplinats, m¨¦s del que sembla. Ens diuen que no fumem i no fumem. Ens diuen que no sortim de casa i no sortim.

P. Aqu¨ª el dissentiment pol¨ªtic ¨¦s m¨¦s aspre que el que es produeix en altres pa?sos. Ho percep aix¨ª?

Per qu¨¨ durant dos mesos hem estat aix¨ª en un m¨®n amb tanta tecnologia? Quina cosa m¨¦s curiosa: es pot fer un portaavions en una setmana i no es poden fer mascaretes

R. Crec que la cosa va comen?ar b¨¦, amb una certa solidaritat, amb el desig de col¡¤laborar tots pel b¨¦ com¨². De mica en mica aix¨° s'ha anat desgastant i hem tornat als enfrontaments, a treure'n profit. La hist¨°ria els jutjar¨¤. Per exemple, en el cas de Portugal sembla que ¨¦s exemplar el que passa; a Anglaterra sempre hi ha hagut un cert patriotisme en el millor sentit de la paraula: que el pa¨ªs tiri endavant, ja hi haur¨¤ moment de barallar-se. Ells han passat per moltes guerres i no han tingut guerres civils recents. Estan acostumats a treballar plegats. Nosaltres tenim coses molt bones, millors que les que tenen els anglesos, som m¨¦s amables i generosos, per¨° com a col¡¤lectiu som busca-raons, no tenim sentit del que Jos¨¦ Antonio [Primo de Rivera] anomenava ¡°unitat de dest¨ª en l'universal¡±. No li vam fer cap cas al pobre Jos¨¦ Antonio¡­

P. Tant en els seus escrits com en el terreny hum¨¤, fins i tot en la seva manera de vestir, vost¨¨ sempre ha donat la sensaci¨® d'aplom, com si f¨ªsicament li rellisquessin les coses. En aquest cas, i no nom¨¦s pels riscos de l'edat, sin¨® pels fets mateixos, vost¨¨ ha sentit por?

R. De por n'he tingut i en segueixo tenint. En tinc per mi mateix, perqu¨¨ penso que en qualsevol moment, per la cosa m¨¦s simple i imprevisible, puc agafar la malaltia i no explicar-ho. I deixar interromput el que estic fent, el que estic llegint, fins i tot no arribar a saber com s'acabar¨¤ la Lliga! Coses que semblen molt ximples fins que realment t'hi enfrontes. Tot de coses que no has fet, els plans que tenies. Per descomptat, tinc molta por per les persones que m'envolten, per les persones que estimo. Molts amics o coneguts que haurien viscut m¨¦s anys i que se n'han anat r¨¤pidament pel coronavirus, una mort lletja i trista. ?s clar que he tingut por, una altra cosa ¨¦s exterioritzar-la i fer-ne literatura.

P. I qu¨¨ fa un home de ficcions com vost¨¨ amb tots aquests materials? Qu¨¨ li passa pel cap?

Vaig sortir corrents [d¡¯Anglaterra, on viu] en un dels ¨²ltims avions, amb mascareta. Estic molt content d¡¯haver vingut a Espanya, i de ser a casa, a Barcelona. El que anomenem ¡®productes de proximitat¡¯ aqu¨ª son millors

R. Soc molt diferent dels periodistes, no tinc aquest esperit. Amb la realitat immediata gaireb¨¦ mai se m'acut fer res. Sempre estic parlant d'hist¨°ries passades. Des del punt de vista del present, amb la perspectiva actual, per¨° sempre d'hist¨°ries passades. Amb aix¨° que passa ara en comptes d'observar soc observat per la realitat i ja veurem qu¨¨ passa m¨¦s endavant.

P. Quan va comen?ar tot aix¨° hi va haver gent que se li va adre?ar perqu¨¨ ressuscit¨¦s Gurb i el personatge observ¨¦s, com diu vost¨¨, els observats.

R. Em fa sempre molta gr¨¤cia aix¨° que passa amb Gurb. ?s un personatge que em persegueix, m'acompanya, i li tinc molt d'afecte, per¨° que ¨¦s gaireb¨¦ independent de mi, perqu¨¨ aix¨ª ho considera la gent. El que em demanaven no era que jo escriv¨ªs, sin¨® que jo torn¨¦s a convocar aquest personatge perqu¨¨ vingu¨¦s i digu¨¦s el que havia de dir. Per¨° aix¨° ¨¦s molt absurd. Jo no puc ara repetir una cosa en circumst¨¤ncies molt diferents. Jo soc un altre, el que passa ¨¦s una altra cosa. Gurb ja s'ha convertit en un personatge independent, tinc el seu n¨²mero de tel¨¨fon, per¨° res m¨¦s.

P. Si s'assegu¨¦s amb aquest personatge segur que li hauria donat humor en aquest temps. Falta humor ara?

R. No, no. Jo crec que hi ha una bona dosi d'humor. Precisament ¨¦s una cosa que caracteritza aquesta situaci¨®. La invasi¨® d'acudits que arriben pels diferents mitjans, gent que fa minipel¡¤l¨ªcules¡­, ning¨² m'envia coses tr¨¤giques. De vegades m'arriba alg¨² cantant una ¨¤ria, per¨° en general s¨®n bromes, acudits, hist¨°ries divertides de parelles fartes de confinar, receptes de cuina. Com n'hem apr¨¨s, de cuina! L'humor ¨¦s sempre la cara oculta de les pors, de problemes¡­ Respon a una realitat del tancament, de les conviv¨¨ncies for?oses en uns espais redu?ts, en un temps per al qual ning¨² estava preparat. Londres ¨¦s museus, teatre, bars, i nom¨¦s hi pots veure ocellets!

P. ¡°Les ciutats s¨®n les grans protagonistes de les nostres vides¡±, li deia vost¨¨ tamb¨¦ al company Fancelli. I ara viu tancat a Barcelona, una ciutat que ¨¦s com un melic sense finestres.

Per¨° quan hi ha un moment de necessitat el salt que hi ha entre tenir i no tenir ¨¦s immens. Com viu aquesta situaci¨® la gent sense mitjans i com la viu la gent amb mitjans, amb cases grans, amb un rebost ben ple?

R. No s¨¦ qu¨¨ est¨¤ passant, no s¨¦ qu¨¨ passa al meu barri, aqu¨ª al costat. Jo soc una persona que va a les ciutats i intenta ocupar-les en tota l'extensi¨®. Vaig a barris que no conec, entro en bars on no he entrat mai¡­ M'agrada el fenomen ciutat. Per¨° ara no s¨¦ qu¨¨ passa a 300 metres de casa, Barcelona buida, Barcelona sense turistes. Avui em deien que hi ha restaurants i bars que han posat el r¨¨tol ¡°per llogar¡±, perqu¨¨ ja han tancat abans de passar a la primera fase. En qu¨¨ es convertir¨¤ Barcelona, una ciutat que ha viscut precisament de vendre's a si mateixa? No ho s¨¦, ¨¦s una gran inc¨°gnita.

P. Deia vost¨¨, en parlar d'El rey recibe, que les plagues i els conflictes del segle XX van passar una enorme factura. S'imagina la factura d'aquest temps?

R. Una cosa de la qual no es parla gaire ¨¦s de com ressusciten les difer¨¨ncies socials, com han passat aquesta situaci¨® els rics i els pobres. Una difer¨¨ncia abismal. Mentre la vida ¨¦s normal, es dissimula una mica, perqu¨¨ tothom t¨¦ les seves compensacions. Per¨° quan hi ha un moment de necessitat el salt que hi ha entre tenir i no tenir ¨¦s immens. Com viu aquesta situaci¨® la gent sense mitjans i com la viu la gent amb mitjans, amb cases grans, amb un celler ben assortit, amb un rebost ple, amb diners als quals rec¨®rrer fins que les coses tornin a funcionar? No s¨¦ si les revolucions surten d'aquestes situacions o no.

P. Sempre s'ha mostrat atent i cr¨ªtic amb la realitat del periodisme. Aquest temps ha estat tamb¨¦ el temps dels periodistes. Com veu vost¨¨ aquest instrument social que ¨¦s la premsa avui?

Tota aquesta q¨¹esti¨® dels nacionalismes, que han estat tan presents, ara estan una mica per all¨¤, perduts. Per¨° ja tornaran, perqu¨¨ aquestes coses no s¡¯apaguen tan f¨¤cilment

R. Una de les coses que ens ha ensenyat aquesta situaci¨® ¨¦s el valor de la premsa, de la informaci¨®. En ¨¨poques de m¨¦s in¨¨rcia el diari era un entreteniment dels matins. Ara ¨¦s el primer que es mira, abans d'esmorzar, abans de rentar-se la cara. A veure si ha millorat, o si ha empitjorat la situaci¨®¡­ Quan surto a aplaudir no nom¨¦s aplaudeixo els sanitaris, sin¨® molta m¨¦s gent. Els qui fan que no falti menjar als supermercats. I tamb¨¦ els periodistes, que s¨®n aqu¨ª cada mat¨ª i que m'estan donant a cada moment el que necessito per saber. Jo crec que els periodistes s'havien relaxat una mica i ara han estat una altra vegada a l'altura. El periodisme ha complert i continua complint i cal posar-li bona nota.

P. La verdad sobre el caso Savolta ¨¦s sobre el que passa despr¨¦s d'una guerra i abans que en vinguin d'altres. Quan es va reeditar aquest llibre el 2015, celebrant els 40 anys des de la seva publicaci¨® el 1975, estava en efervesc¨¨ncia la q¨¹esti¨® de la independ¨¨ncia de Catalunya. Vost¨¨ va dir: ¡°No entenc el que passa, no veig on va, em preocupa. Em fa por¡±. Ara tantes coses semblen esvair-se¡­

R. El tomb que han donat not¨ªcies que semblaven greus i que eren a primera p¨¤gina i ara s¨®n a la p¨¤gina 20 o als mots encreuats¡­ Toda aquesta q¨¹esti¨® dels nacionalismes, que han estat tan presents, ara estan una miqueta per all¨¤, perduts. Per¨° ja tornaran, perqu¨¨ aquestes coses no s'apaguen tan f¨¤cilment. Per¨°, de moment, s'han quedat una mica en segon terme.

P. ¡°Feli?ment insatisfet¡± es declarava vost¨¨ despr¨¦s del premi Cervantes. I ara?

R. Cada vegada menys insatisfet. He tingut molta sort, i en segueixo tenint. He vist tanta gent que no ha tingut tanta sort, o que no en t¨¦, i que ha passat per coses tan dram¨¤tiques. No he viscut tota la meva vida d'aniversari feli?, per¨° he tingut molta sort. Aquest ¨¦s un balan? de nota for?a alta, com la que li dono als periodistes.

P. Despr¨¦s del seu Cervantes el 2016 deia que llavors un gran buit que sentia era no poder trucar a la seva agent, Carmen Balcells [va morir el 2015]. Ella representava, com Hortelano, com Juan Benet, com aquells veterans, una ¨¨poca d'enyorada qualitat¡­

R. De la qualitat d'aquest temps en parlaran els qui vinguin despr¨¦s. Potser nosaltres som els Hortelano i Benet d'aquest temps, qui ho sap! En el meu cas particular, he tingut molta sort: he conegut tota aquesta gent. Pel que fa a Carmen Balcells¡­ Viure en el seu temps i a prop seu era com haver nascut a casa de milionaris, era un luxe reservat a molt pocs, era un luxe m¨¦s gran que tenir un iot. A la seva ag¨¨ncia hi ha gent magnifica, que segueix aqu¨ª molt atenta, tot i que ara ja no estic construint-me una carrera i construint-me a mi mateix. Ara ja estic, diguem-ne, fet o en proc¨¦s de desfer. Tenir anys vol dir que hi ha coses que ja tens fetes, que no les has de tornar a fer.