La vella normalitat

El confinament no ens ha estalviat de caure en paranys coneguts, potser amb m¨¦s motiu encara, at¨¨s que la desconnexi¨® social a qu¨¨ hem estat sotmesos ens ha portat a intentar estar m¨¦s connectats, sigui amb els altres, sobretot a trav¨¦s de les xarxes i les trucades, sigui amb la realitat circumdant, en aquest cas pels mitjans de comunicaci¨®. Precisament a trav¨¦s dels mitjans, i per difusi¨® governamental, hem accedit al concepte de moda que ens permet elucubrar sobre el final de les setmanes de distanciament. Es tracta de la nova normalitat, un ox¨ªmoron fetiller que ens ven la il¡¤lusi¨® que les coses poden tornar a ser com eren.

L¡¯ox¨ªmoron ¨¦s una figura ret¨°rica llu?da, per¨° tamb¨¦ tramposa, perqu¨¨ juga a combinar dos significats oposats en un resultat que sempre ser¨¤ ambigu, brom¨®s, perqu¨¨ atrau l¡¯atenci¨® del receptor en el nucli del sintagma quan el que importa potser ¨¦s el complement. Hi ha ox¨ªmorons atiats per la pretensi¨® po¨¨tica, com ara l¡¯instant etern o el clamor¨®s silenci, i d¡¯altres per la sornegueria popular, com la intel¡¤lig¨¨ncia militar. I n¡¯hi ha que han obligat a l¡¯aparici¨® de f¨®rmules redundants que busquen, per mitj¨¤ d¡¯un moviment de p¨¨ndol, distingir-se d¡¯un ox¨ªmoron antag¨°nic: ¨¦s el que tenim quan sentim parlar de la realitat f¨ªsica en oposici¨® a la realitat virtual, o b¨¦ quan anomenem tel¨¨fon fix al que sempre era tel¨¨fon nom¨¦s per distingir-ho del tel¨¨fon m¨°bil.

Hi ha ox¨ªmorons atiats per la pretensi¨® po¨¨tica, com ara l¡¯instant etern o el clamor¨®s silenci, i d¡¯altres per la sornegueria popular, com la intel¡¤lig¨¨ncia militar

Els pitjors ox¨ªmorons, tanmateix, s¨®n els que esdevenen subterfugis propis de la propaganda i, sobretot, del m¨®n dels negocis. Ja ens hem acostumat a sentir parlar dels treballadors d¡¯una empresa com el capital hum¨¤, i del departament de personal, com els recursos humans, un estratagema que no serveix sin¨® per deshumanitzar els treballadors malgrat l¡¯adjectiu, amb termes d¡¯empresa en el cor del sintagma. I quan m¨¦s es negava la crisi del 2008 m¨¦s s¡¯esfor?aven a dir-nos que les empreses no hi perdien, sin¨® que tenien creixement negatiu. Justament d¡¯aquella crisi, i tamb¨¦ del sector de les finances, prov¨¦ el terme que ens ocupa, malgrat que ens arribi amb m¨¦s d¡¯una d¨¨cada de retard i a trav¨¦s de l¡¯angl¨¨s: new normal.

Per definici¨® la normalitat no pot ser nova; el que ¨¦s normal sempre ¨¦s fruit de la repetici¨®, de la regularitat, del que ¨¦s com¨² i compartit. Sigui quin sigui el complement que hi posem, el terme normalitat conforta, tranquil¡¤litza, dona seguretat en el que ha de venir i ajuda a tenir fe en la restituci¨® dels h¨¤bits de vida quotidians que, ara, han estat substitu?ts per quatre dels pitjors neguits de la civilitzaci¨® moderna: l¡¯a?llament, la por, la malaltia i la mort. Volem que les coses tornin a ser normals per deixar d¡¯estar sols, per no viure atemorits, per retrobar-nos amb les malalties que ja sab¨ªem com gestionar i per restaurar les xifres de morts a estad¨ªstiques assumibles.

Per aconseguir-ho, doncs, se¡¯ns crida a construir una nova normalitat que no ¨¦s altra cosa que una convocat¨°ria a acceptar acr¨ªticament que les nostres vides estan a punt de canviar de dalt a baix, se¡¯ns vol abra?ats a una quotidianitat que tindr¨¤ l¡¯aparen?a d¡¯una antiga manera de fer, per¨° que ser¨¤ una altra cosa. Com diu Slavoj Zizek al seu recent Pand¨¨mia: ¡°La trampa ¨¦s que, fins i tot si al final la vida recupera un cert aspecte de normalitat, aquesta normalitat ja no ser¨¤ la mateixa que la d¡¯abans del brot. Ja no podrem donar per descomptades certes coses que havien format part de la nostra vida quotidiana, haurem d¡¯acostumar-nos a viure una vida molt m¨¦s fr¨¤gil, amb amenaces constants¡±. I, citant Kant, el fil¨°sof eslov¨¨ alerta de l¡¯error que suposa que el retorn a una certa normalitat derivi en seguiment de les normes i desmobilitzaci¨®: ¡°Obe?u, per¨° penseu, conserveu la llibertat de pensament!¡±.

Merc¨¨s a un malabarisme del llenguatge, acabaran titllant-se de normals coses com la p¨¨rdua de la feina o del pis per la crisi que ja tenim al damunt, la falta d¡¯abra?ades entre nets i avis, els nens anant a escola amb mascareta. I si algun dia, i potser no falta gaire, comen?a a circular el terme vella normalitat per parlar de tot all¨° que f¨¨iem, com un p¨¨ndol que ressitua els nostres h¨¤bits en els nous par¨¤metres, qui sap si haurem donat per tancada tota una vida anterior.