Atenci¨® a les galetes
Perviv¨¨ncia i ¨¨xit d¡¯una menudesa amb poques innovacions, un producte barat, com¨² i antic, gens vist¨®s al teatre dels menjars en espectacle
Una menudesa, un producte barat, com¨² i antic, gens vist¨®s al teatre dels menjars en espectacle, sense firma de fama, aix¨ª s¨®n les galetes d¡¯oli, dites tamb¨¦ de barco, d¡¯Inca, marineres, de forn; s¨®n seques, fortes i salades, triomfen i es mantenen i reinventen experimentalment. Als darrers temps han quallat algunes novetats d¡¯entitat i import¨¤ncia sense disfressar-ne l¡¯entitat.
Sempre distintes, r¨²stiques per no id¨¨ntiques ni industrials, artesanes mig mecanitzades, s¨®n una alternativa bona de l¡¯alimentaci¨® quotidiana, un complement que no s¡¯ha de fer pregar. Esdevenen un recurs de necessitat i venen de la tradici¨® consolidada, un obsequi pispat.
Generalment an¨°nimes, les generacions joves les anomenen sovint gen¨¨ricament ¡®quelis¡¯ per assimilaci¨® a la producci¨® massiva de comercialitzaci¨® global, quasi ¨²nica i d¡¯¨¨xit d¡¯una f¨¤brica d¡¯Inca al llarg de mig segle, ja. Quely va v¨¨ncer quasi hegem¨°nica fins fa poc, ara t¨¦ compet¨¨ncia diversa. La marca va sobreviure un gran incendi i la competici¨® d¡¯una nova marca milion¨¤ria, Ros d¡¯Or, llan?ada amb anunci de Rafa Nadal.
Des de fa d¨¨cades ¨¦s aliment de part del com¨² de la poblaci¨®, amb onades, s¨ª, amb arrelament en diferents conjunts socials. Als darrers anys, emper¨°, s¡¯ha de constatar la pres¨¨ncia de novetats i innovacions m¨¦s que suportables, agra?des, rodones. Reneix un inter¨¨s curi¨®s malgrat que els gustos austers siguin la seva norma.
De vegades han fet galetes atrevides pels seus components o colors, a cops sembla en una carrera per ampliar el mercat que durant anys amb quasi monopoli amb xarxa esmenat d¡¯una marca; sempre hi va haver un mercat secundari complementari per l¡¯oferta pr¨°pia i distinta de cada forn, cada setmana.
S¨®n mat¨¨ria que es conserva ¨C¨¦s una conserva¨C, fa de reserva i dosi dom¨¨stica sense caducitat en mesos. Va n¨¦ixer per v¨¨ncer travessies, llargues estades a la mar i al camp. Amb les excursions i navegacions ¡ªa l¡¯escola¨C consolidaren l¡¯¨²s als berenars r¨¤pids i llunyans de cuina i plats.
El pa d¡¯avui en dia ¨Cde forn, botiga, disseny o f¨®rmula de novetat¨C sempre esdev¨¦ tan sospit¨®s com culpable, generalment decebedor i ef¨ªmer si fa el cas pel seu trasp¨¤s immediat de la molla a la massa de goma i amb la floraci¨® accelerada de fongs de floridura. Aix¨ª en cau el consum, per ventura, no sols per usos diet¨¨tics i gastron¨°mics.
L¡¯enclaustrament i la cautela dels temps de la pand¨¨mia redu¨ª radicalment l'acc¨¦s als forns i tendes, a les novetats di¨¤ries dels forns calents. Sense el pa de cada dia, les galetes, que tant duren, s¡¯han vist ajudades a l¡¯actualitat per aquesta necessitat. Sense pa fresc i nou per llescar, les galetes dins la bossa han servit de complement substitutiu d¡¯¨¨xit.
La galeta ¨¦s un pa en miniatura, dura per ser m¨¦s cuita per sobreviure a la fugacitat de la frescor di¨¤ria de la molla i la crosta. S¨®n la via f¨¤cil. Hi ha un cert boom d¡¯¨¨xit de les galetes d¡¯oli, de barco, seques, d¡¯Inca, que han superat el s¨ªndrome del gen¨¨ric. Les naturals, p¨¤l¡¤lides, inflades o molt fetes s¨®n notables.
Hi ha cases artesanes que tenen una dotzena de varietats, per l¡¯¨²s de cereals i llavors o pel coent o oli, sal o sa?m. Integrals o de ¡®centeno¡¯ (s¨¨gol) del Forn de sa Pla?a d¡¯Art¨¤ i les de Gori de Muro s¨®n molt interessants, juntament amb les diverses torradetes Rossellones de Porreres, les cl¨¤ssiques i ¡®teules¡¯ de la v¨ªdua de Pedro Rossell¨® d¡¯Inca, les estufades Marga¡¯s de cas Concos, les Nerines s¨®n quadrades i curioses. Les del Fornet de la Soca, religioses. N¡¯hi ha m¨¦s. Per¨° potser mai es superaran les p¨¨rdues de les moltes galetes: des forn des Port, des Paners, del Forn de la Missi¨® a Palma. A can Picornell i la Soletat de la Vila de Felanitx en sobreviuen moltes m¨¦s.
Les galetes poden ser substitutes del pa, en un mos de complement, es poden menjar eixutes, soles, trempades (amanides), xapades, trencades (rompudes) dins una ensalada, un tremp¨®, una ensalada de peix sec. Per¨° semblen fetes per fer de ¡®barca¡¯, per suportar sobrassada ¨Csobretot¨C, formatge ¨Ctamb¨¦ no a fam¨ªlia¨C, pat¨¦, confitura, butifarr¨®, anxoves. Amb una pastilla de xocolata ¨¦s el record escolar dels capvespres per a molts escolars de dues generacions.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.