A l¡¯hora de la veritat

El Moulin d¡¯And¨¦ ¨¦s un centre cultural i art¨ªstic al nord de Par¨ªs que s¡¯ofereix de resid¨¨ncia per escriure. Georges Perec hi va passar la majoria de caps de setmana, entre l¡¯any 1965 i el tombant de d¨¨cada. Hi va escriure La disparition, un thriller estrany, puntejat per les refer¨¨ncies a Melville, Borges, Dafoe, Christie, Poe, enll¨¤ de cites b¨ªbliques i talm¨²diques, i d¡¯un miler llarg de jocs de paraules: un llibre de 312 p¨¤gines sense cap lletra e.

A l¡¯habitaci¨® del Moulin d¡¯And¨¦ hi havia una llitotxa, una taula i una cadira tosques. Perec hi va escriure La disparition en un r¨¨gim una mica monacal, lluny de la seva biblioteca particular. Hi havia caps de setmana que ni tan sols s¡¯hi enduia un diccionari de franc¨¨s. Si tenim en compte que a la novel¡¤la no hi surt cap lletra e, la proesa de trobar sin¨°nims i frases fetes, l¡¯epopeia de fer tants jocs de paraules, sense diccionari, no deixa de ser remarcable. Per¨° passa que Perec era enciclopedista, de tarann¨¤ i de cap. No tenia el que el dataisme confon per acc¨¦s al coneixement i per la possibilitat d¡¯amuntegar-lo en un disc dur. Perec mastegava mentalment la informaci¨®, la metabolitzava i, per aix¨°, a l¡¯hora d¡¯escriure nom¨¦s li calia obrir l¡¯aixeta de les dendrites. A La disparition hi ha tants referents (geogr¨¤fics, ¨¨tnics, idiom¨¤tics, musicals, zool¨°gics, bal¨ªstics, art¨ªstics, comercials, hist¨°rics) que costa de creure que no consult¨¦s gaireb¨¦ cap llibre. Perec llegia com un esperitat i despr¨¦s pensava per si mateix.

L¡¯historiador Yuval Noah Harari diu que el dataisme ¨¦s una mena de religi¨® digital. Redu?t l¡¯univers a un flux incessant de dades, regulat el desig pels algoritmes, el ciutad¨¤ s¡¯excita amb el potencial interpretatiu de les m¨¤quines i creu que per fi els misteris de la realitat han estat revelats. En la seva l¨ªnia de vulgaritzar dient que divulga, l¡¯ectofil¨°sof Byung-Chul Han diu que el dataisme ¨¦s sexi.

Catherine Cl¨¦ment, fil¨°sofa, novel¡¤lista, cr¨ªtica liter¨¤ria i feminista francesa, va coincidir amb Perec al Moulin d¡¯And¨¦. Es van fer molt amics. Els estadants es trobaven a l¡¯hora de dinar i sopar. Un dia que ella menjava fesolets, Perec li va proposar que escrigu¨¦s un text filos¨°fic sense la lletra e. ?s un joc, li va dir. Anys enll¨¤, el text de Cl¨¦ment apareix, sense cap modificaci¨®, inserit a La disparition. Ella se¡¯n va congratular. Perec creia m¨¦s en l¡¯amistat i en el joc que no pas en les dades. Si arriba a pensar en catal¨¤, fa de bon pensar que del dataisme n¡¯hauria dit dadaisme.