Feli?

La veritat ¨¦s que no em ve al cap quin concert era. El que s¨ª que recordo perfectament ¨¦s girar-me i trobar la cara del Santi Carrillo just al meu darrere. I tamb¨¦ com, amb aquella euf¨°ria barreja d¡¯alcohol i decibels que et fa m¨¦s agosarat, vaig decidir acostar-m¡¯hi i petar la xerrada amb ell per primera vegada. Aix¨ª va ser com, de manera cordial, vam intercanviar opinions divergents, principalment, esclar, sobre la no pres¨¨ncia del meu grup a la seva revista. Sense manies, ell em deia que si no sort¨ªem no era per cap conxorxa contra el rock catal¨¤, sin¨® purament per la qualitat de la nostra proposta, i jo li expressava els meus dubtes sobre l¡¯objectivitat de la seva revista cap a tot el que fes tuf de catalanitat.

¡°Una cosa ¨¦s clara¡±, li vaig dir amb la sufici¨¨ncia caracter¨ªstica d¡¯una diva del pop nostrat, ¡°ni Rockdelux necessita parlar d¡¯Els Pets per sobreviure, ni Els Pets necessitem sortir al Rockdelux per funcionar¡±. Al final, sense perdre el somriure, me¡¯n vaig acomiadar, tot empla?ant-lo a escoltar el nostre proper disc, cosa que, suposo, li deuria demanar cada m¨²sic poca-solta i pagat de si mateix que es deuria trobar.

Reconec que no vaig dir tota la veritat en aquella conversa nocturna amarada de fum. D¡¯acord que no ens calia sortir a la seva publicaci¨®, per¨° me¡¯n moria de ganes. Jo era lector de Rockdelux: comprar-lo cada mes era per a mi un ritual at¨¤vic, una manera l¨²cida i conscient de formar part d¡¯una comunitat de friquis assedegats de felicitat en forma de can?ons pop. A qui volia enganyar? I tant que necessitava veure el meu grup ocupant algun dia, ni que fos una vegada, un raconet de la seva revista.

Uns mesos m¨¦s tard va passar. Una p¨¤gina sencera al Rockdelux parlant de Respira (2001), el nostre nou disc. I deixant-nos b¨¦, que coi, molt b¨¦ fins i tot. No m¡¯ho podia creure. M¡¯ho vaig rellegir tres o quatre vegades, vaig trucar euf¨°ric als meus companys de grup i de passada vaig copsar el motiu del prestigi d¡¯aquell coi de revista: l¡¯amplitud de mires, l¡¯eclecticisme ben ent¨¨s, el rigor a prova de dogmes i prejudicis i, sobretot, la passi¨® altruista, generosa i gens dissimulada per compartir la m¨²sica que els emocionava.

Escurant-me la butxaca vaig comprar cinc exemplars i els vaig repartir als meus millors amics, i si soc sincer tamb¨¦ a un cret¨ª esnob a qui tenia moltes ganes. Fa molts anys d¡¯all¨°, i tant, per¨° recordo com si fos ara que aquell dia vaig ser molt, per¨° que molt feli?.

Llu¨ªs Gavald¨¤ ¨¦s cantant i l¨ªder d¡¯Els Pets