Barcelona desapoderada

El 2020 fa 100 anys, just un segle, de l¡¯apogeu econ¨°mic de Barcelona i la seva prov¨ªncia sobre la resta d¡¯Espanya: el 1920, el producte interior brut per habitant a la prov¨ªncia era 2,81 vegades el d¡¯Espanya. Llavors la difer¨¨ncia es va anar reduint i avui deu ser del voltant de l¡¯1,20 (ho explica Albert Carreras, historiador de l¡¯economia, de la l¨ªnia de Jaume Vicens, en el seu discurs d¡¯ingr¨¦s a l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans). Encara avui som relativament m¨¦s rics que la resta, per¨° for?a menys que abans. Per aix¨° disminueix el nostre atractiu per a la resta d¡¯Espanya i augmenta la nostra desvinculaci¨®: res important en la hist¨°ria recent de Catalunya s¡¯ent¨¦n si no es parteix del seu inexorable declinar econ¨°mic relatiu. Ho atribu?m a la centralitzaci¨® m¨¦s que secular de Madrid ¨C ¡°coraz¨®n de Espa?a¡± que ¡°late con pulsos de fiebre¡±, va escriure Rafael Alberti. S¨ª, per¨° no ¨¦s nom¨¦s aix¨°: nosaltres tamb¨¦ deprimim la capital de Catalunya, for?a pol¨ªtics catalans la detesten, com, per exemple, aquells que no han acabat mai d¡¯acceptar Pau Don¨¦s, de Jarabe de Palo, com un m¨¦s dels nostres. Barcelona desapoderada, descapitalitzada. Per nosaltres mateixos.

Vaig comen?ar aquest article un diumenge quan una amiga meva, barcelonina resident a Madrid, em va dir per tel¨¨fon que, despr¨¦s de penjar, baixaria al carrer a comprar un quilo de cireres. Ai!, jo no puc fer-ho perqu¨¨, a Barcelona, les botigues estan tancades els diumenges. Despr¨¦s la meva amiga va afegir que agafaria un taxi Uber. Tampoc puc, els nostres representants els van fer fora de Barcelona, ells van decidir aquest disbarat. On anir¨¤s?, li vaig preguntar finalment. Al Museu del Prado, em va respondre. La vaig envejar per aquest privilegi ¨²nic que paguen els meus impostos i els de vost¨¨s. La selecci¨® de 250 quadres que el Museu ha escollit per a la reobertura durant el desconfinament ¨¦s una meravella ¨²nica al m¨®n. I no tenim un Prado a Barcelona, per¨° for?a gestors p¨²blics catalans rebutgen la proposta d¡¯instal¡¤lar a Barcelona una franqu¨ªcia del Museu de l¡¯Hermitage, tot i que ompliria buits de pintura europea cl¨¤ssica i de la primera avantguarda que enfosqueixen Barcelona. Si Francesc Camb¨® aixequ¨¦s el cap, demanaria que la seva col¡¤lecci¨®, exposada avui al Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC), s¡¯enriqu¨ªs amb la que volen portar els russos.

La tossuderia, l'entotsolament, l¡¯estretor de mires de bastants dels d¡¯aqu¨ª s¨®n un dolor cr¨°nic: fa uns dies va morir Christo Vladimirov Javacheff, que, amb Jeanne-Claude, va formar la parella d¡¯artistes ambientals m¨¦s fascinants dels darrers 50 anys: transfiguraven els edificis que embolcallaven, com el Pont Neuf, a Par¨ªs (1985) o el Reichstag a Berl¨ªn (1995). El 1977 van proposar embolicar l¡¯est¨¤tua de Colom, a Barcelona, per¨° no hi va haver manera que els donessin els permisos. Per fi, Pasqual Maragall, despr¨¦s d¡¯aconseguir l¡¯alcaldia el 1982, va voler retrotreure la negativa, per¨° llavors els artistes ja havien perdut l¡¯inter¨¨s (tot i que els va passar el mateix amb la Puerta de Alcal¨¢; en el fons, tots ens assemblem molt en aquest pa¨ªs, canvien els idiomes).

En aquestes p¨¤gines he defensat una alcaldia metropolitana per a Barcelona i els seus municipis circumdants, com a Londres. No interessa. I quan he recalcat la cardinalitat del transport p¨²blic a l¡¯?rea Metropolitana de Barcelona, no he pogut obviar que la t¨ªrria d¡¯alguns pol¨ªtics de la meva ciutat contra el transport privat, contra l¡¯autom¨°bil, em recorda la grisor de tots els monopolis: volen dir-me on puc anar, quan ho puc fer i quan no. Anhelen pasturar-nos a tots.

Per¨° ni tot estava b¨¦, ni tot est¨¤ malament: l¡¯auge econ¨°mic no va evitar el conflicte civil, va faltar pol¨ªtica social. Avui quan la ciutat al?a la vista propugna solucions socials encomiables. A l¡¯abril, el Consell Municipal d¡¯Immigraci¨®, una entitat consultiva de l¡¯Ajuntament de Barcelona, presidida pel regidor Marc Serra i que agrupa una cinquantena d¡¯entitats, va demanar la regularitzaci¨® dels immigrants en situaci¨® irregular. Una cosa que Teresa Bellanova, ministra italiana d¡¯Agricultura, una pol¨ªtica exemplar que haur¨ªem de convidar a visitar aquesta ciutat, va aconseguir ella tota sola per al seu pa¨ªs. Aix¨ª ho han fet igualment els portuguesos. I tamb¨¦ l¡¯hi va suggerir un jove senador republic¨¤, el barcelon¨ª Bernat Picornell, a un ministre espanyol, que va tenir una resposta diminuta: el nostre pa¨ªs no ¨¦s com It¨¤lia i Portugal, les nostres circumst¨¤ncies s¨®n diferents. Ll¨¤stima, ja que aquesta ciutat envellida necessita sang nova. Per tornar a ser com la Barcelona econ¨°mica de fa 100 anys caldr¨¤ construir la ciutat social per a d¡¯aqu¨ª a 100 anys m¨¦s.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic em¨¨rit de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra