El mapa no ¨¦s el territori

En certs moments ¨¤lgids (o al¡¤lucinants) del proc¨¦s, per exemple quan Barcelona bullia amb una manifestaci¨® independentista multitudin¨¤ria i, l¡¯endem¨¤, certa organitzaci¨® convocava els unionistes a fer una demostraci¨® de for?a i banderes (les seves), en moments aix¨ª, deia, m¨¦s d¡¯un lector va recordar un llibre de 2009 de China Mi¨¦ville (Norwich, Anglaterra, 1972), La ciutat i la ciutat, i algun altre va fer broma que aquesta era la novel¡¤la en qu¨¨ irremeiablement ens trob¨¤vem immersos.

En tal tessitura pol¨ªtica, Barcelona semblava desdoblar-se en dues ciutats irreconciliables, dues com a m¨ªnim, entestades a repartir-se la poblaci¨®: d¡¯acord amb els seus antecedents, els biaixos cognitius i les esperances de futur, els habitants hi caminaven per l¡¯una o l¡¯altra... ?s el que ocorre, si fa no fa, a La ciutat i la ciutat, novel¡¤la estr¨¤bica en qu¨¨ Mi¨¦ville (col¡¤leccionista de premis de ci¨¨ncia-ficci¨®, com ara el Arthur C. Clarke, el Locus i l¡¯Hugo, entre d¡¯altres) demostra la seva imaginaci¨® disruptiva i el bon ¨²s que fa de l¡¯Estrany, amb e maj¨²scula, en les seves obres de ficci¨®. (Per si hi ha dubtes: estr¨¤bic ¨¦s un adjectiu positiu i el llibre ¨¦s un prodigi).

Al clix¨¦ period¨ªstic li hem sentit repetir que ¡°el veritable protagonista de la novel¡¤la X ¨¦s la ciutat de Z¡±. Aplicat a La ciutat i la ciutat, el lloc com¨² l¡¯encerta, sempre que matisem que la protagonista, la ciutat, pateix un trastorn dissociatiu de la identitat. Com s¡¯ent¨¦n aquest absurd? Qu¨¨ es proposa Mi¨¦ville? Imaginem una ciutat dividida: no com la Viena trencada en sectors a El tercer home (1949) de Carol Reed i Graham Greene, sin¨® una ciutat que cont¨¦ dos pa?sos superposats, dos estats naci¨® que comparteixen carrers, places i m¨¦s d¡¯un edifici, per b¨¦ que les seves poblacions s¡¯ignoren m¨²tuament. Aix¨ª passa amb les ciutats d¡¯Ul Qoma i Beszel: malgrat que coincideixen en el mateix espai geogr¨¤fic (!), s¨®n percebudes pels seus habitants com dues ciutats diferents (!!). Igual que Borges aventurant la paradoxa d¡¯una arquitectura infinita (La biblioteca de Babel), o una societat regida per l¡¯atzar (La loter¨ªa en Babilonia), Mi¨¦ville ens fa el favor de permetre¡¯ns pensar un impossible, una quimera urban¨ªstica i social. Si Borges solia derivar l¨°gicament el que havia comen?at com un caprici irracional, Mi¨¦ville va desenrotllant les condicions d¡¯aquests territoris convergents, on tothom ha estat educat per viure sense topar amb els ve?ns que es troben ¡°a un pa¨ªs de dist¨¤ncia¡±, per desveure els vianants de l¡¯altra ciutat i desoir les seves converses. Als ciutadans se¡¯ls exigeix, doncs, una certa predisposici¨® mental a fi d¡¯assegurar l¡¯ordre civil i mantenir la bretxa entre les dues poblacions: el pa¨ªs de cadasc¨² ¨¦s un estat mental; la frontera, una convenci¨®.

Acatant les lleis del g¨¨nere polic¨ªac, la novel¡¤la de Mi¨¦ville s¡¯inicia amb un cad¨¤ver encara per identificar i un inspector, ciutad¨¤ de Beszel, que n¡¯haur¨¤ d¡¯investigar el crim. Com que el misteri que de deb¨° atrapa el lector ¨¦s el del funcionament d¡¯aquesta anomalia urbana, l¡¯encert de Mi¨¦ville ha estat xifrar l¡¯enigma de la ciutat en el de l¡¯homicidi. Les dues trames prosperen en paral¡¤lel, i dels aven?os del detectiu en resulten aven?os en la descripci¨® hist¨°rica i pol¨ªtica de les ciutats siameses, que, al capdavall, s¨®n personatges essencials.

Un clix¨¦, odi¨®s, de la literatura fant¨¤stica ¨¦s la necessitat d¡¯empescar-se un l¨¨xic propi per consolidar el m¨®n que s¡¯hi inventa. S¡¯han com¨¨s abusos batejant tota mena de trastos hipertecnol¨°gics, races m¨¤giques i argots marcians. No ¨¦s el cas de Mi¨¦ville, que ha encunyat veritables meravelles, com el concepte de topolg?nger o el d¡¯insiliats (en oposici¨® a exiliats, s¡¯ent¨¦n), i molts altres termes que deuen haver alegrat la feina del traductor de l¡¯edici¨® catalana, Ferran R¨¤fols.

No ¨¦s dif¨ªcil trobar analogies entre l¡¯estira-i-arronsa de les ciutats de Beszel i Ul Qoma i espais conflictius, ben reals, d¡¯arreu del m¨®n. Tanmateix, Mi¨¦ville ha tingut el bon gust de no precisar on paren les seves ciutats de ficci¨®. S¡¯esmenta Turquia i Hongria, i tot fa pensar que la narraci¨® transcorre en algun punt dels Balcans; amb tot, la vaguetat impera. Aquesta suspensi¨® geogr¨¤fica li fa b¨¦ a La ciutat i la ciutat, perqu¨¨ no apunta a un conflicte concret, sin¨® que ens recorda que qualsevol aglomeraci¨® urbana aviva trobades i topades i que tota urbanitat (gent tractant d¡¯altra gent) ¨¦s un xoc en pot¨¨ncia.