La pilona, l¡¯¨²nica petja del 17-A

Les tres boles de gelat s¨®n de torr¨®, xocolata i nata. ¡°Segur que no en vols?¡±, pregunta la jove amb el cucurutxo que desafia la gravetat. L¡¯amiga, tamb¨¦ asseguda en una pilona, nega amb el cap sense deixar de mirar el m¨°bil. Al costat, una parella d¡¯avis xerra en un banc. Ells s¨ª que porten mascareta, i seuen als m¨¦s de dos metres reglamentaris d¡¯una fam¨ªlia amb un nad¨® que s¡¯agafa al coll del pare. La gent fa cua al quiosc, per¨° no tanta com a la gelateria. Tres joves rossos, parlant en angl¨¨s, pugen, caminant amb gr¨¤cia, com en un anunci. Un home passeja el gos, que ensuma tantes cames com troba en el seu cam¨ª. La terrassa, mig amagada en una cantonada, no t¨¦ cap cadira buida.

Un dimarts qualsevol de coronavirus la Rambla de Barcelona batega enmig de la pand¨¨mia. ¡°La in¨¨rcia d¡¯una Rambla normal t¡¯ho tapa tot¡±, diu Ferm¨ªn Villar, president de l¡¯associaci¨® Amics de la Rambla. Fa nom¨¦s tres anys, que semblen una d¨¨cada, Younes Abouyaaqoub va entrar amb una furgoneta blanca, va atropellar totes les persones que va poder i va fugir per la Boqueria. Hores despr¨¦s es va produir l¡¯atemptat de Cambrils. En total, 16 persones assassinades. ¡°L¡¯¨²nica cosa que es va traduir en fets van ser les pilones¡±, critica Ferm¨ªn.

A la Rambla es veuen nom¨¦s posar-hi un peu: 15 pilones de ciment, de poca al?ada, serveixen de seient a les joves del gelat; set pilones m¨¦s altes, met¨¤l¡¤liques, barren el pas a qualsevol cotxe. S¡¯hi sumen un grup de jerseis grocs, com es coneix els blocs de ciment de les obres, perqu¨¨ al carrer Pelai n¡¯hi ha. Des del 17 i el 18 d¡¯agost de 2017, Catalunya s¡¯ha omplert de pilones. Des de Roses fins a Tortosa, innumerables municipis, petits i grans, han decidit protegir els seus mercats, passejos i festes on s¡¯acumula la gent per evitar un atropellament massiu. Per¨°, qu¨¨ m¨¦s hem apr¨¨s dels atemptats terroristes que fa tres anys van cometre uns joves de Ripoll, de cinc fam¨ªlies, amics, germans, suposadament integrats?

¡°La situaci¨® ¨¦s exactament la mateixa. ?s trist, per¨° ¨¦s la realitat avui dia¡±, lamenta Mohamed El Ghaidouni, president de la Uni¨® de Comunitats Isl¨¤miques de Catalunya, una de les entitats majorit¨¤ries al territori. A l¡¯espera d¡¯una sent¨¨ncia, la investigaci¨® policial conclou que l¡¯atemptat el van planejar 11 joves de cinc fam¨ªlies de Ripoll, amb un imam, Abdelbaki es-Satty, que va fer de ¡°catalitzador¡±, explica la periodista Anna Teixidor, autora de l¡¯¨²nic llibre que s¡¯ha escrit fins ara del que va passar, Sense por de morir (Grup 62; Di¨¦resis en castell¨¤), i que s¡¯acaba de posar a la venda.

Despr¨¦s de l¡¯atemptat, segueix El Ghaidouni, l¡¯Administraci¨® va admetre la necessitat d¡¯implicar-se ¡°per poder evitar possibles atemptats, per lluitar contra corrents extremistes¡±. Per¨°, tres anys despr¨¦s, creu que va ser ¡°una t¨¤ctica, una mena de pedagogia del moment¡±. ¡°Despr¨¦s, l¡¯Administraci¨® no ha tornat a contactar amb nosaltres per poder implantar mecanismes per lluitar contra l¡¯extremisme¡±. El Ghadouini reclama una formaci¨® reglada per als prop de 200 imams que hi ha a Catalunya i als gestors de les 250 comunitats religioses. ¡°Fins al moment no hem pogut arribar a un acord ni amb la Generalitat ni amb el ministeri¡±. I ho atribueix a una falta de ¡°voluntat pol¨ªtica¡±. El Departament de Just¨ªcia al¡¤lega que ¨¦s responsabilitat de les comunitats isl¨¤miques ¡°l¡¯elecci¨® i acreditaci¨®¡± dels imams.

¡°La ciutat no va llegir la p¨¤gina, la va passar sense llegir-la¡±, analitza Ingeborg Porcar, directora de la unitat de crisi de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB). ¡°El dia 30 de setembre com a molt tard es van acabar les seq¨¹eles de l¡¯atemptat, ad acta¡±, diu, en refer¨¨ncia a tot el que s¡¯ha viscut des de llavors. Un mes despr¨¦s del 17 d¡¯agost, la Gu¨¤rdia Civil escorcolla de manera simult¨¤nia diversos edificis de la Generalitat. Onze dies despr¨¦s se celebra un refer¨¨ndum, declarat il¡¤legal, que la Policia Nacional i la Gu¨¤rdia Civil intenten parar fent servir la for?a contra els votants. Al cap de 26 dies, el Govern de Mariano Rajoy susp¨¨n l¡¯autonomia de Catalunya aplicant l¡¯article 155 de la Constituci¨®. Vuit mesos m¨¦s tard, el juny de 2018, se celebren eleccions, amb part dels l¨ªders del proc¨¦s empresonats i part fugits a B¨¨lgica. A l¡¯octubre, la manifestaci¨® del primer aniversari del refer¨¨ndum acaba amb un intent d¡¯assalt al Parlament. Al febrer de 2019, comen?a el judici al Tribunal Suprem, i el 14 d¡¯octubre la sent¨¨ncia acaba amb m¨¦s d¡¯una setmana de greus aldarulls a Catalunya. Despr¨¦s d¡¯una moci¨® de censura, dues eleccions generals i una possible inhabilitaci¨® del president Quim Torra per haver desobe?t la Junta Electoral, esclata la crisi del coronavirus.

¡°No ha canviat res¡±, s¡¯hi suma la periodista Anna Teixidor, sobre els tres anys transcorreguts des dels atemptats. S¡¯ha immergit en la realitat de Ripoll, ha parlat amb un centenar de persones, ha repassat un sumari judicial ple d'interrogants i ha viatjat al Marroc i a B¨¨lgica seguint les passes de l¡¯imam Es-Satty.

¡°La ciutat no va llegir la p¨¤gina, la va passar¡±, diu una experta

Especialista en gihadisme, Teixidor no s¡¯explica que no s¡¯hagi avan?at tampoc en l¡¯entorn m¨¦s immediat, a Ripoll, de la c¨¨l¡¤lula terrorista. Un municipi petit, de 10.000 habitants, on la radicalitzaci¨® d¡¯un grup de joves, amics, germans, cosins, es va produir gaireb¨¦ a la vista de tothom. ¡°Al minut u ja s¡¯havia de treballar tot l¡¯entorn. Escoltar qu¨¨ deien. Donar-los suport. S¡¯han fet poqu¨ªssimes xerrades, i per iniciativa d¡¯alguna educadora, i de seguida s¡¯ha vist que aquest entorn tenia molta necessitat d¡¯explicar-se i parlar. Per¨° ha estat molt puntual¡±, assenyala.

¡°Eren considerats persones integrades a la vila, sobretot si tenim en compte el checklist de la integraci¨®: parlaven catal¨¤, tenien feina, es relacionaven amb altres joves aut¨°ctons i feien activitats pr¨°pies dels joves, esportives, l¨²diques, sortides nocturnes, etc.¡±, va definir la directora del consorci de Benestar Social del Ripoll¨¨s, Elisabet Ortega, davant la comissi¨® d¡¯investigaci¨® parlament¨¤ria sobre els atemptats, que se celebra des de fa dos anys, sense gaireb¨¦ cap ress¨°. Els atemptats van demostrar que aquest ¡°paradigma social¡± o ¡°model d¡¯integraci¨®¡± havia ¡°fet aig¨¹es¡±: ¡°El checklist no ha funcionat: aquelles persones no se sentien integrades¡±. Ara, va dir, tampoc tenen els recursos suficients per buscar les coses que ¡°uneixen m¨¦s que no pas aquelles que ens separen¡±.

¡°Per a la resta del m¨®n s¨®n terroristes i per a nosaltres s¨®n els nostres ve?ns, amics, coneguts, germans fins i tot¡±, va afegir N¨²ria Perpiny¨¤, t¨¨cnica d¡¯educaci¨® de l¡¯Ajuntament de Ripoll, sobre l¡¯impacte dels atemptats al municipi. Tamb¨¦ va denunciar que els recursos ¡°al llarg de l¡¯any van disminuint i en molts casos no arriben¡±. Han trigat molt a arribar els recursos, i amb la pand¨¨mia, la cosa ha quedat parada¡±, indica Teixidor sobre Ripoll. I critica que el ¡°petit acompanyament¡± que es va fer a les fam¨ªlies, al principi, ¡°no ha tingut continu?tat¡±. Tampoc reben assist¨¨ncia psicol¨°gica personalitzada, explica, per evitar les cr¨ªtiques del partit xen¨°fob Front Nacional de Catalunya, nascut arran dels atemptats, que va obtenir un regidor, i de Som Catalans, que va quedar fora del cartip¨¤s.

Per a la periodista, una de les grans mancances s¨®n els sistemes de prevenci¨®. ¡°On s¨®n les estrat¨¨gies que no siguin policials davant d¡¯aquells que adoptin una visi¨® rigorista pr¨°xima a la viol¨¨ncia?¡±, es pregunta. ¡°Qui m¨¦s, a part dels Mossos, es dedica a la prevenci¨® de l¡¯extremisme violent a Catalunya?¡±, va insistir, tamb¨¦ al Parlament, Moussa Bourekba, investigador i coordinador d¡¯afers isl¨¤mics del Centre d¡¯Informaci¨® i Documentaci¨® Internacionals a Barcelona (CIDOB), sobre el q¨¹estionat Protocol de prevenci¨®, detecci¨® i intervenci¨® de processos de radicalitzaci¨® islamista (Proderai), impulsat pels Mossos d¡¯Esquadra, que s¡¯aplica a les aules i que alguns titllen d¡¯estigmatitzador.

La Uni¨® de Comunitats Isl¨¤miques critica la falta de formaci¨® reglada per als imams

¡°El Proderai posa de manifest la incapacitat d¡¯altres estaments de vertebrar una acci¨® real contra la radicalitzaci¨®¡±, sostenen fonts policials. ¡°No es pot desmer¨¨ixer l¡¯acci¨® d¡¯alg¨² perqu¨¨ tu no facis res. Est¨¤ malament perqu¨¨ ho fa la policia, per¨° tu realment no est¨¤s fent un projecte alternatiu integrador, amb Educaci¨®, amb Treball, amb Afers Socials, amb la DGAiA... Hi ha un discurs buit¡±, diu. ¡°La feina dels temes de radicalitzaci¨® est¨¤ parada, com molta part de les pol¨ªtiques catalanes¡±, diu, rotunda, la directora de la unitat de crisis de la UAB. ¡°No hi ha entitats potents que estiguin treballant temes de radicalitzaci¨®¡±, s¡¯hi afegeix Teixidor.

¡°L¡¯agenda p¨²blica ara ve marcada per altres coses¡±, assenyalen les mateixes fonts policials, sobre el fet que no es requereixi un certificat d¡¯antecedents penals als imams, com passa en altres pa?sos, com B¨¨lgica. ¡°De la mateixa manera que als monitors se¡¯ls el demana, per a ells hauria de ser igual. B¨¦ que fan classes i tracten amb els joves¡±, reflexiona la periodista Teixidor. Porcar assenyala certa relaxaci¨®: ¡°Ja vam tenir el nostre atemptat. Ja no cal seguir pensant que passar¨¤ o que es repeteixi. I aix¨° no sembla que sigui aix¨ª, perqu¨¨ moltes ciutats han repetit¡±. Fonts policials tamb¨¦ assenyalen l¡¯afebliment d¡¯Estat Isl¨¤mic, tot i que encara es mant¨¦ el nivell 4 d¡¯alerta terrorista, en una escala de 5.

Un dels pocs canvis clars, en mat¨¨ria policial, va ser l¡¯entrada al Centre d'Intel¡¤lig¨¨ncia contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) dels Mossos d¡¯Esquadra de manera permanent, pr¨¨via autoritzaci¨® del Ministeri de l¡¯Interior. Fins als atemptats, nom¨¦s hi anaven de convidats. El CITCO ¨¦s una eina essencial per compartir informaci¨® entre els cossos policials. ¡°La primera vegada que sabem alguna cosa d¡¯Es-Satty ¨¦s el 19 d¡¯agost. No ten¨ªem acc¨¦s a la informaci¨® que podia estar radicalitzat. Ni sab¨ªem de la seva relaci¨® amb un combatent a l¡¯Iraq¡±, lamenten, en refer¨¨ncia a l¡¯algeri¨¤ Belgacem Bellil, amb qui va viure i que va cometre un atac su?cida a l¡¯Iraq. Els Mossos s¨ª que van ser preguntats de manera informal per un policia belga sobre si sabien res d¡¯Es-Satty quan va intentar exercir en una mesquita de Diegem. ¡°Per¨° no en sab¨ªem res¡±, insisteixen.

Els serveis d¡¯emerg¨¨ncia s¨®n els que m¨¦s han extret conclusions i han aplicat canvis arran dels atemptats. ¡°S¡¯ha consolidat la figura d¡¯interlocuci¨® v¨¤lida amb la resta de cossos d¡¯emerg¨¨ncies. Aix¨° ens permet determinar molt de pressa els punts segurs per iniciar el rescat de manera tamb¨¦ segura¡±, explica el doctor Jorge Morales, cap territorial del Sistema d¡¯Emerg¨¨ncies M¨¨diques (SEM) a Barcelona. La in¨¨rcia, diu, ¨¦s sempre ¡°arribar i atendre¡±, per¨° aix¨° pot provocar problemes per ¡°acordonar la zona¡± i, alhora, generar una situaci¨® ¡°d¡¯inseguretat en general¡± davant de possibles r¨¨pliques en un atemptat.

El SEM ha canviat diversos protocols, per flexibilitzar-los. ¡°Per exemple, en un accident de tren hem arribat a fer servir un comboi com un hospital de campanya¡±. Tamb¨¦, des del 17-A, les persones que treballen en un incident d¡¯aquesta mena ¡°passen per un psic¨°leg d¡¯emerg¨¨ncies¡±. S¡¯ha dotat d¡¯emissores i equips d¡¯autoprotecci¨® tots els efectius del SEM a Barcelona, i s¡¯est¨¤ estenent als de la resta de Catalunya. En l¡¯an¨¤lisi, ¡°essencial¡±, repeteix Morales, tamb¨¦ van concloure coses positives: l¡¯¨¨xit m¨¨dic del 17-A va ser ¡°la capacitat de decisi¨® dels comandaments in situ i distribuir la gent de manera que els hospitals els van poder absorbir¡±. Van atendre m¨¦s de 120 persones. Tamb¨¦ el 112 ha millorat protocols tecnol¨°gics per rebre les trucades.

¡°?s una q¨¹esti¨® estrat¨¨gica, on s¡¯haurien d¡¯implicar diverses administracions: universitats, Just¨ªcia, Afers Religiosos, Immigraci¨®, Presid¨¨ncia...¡±, resumeix El Ghaidouni, de la Uni¨® de Comunitats Isl¨¤miques de Catalunya. Des dels atemptats, diu, el 80% de les comunitats graven les preg¨¤ries del divendres. Alhora, demana que no s¡¯envi?n els oratoris als pol¨ªgons industrials. ¡°Cal crear un grup consultor capa? d¡¯analitzar i elaborar informes, i que despr¨¦s el Govern ho converteixi en pol¨ªtiques p¨²bliques¡±, va demanar a la comissi¨® d¡¯investigaci¨® dels atemptats Joan Antoni Mell¨®n, catedr¨¤tic de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques i de l¡¯Administraci¨® de la Universitat de Barcelona (UB) i especialista en radicalitzaci¨®. ¡°El president Pujol, ja des del primer mandat, em deia: ¡®Farem una escola d¡¯imams catalans¡¯. Encara l¡¯espero¡±, va afegir Dolors Bramon, professora em¨¨rita d¡¯estudis ¨¤rabs i isl¨¤mics de la UB. Villa segueix reclamant un protocol per als comerciants de la Rambla, que creu que es ¡°va tancar en fals¡±. Posa com a exemple un amic florista, que treballa a la zona: ¡°Cada cop que sent un soroll, tremola¡±.

Anna Teixidor: ¡°L¡¯autor intel¡¤lectual ¨¦s fora d¡¯Espanya¡±

R. C.

Anna Teixidor (Figueres, 1978) va viatjar a Tetuan, al Marroc, on va poder entrevistar la dona de l'imam Abdelbaki es-Satty, "l'agent radicalitzador" dels 11 joves de Ripoll que van atemptar a la Rambla i a Cambrils el 17 d'agost de 2017, despr¨¦s que explot¨¦s el xalet d'Alcanar on van improvisar la f¨¤brica il¡¤legal d'explosius m¨¦s gran trobada mai a Europa. "Fins aquell moment, nom¨¦s havien parlat amb ella els serveis secrets espanyol", explica per tel¨¨fon. La preocupaci¨® de la dona era saber on estaven enterrades les restes d'Es-Satty, que s¨®n en un n¨ªnxol an¨°nim a Alcanar. La intenci¨® de la periodista, autora de Sense por de morir (Grup 62), era con¨¨ixer m¨¦s de l'imam i dels seus vincles amb Estat Isl¨¤mic i els serveis d'intel¡¤lig¨¨ncia.

¡°L¡¯autor intel¡¤lectual dels atemptats ¨¦s fora de l¡¯Estat espanyol, en algun punt d¡¯Europa o de S¨ªria i del Pr¨°xim Orient¡±, afirma. ¡°No em crec que ell, que havia format part de l¡¯Operaci¨® Xacal [feta el 2006 per la policia contra una xarxa islamista] no tingu¨¦s cap contacte a S¨ªria ni amb Estat Isl¨¤mic¡±, afegeix. En la seva investigaci¨®, Teixidor recorre el mateix cam¨ª d¡¯Es-Satty a B¨¨lgica. Intenta saber per qu¨¨ escull la mesquita de Diegem, on no l¡¯accepten com a imam perqu¨¨ t¨¦ antecedents, i visita els mateixos locals que ell. ¡°Quan torna d¡¯un dels viatges a B¨¨lgica, diu a una persona que ja sap fabricar cinturons bomba¡±. Tamb¨¦ considera ¡°molt estrany¡± que dos dels terroristes morts viatgessin a Fran?a cinc dies abans dels atemptats, ¡°nom¨¦s per fer un reportatge fotogr¨¤fic [de la Torre Eiffel] i comprar una c¨¤mera¡±.

Tampoc creu que la formaci¨® del grup autoanomenat els mujahidins de Ripoll "fos espontani". Es-Satty "ja tenia inputs que hi havia uns nois que s'interessaven per aquest tema" quan el 2015 es va instal¡¤lar a Ripoll. Mig any abans, els germans grans de les cinc fam¨ªlies implicades en els atemptats consumien propaganda d'Estat Isl¨¤mic.

La investigaci¨® de Teixidor no ha pogut anar m¨¦s enll¨¤. Tampoc la judicial. En tot cas, rebutja per complet la teoria que els serveis d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia espanyols tenien coneixement dels seus plans d¡¯atemptar. ¡°Aix¨° ¨¦s la teoria de la conspiraci¨®, i n¡¯hi ha sempre a tots els atemptats¡±.

El seu llibre tamb¨¦ s¡¯endinsa en profunditat en la vida dels joves de Ripoll. T¨¦ por que aix¨° pugui ofendre alguna de les seves v¨ªctimes, per¨° defensa que calia ¡°humanitzar-los¡± per ¡°entendre la seva vida anterior¡±, tot el que despr¨¦s va passar i evitar que es repeteixi.