Indults, aniversari i concurs de creditors

Gaireb¨¦ coincidint amb el 90 aniversari de l¡¯expresident Pujol, Converg¨¨ncia Democr¨¤tica anunciava la seva liquidaci¨® per no poder fer front als 6,6 milions que va cobrar en comissions per obra p¨²blica en el cas Palau, mentre el patrici del coliseu modernista i intermediari en aquells pagaments, F¨¨lix Millet, demanava per motius d¡¯edat ¨Ct¨¦ 85 anys¨C ser indultat i no ingressar a la pres¨®. De la concatenaci¨® de seq¨¹¨¨ncies resultaria una vitri¨°lica farsa atel¡¤lana, aquestes en qu¨¨ els actors es jugaven la vida en desafiar els poders corruptes de Roma. D¡¯elements, n¡¯hi ha. Un expresident, patriarca d¡¯una prole de depredadors, espera que les seves virtuts pol¨ªtiques el redimeixin dels seus pecats de defraudador i pugui passar a la hist¨°ria com un estadista; un partit, CDC, inicia una nova vida com a PDeCAT i pret¨¦n esborrar les seves empremtes corruptes amb un concurs de creditors i la seva desaparici¨®, sense renunciar ni a Pujol ni a la seva obra; i Millet, fill de la burgesia catalana amb pura tradici¨® d¡¯humanisme cristi¨¤, s¡¯escuda en la pietat aliena per no ingressar a la pres¨® i complir la condemna de nou anys i vuit mesos per l¡¯espoli del Palau.

El personatge m¨¦s atraient de la trama ¨¦s, sens dubte, Pujol. La seva treballada imatge de profeta ¨Cabonada per ell mateix i encara conreada per molts dels seus seguidors¨C es va consolidar durant la seva etapa presidencial. En els seus 23 anys al capdavant de la Generalitat, recordava noms, an¨¨cdotes i llinatges dels seus interlocutors, exercitava la seva excel¡¤lent mem¨°ria exhibint xifres i dades, i pujava als cims de les muntanyes, amb l¡¯ambig¨¹itat de qui convocar¨¤ eleccions, encara que faci l¡¯efecte que rebr¨¤ les taules de la llei. De jove va treballar la seva imatge d¡¯home proper al cel amb l¡¯ascensi¨® al Tagamanent, des d¡¯on va atalaiar com cauteritzar les ferides de Catalunya despr¨¦s de la Guerra Civil. Les similituds amb els profetes utilitzades per ell mateix i els qui al seu dia van apuntalar el mite s¨®n nombroses. I qui juga la lliga dels profetes, brandeix la moral i l¡¯¨¨tica contra els seus enemics i ¨¦s ca?at protegint els adoradors del vedell d¡¯or, corre el risc de morir lapidat en virtut d¡¯aquesta mateixa just¨ªcia emanada al cim del Sina¨ª. Pujol sabia que estava en falta. N¡¯era tan conscient com Agust¨ª d¡¯Hipona quan demanava a D¨¦u la virtut de la castedat amb la boca petita, ja que assegura en les seves Confessions: ¡°Temia que D¨¦u m¡¯escolt¨¦s massa aviat i em cur¨¦s immediatament de la meva malaltia de concupisc¨¨ncia, que jo preferia satisfer abans que apagar¡±. Pujol va intentar embridar els seus fills a trav¨¦s de persones de la seva confian?a. Sabia com obraven, per¨° va decidir no parar-los. I van perseverar tant en la seva conducta que ell mateix va ser arrossegat pel remol¨ª de la corrupci¨®. I mai no va ser un profeta planer. Sempre va nedar a gust a les aig¨¹es de la superioritat moral, encara que recept¨¦s meritocr¨¤cia. Ni Pujol ha estat mai un menestral ni Pla va ser mai un pag¨¨s amb boina, ha assenyalat el periodista i escriptor Agust¨ª Pons.

Converg¨¨ncia, ara en concurs de creditors i en dissoluci¨®, ¨¦s la met¨¤fora d¡¯aquest vell m¨®n pujolista que s¡¯enfonsa. Mai no va ser un partit. Va ser un moviment, una prolongaci¨® pol¨ªtica, liderada i governada pel gran ap¨°stol d¡¯aquesta meritocr¨¤cia que mai no feia regir per als de casa. La formaci¨® fundada per Pujol ha mancat d¡¯ideologia concreta m¨¦s enll¨¤ del nacionalisme dif¨²s i magistralment dosificat. El l¨ªder sabia imprimir-li accent i car¨¤cter adequats a cada moment, cosa que demostra la seva capacitat pol¨ªtica. Ell era el dip¨°sit de la fe. Amb Pujol ja en segona l¨ªnia, la formaci¨® comen?ava a sentir-se inc¨°moda per la pressi¨® dels m¨²ltiples casos de corrupci¨®. Llavors el CDC es va sumar al tsunami independentista, potser aplicant la m¨¤xima de Bismarck que ¡°si hi ha d¡¯haver una revoluci¨®, millor que en siguem els art¨ªfexs que les v¨ªctimes¡±.

Millet, d¡¯altra banda, ¨¦s l¡¯¨²ltima de les excresc¨¨ncies del pujolisme. Descendent d¡¯un patriciat que primer va ser franquista i despr¨¦s va trobar col¡¤locaci¨® en el catalanisme pujolista, l¡¯expresident del Palau de la M¨²sica va ser el gran mitjancer en les comissions que Ferrovial pagava al partit de Pujol, i de les quals obtenia profit. Ara amb la seva disfressa d¡¯avi provecte i desvalgut demana miseric¨°rdia per no entrar a la pres¨® i complir la condemna ratificada pel Tribunal Suprem.

Un a un els pisos de l¡¯edifici aixecat amb intu?ci¨®, habilitat i pragmatisme per aquest gran pol¨ªtic que ha estat Jordi Pujol s¡¯ensorren. Van comen?ar a donar senyals d¡¯aluminosi amb el cas Banca Catalana. Ara amenacen ru?na.