Podem tornar a dir-ne xampany

Tenim una nova fornada de paraules noves al diccionari, ¨¦s l¡¯avantatge que ara tot aix¨° es bellugui en l¡¯entorn digital, que permet fer actualitzacions sense haver d¡¯afrontar la tasca herc¨²lia de reeditar tot un volum (en format llibre, que se sol dir ara). A m¨¦s, hem de saludar la celeritat amb qu¨¨ ha actuat l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, en tant que ha escur?at el lliurament de l¡¯entrega de nous fitxatges a nom¨¦s un any, quan fins ara les novetats l¨¨xiques s¡¯incorporaven cada dos.

El m¨¦s llaminer de les incorporacions al diccionari s¨®n sempre les paraules que hi apareixen amb entrada pr¨°pia i que venen per ampliar el cabal l¨¨xic de la llengua. Ara b¨¦, en aquestes ampliacions ben poques vegades es produeixen sorpreses, i la majoria de cops la reacci¨® que hi tenim ¨¦s de ¡°ja era hora¡±. ?s el que passa en trobar-hi ara nicab i hijab quan ja hi ten¨ªem dues altres peces de vestir de pa?sos musulmans, com s¨®n burca i xador, o b¨¦ amb desfibril¡¤lador, sobiranisme i supremacisme. Hem de celebrar la inclusi¨® d¡¯un mot com lot per referir-se a la llanterna, terme consolidad¨ªssim procedent de R¨¤dio-Lot, l¡¯empresa que va comercialitzar aquests estris als anys vint; no ¨¦s l¡¯¨²nic mot procedent d¡¯una marca (vamba, xiruca, r¨ªmel), per¨° s¨ª el m¨¦s menystingut fins ara. I per fi tamb¨¦, la incorporaci¨® de reconeixible (fins ara havia de ser recognoscible) i de maleducat com un adjectiu aglutinat, una pr¨¤ctica que ja estava estesa en la producci¨® escrita i que permet distingir entre un nen mal educat (que ha tingut una educaci¨® deficient, oposat a ben educat) i un nen maleducat (que ¨¦s groller o inoport¨², oposat a educat).

?s ben sabut que l¡¯Institut no arrisca mai, i que prefereix pecar de prud¨¨ncia i carregar amb la llufa de la lentitud que no pas pecar per exc¨¦s i haver d¡¯esmenar possibles precipitacions. Per¨° tamb¨¦ s¡¯hi troben novetats que mostren una connexi¨® amb la realitat circumdant. ?s el cas d¡¯empoderar i de sororitat (vencedora del concurs del neologisme el 2018), amb una definici¨® treballada en el primer cas i una de massa succinta en el segon. O tamb¨¦ de migrant, ara que en els temps que corren ja no importa d¡¯on es ve ni cap on es va, sin¨® la condici¨® de persona que migra. Afortunadament, l¡¯IEC no ha caigut en la temptaci¨® d¡¯incorporar ocurr¨¨ncies com sensesostre o sensellar, validades tanmateix per l¡¯ortografia.

El m¨¦s destacat d¡¯aquesta nova fornada, per¨°, ho trobem no tant en les incorporacions com en les modificacions dels articles, i especialment en l¡¯esmena de dues definicions que durant d¨¨cades han simbolitzat una mena de sobirania ling¨¹¨ªstica mal entesa. Per una q¨¹esti¨® d¡¯ordre comercial, va caldre suprimir la designaci¨® de xampany d¡¯all¨° que sempre se n¡¯havia dit xampany i empescar-se una formulaci¨® pr¨°pia que de seguida es va convertir en nostrada i va escombrar l¡¯original francesa, no tan sols en la producci¨® i exploraci¨® comercial del producte (cosa obligada), sin¨® tamb¨¦ en la mera i simple expressi¨® ling¨¹¨ªstica del l¨ªquid bomboll¨®s: el cava. I a partir d¡¯aqu¨ª, i amb l¡¯afici¨® que hi tenim a separar els mots en correctes i incorrectes, en m¨¦s o menys genu?ns, el xampany va quedar pr¨¤cticament erradicat. Amb els nous canvis, finalment, ha arribat el moment de l¡¯esmena: el xampany ha passat de definir-se com a ¡°vi escum¨®s criat en cava i produ?t a la regi¨® francesa de la Xampanya¡± a ¡°vi escum¨®s elaborat a l¡¯estil de la Xampanya¡±, mentre que el cava venia de ser un ¡°vi escum¨®s elaborat en una cava¡± i ara ¨¦s una ¡°denominaci¨® comercial del xampany elaborat en determinades zones¡±. Llum verda per al xampany, doncs.

Ll¨¤stima, per¨°. Sembla que a la Secci¨® Filol¨°gica no ho veien gaire clar i van voler tancar el terme amb un exemple per a la diplom¨¤cia: Van brindar amb una copa de xampany franc¨¨s. Aqu¨ª sobrava l¡¯adjectiu, o en convenia un altre.