Un passeig cinematogr¨¤fic pel barri Xino

Els baixos fons¡­ Aquells barris ¡°populars¡±, ¡°pobres¡±, criminals¡±, fins i tot ¡°lletjos¡±, com es defineixen a la pel¡¤l¨ªcula Sin la sonrisa de Dios, que han tingut i tenen totes les ciutats del m¨®n, s¨®n l'objecte de la confer¨¨ncia Imatge i relat. La visi¨® dels baixos fons de Barcelona a trav¨¦s del cinema, de l'arquitecta i historiadora Celia Mar¨ªn Vega, en el marc del cicle de confer¨¨ncies Di¨¤legs del Park G¨¹ell, que el Museu d'Hist¨°ria de Barcelona (Muhba) ofereix dimecres (19.00) en format en l¨ªnia a causa de la crisi del coronavirus.

El concepte de baixos fons, explica Mar¨ªn (sense que dir-ho sigui cap esp¨°iler), ve de lluny, d'aquells bas-fonds als quals ja es referia Balzac. Per¨° a Barcelona se'n comen?a a parlar ben entrat el segle XX, a la revista L¡¯Esquella de la Torratxa. Poc despr¨¦s, el cronista Paco Madrid ja es refereix al ¡°fam¨®s¡± barri Xino, criticant el poeta i novel¡¤lista franc¨¨s Francis Carco: ¡°El districte 5¨¨ ¨Cescrivia Madrid el 1929, any de l'Exposici¨® Universal¨C i el barri Xino, la nostra solemne zona vermella, no ¨¦s ni de bon tros la silueta veritable dels barris baixos que ha pintat Francis Carco¡±. I parla de ¡°baixos fons forjats en la ment¡± d'alg¨² que qualifica de ¡°cabotin [comediant] de la literatura prohibida¡±. La veritat ¨¦s que a l'altre costat dels Pirineus es va arribar a crear una llegenda sobre aquests carrerons a la riba esquerra de la Rambla: ¡°Santiago Rusi?ol vol sol¡¤licitar de l'Ajuntament la r¨¤pida construcci¨® del districte 5¨¨ tal com l'ha vist i descrit Carco, per no decebre els turistes que passegin per Barcelona durant la propera Exposici¨®¡±, continua Paco Madrid en el seu article "El famoso barrio chino de Barcelona", a Estampa. Un barri molt semblant al que Jean Genet descriu a Diari d'un lladre, ¡°de carrers estrets, foscos i bruts¡±.

Despr¨¦s de tot, comenta Mar¨ªn, tampoc hi havia xinesos a l'actual Raval. Per¨° la influ¨¨ncia cinematogr¨¤fica ¨¦s aclaparadora: estem acostumats a veure a la gran pantalla els barris xinesos de Nova York, San Francisco, Londres¡­ com a centres de delinq¨¹¨¨ncia, marginaci¨®, narcotr¨¤fic. ?s clar que, simplement fent un s¨ªmil, aquest territori entre el port, el Paral¡¤lel i les Rambles de Barcelona ha de ser un ¡°barri Xino¡±.

Mar¨ªn ens passejar¨¤ per aquest reticle d'estretors (no nom¨¦s f¨ªsiques: sobretot socials, econ¨°miques, culturals), de roba estesa als balcons, m¨²sics de carrer, nanos fumant, venedors ambulants¡­ des de la Guerra Civil fins al segle XXI a trav¨¦s de fragments de sis pel¡¤l¨ªcules: La bandera, de Julien Duvivier (1934); Barrios bajos, de Pedro Puche (1937); La calle sin sol, de Rafael Gil (1950); Sin la sonrisa de Dios, de Julio Salvador (1955); Perros callejeros, de Jos¨¦ Antonio de la Loma (1977), i el documental En construcci¨®n, de Jos¨¦ Luis Guer¨ªn (2001). Un recorregut cinematogr¨¤fic i sociol¨°gic que li serveix per mostrar com a trav¨¦s del cinema es construeix una imatge i un relat del que s¨®n els baixos fons, de Barcelona en concret.

Hi ha escenes de La bandera, pel¡¤l¨ªcula que narra la fugida d'un delinq¨¹ent franc¨¨s que es refugia al Xino de Barcelona en els primers anys trenta, en les quals sembla que les descripcions de Josep Maria Plana al seu llibre Nits de Barcelona (1931) prenguin moviment: ¡°Les cases i les persones participen del mateix aire de mis¨¨ria (¡­). El gran rectangle t¨¨rbol de La Criolla ¨¦s ple de fum, de tango, d'obrers, de soldats, de dones despintades, de mariners, de crits i de gresca¡±, escrivia el periodista en refer¨¨ncia a un dels focus d'animaci¨® per a gent de tota mena.

Barrios bajos, pel¡¤l¨ªcula filmada el 1937, ¨¦s un aut¨¨ntic document perqu¨¨ est¨¤ feta, en plena Guerra Civil, pel Sindicat de la Ind¨²stria de l'Espectacle, anarquista. Pedro Puche ja tra?a una comparativa visual entre els barris alts i uns barris baixos amables, fins i tot, on la redempci¨® ¨¦s possible. A La calle sin sol o Sin la sonrisa de Dios ja impera la visi¨® franquista i la mirada ¨¦s una altra: no hi ha refer¨¨ncia a la prostituci¨®, per exemple.

El color apareixer¨¤ amb la m¨ªtica Perros callejeros, que, igual que a Sin la sonrisa de Dios, comen?a amb uns meravellos plans de la Barcelona m¨¦s de postal (germen de la Barcelona tur¨ªstica) que es desplacen, ja no al Xino, sin¨® al Raval: els baixos fons s'han traslladat a la perif¨¨ria, als pol¨ªgons d'habitatges on viuen apinyats els immigrants vinguts del sud. El decorat ¨¦s un altre, per¨° l'esperit de la delinq¨¹¨¨ncia ¨¦s el mateix. El documental En construcci¨®n, que mostra el barri sota el perill de la picota, servir¨¤ de colof¨®.