Ballar a ritme d¡¯ambul¨¤ncia

L'altre dia vaig observar un nen ballant al ritme de la sirena d¡¯una ambul¨¤ncia. Devia tenir onze anys i es bellugava al mig del carrer, agitant el cap com posse?t. Abans, alguns transe¨¹nts haurien indicat a la policia per on havien de pujar per arribar a la urg¨¨ncia sanit¨¤ria. Mentrestant, el nen romania all¨¤, remenant el cul i fins i tot traient-se la mascareta en el moment de m¨¤xim ¨¨xtasi. La sirena va passar de llarg i jo em vaig quedar amb aquesta imatge la resta del dia.

Feia dies que intentava comprendre les xarxes socials. Potser per haver vist tan poca gent en tant de temps, sentia l¡¯ambient cada vegada m¨¦s crispat. Notava que no ens enten¨ªem, que no est¨¤vem b¨¦. Li vaig dir a una amiga que Twitter em semblava com l¡¯after de les sis de la tarda, en el qual ni tan sols aconsegueixes veure ni palpar all¨° que tens al davant i nom¨¦s saps dir blu-blu-blu com un peix moribund.

Enfront de la urg¨¨ncia, enfront de la cat¨¤strofe, som nens ballant en diminutes parcel¡¤les promocionant el nostre ¨²ltim llibre o exercint la solidaritat com a pura representaci¨®, penjant posts virals o avatars amb filtre per unir-nos a una causa nova. A TikTok em trobo la meva cosina adolescent que es grava mentre plora. Jia Tolentino, una de les convidades del darrer festival Primera Persona, analitza a Falso espejo les nostres identitats en xarxes: ¡°El capitalisme no ha deixat m¨¦s terra de cultiu que el jo. Tot ha estat canibalitzat; no sols els b¨¦ns de consum i el treball, sin¨® tamb¨¦ la personalitat, les relacions i l¡¯atenci¨®¡±. La solidaritat performativa s¡¯imposa en un m¨®n en el qual urgeix m¨¦s que mai la dignitat i la for?a amb la qual els treballadors de la Nissan, per exemple, encenen les barricades. Potser perqu¨¨ fa tant de temps que no ens veiem, necessitem m¨¦s que mai la corpore?tat.

¡°No estem b¨¦¡±, insisteixo a la meva amiga. Ara que comencem a sortir al carrer i a veure¡¯ns de cara, es fan evidents les tares d¡¯aquests dies, que arrosseg¨¤vem de molt abans. Exhibim els desastres, i ho fem a trav¨¦s de la individualitzaci¨® del dolor, com si fossin tamb¨¦ i de pas patologies vendibles, capitalitzables. A l¡¯assaig Realismo capitalista, Mark Fisher gaireb¨¦ dialoga amb Tolentino: estem tocats, per¨° aix¨° no ¨¦s atribu?ble a la nostra responsabilitat. Els efectes de la covid han intensificat la crisi mental ¡ªBarcelona ja ha posat en marxa un pla de xoc per intentar pal¡¤liar-la¡ª, per¨° cal recordar que l¡¯angoixa vital ja era palpable abans. ¡°Com ha resultat acceptable que tanta gent, i especialment tanta gent jove, estigui malalta?¡±, es pregunta Fisher. Diu que la plaga de la malaltia mental en les societats tardocapitalistes prova que, m¨¦s que ser l¡¯¨²nic sistema que funciona, el capitalisme ¨¦s inherentment disfuncional. El capitalisme ¨¦s un creador de zombis, apunta Fisher, o d¡¯humans retransmetent la pena, d¡¯¨¦ssers ballant al so de l¡¯ambul¨¤ncia fora de si.