L¡¯atrocitat banal

?s una estrat¨¨gia que Mar Bosch (Girona, 1981) ja usava a la seva primera novel¡¤la, Les generacions espont¨¤nies: el que comen?ava sent una cr¨°nica costumista sobre la precarietat laboral i sentimental d¡¯una dona de trenta anys, de mica en mica anava derivant cap un territori dominat per la comicitat absurda, per la irrealitat de la vida de les hist¨°ries que s¡¯hi encadenaven desaforadament com si participessin d¡¯una festa desenfrenada de m¨¤scares.

Eva, la protagonista, no ocultava, per¨°, la tend¨¨ncia a viure segons els dictats d¡¯un humor molt saludable i l¡¯esfor? d¡¯enfrontar-se rient als desastres ordinaris de cada dia, sense cedir mai davant de la desesperan?a ni davant de l¡¯exercici de poder dels altres; tampoc queia en la temptaci¨® de sucumbir a la respectabilitat social ostentosa i mec¨¤nica, encara que el seu projecte vital no estigu¨¦s renyit amb l¡¯aspiraci¨® d¡¯assolir una vida normal.

Ara, quatre anys despr¨¦s, a La dona efervescent, el lector retroba la mateixa protagonista, casada, separada, mare de dos bessons i, si fa no fa, amb el mateix car¨¤cter. Tamb¨¦ troba una Bosch que juga de nou alegrement amb el deliri i l¡¯astracanada ¡ªla veu de la sogra morta viu activament en el cervell de l¡¯Eva¡ª i que, sobretot, ha afinat amb una efic¨¤cia extraordin¨¤ria els recursos de Les generacions espont¨¤nies per donar el testimoni de les prefer¨¨ncies, les satisfaccions, els somnis, els tons d¡¯una societat.

A la seva novel¡¤la anterior, Vindr¨¤s amb mi despr¨¦s del diluvi, Bosch disseccionava al detall la consci¨¨ncia d¡¯un matrimoni davant de la immin¨¨ncia de la paternitat. Aqu¨ª la maternitat de la protagonista ¨¦s sobretot un mitj¨¤ per descriure minuciosament l¡¯atrocitat banal de la vida ordin¨¤ria, centrada en el paper prodigi¨®s d¡¯una de les fades malignes m¨¦s memorables dels ¨²ltims temps, la sogra de l¡¯Eva: com si una for?a fosca l¡¯empreson¨¦s perqu¨¨ experimenta una angoixa que la sobrepassa, com si fos mesquina perqu¨¨ el seu dest¨ª ¨¦s mesqu¨ª, o com si fos cruel perqu¨¨ es considera v¨ªctima de la crueltat, la sogra de l¡¯Eva ¨¦s insuportable perqu¨¨ segurament no se suporta. L¡¯¨¨xit de Bosch al llarg de la novel¡¤la ¨¦s que la figura imponent de la sogra no eclipsi els moviments i les relacions entre els altres personatges i que els secundaris vulguin arremetre contra la import¨¤ncia que s¡¯atorguen els principals.

Tamb¨¦ s¡¯agraeix que no deixi de banda la tensi¨® que es va generant en el present del text, que no passi res m¨¦s que les paraules i les frases que es llegeixen, que la tossuda voluntat d¡¯estil i el pensament narratiu no deixin de ser una actitud davant de la realitat i la manera de percebre-la i expressar-la: a La dona efervescent, l¡¯escriptura i la imaginaci¨® avancen amb una harmonia feli? per donar al¨¨ a una novel¡¤la en qu¨¨ el lector troba un espai de vida sorprenent i versemblant alhora, commovedor i profund. El lector tamb¨¦ agraeix que se li permeti recuperar la innoc¨¨ncia de les primeres lectures, l¡¯¨¤nsia de l¡¯espera del desenlla?.

La dona efervescent, sens dubte, pot ser una novel¡¤la indicada per a tots aquells lectors que hagin oblidat el poder d¡¯encanteri, d¡¯entreteniment i diversi¨® que t¨¦ la literatura, ¨²til per v¨¨ncer l¡¯avorriment i escur?ar el temps; els lectors que nom¨¦s llegeixen per informar-se, de sobte, se sentiran posse?ts i euf¨°rics per la imaginaci¨® viva? i l¡¯encantament de la paraula de Mar Bosch.