El bar dels negres on van deixar d¡¯anar els blancs

El Rac¨® de la Vero no apareix en cap guia gastron¨°mica, per¨° d¡¯aquest bar situat a Alcarr¨¤s s¡¯ha sentit parlar fins i tot a Guinea Conakry, el Senegal o Mali. Situat en un petit municipi a nom¨¦s 11 quil¨°metres de Lleida, obre les portes quan encara no s¡¯ha fet de dia, per¨° just a temps perqu¨¨ les desenes de temporers que treballen al camp puguin apropar-s¡¯hi a esmorzar.

A l¡¯altre costat de la barra els espera Ver¨°nica Argelet, a qui els temporers coneixen com a Mama ?frica encara que per a la resta del poble sigui, simplement: la Vero, la dels negres. El sobrenom es va anar estenent entre els ve?ns quan van tancar el bar de la pla?a i els negres ¡ªque no morenos, puntualitza la Ver¨°nica¡ª van comen?ar a arribar al seu local. ¡°Els blancs van anar marxant a mesura que entraven els negres. Fins i tot els meus amics se¡¯n van anar, em deien que donava mala imatge¡±, relatava la Ver¨°nica en el programa A vivir que son dos d¨ªas, de la Cadena SER.

La transici¨® va tenir lloc de manera gradual un estiu de fa dos anys. En quedar desprove?ts del seu bar de tota la vida, els primers temporers van comen?ar a pujar uns metres el carrer i a apropar-se t¨ªmidament a El Rac¨® de la Vero. La Ver¨°nica explica que mai ning¨² no li va dir expl¨ªcitament que l'incomodava l¡¯ambient del bar, per¨° s¨ª que va sentir queixes perqu¨¨ hi havia ¡°molt de negre¡± i que aquests ocupaven la terrassa. ¡°Una vegada va venir una parella amb un nen, i com que totes les taules de fora estaven ocupades, em van demanar que fes aixecar un negre per poder-s'hi asseure. Com si ells no tinguessin el mateix dret que qualsevol de ser aqu¨ª!¡±, replica la propiet¨¤ria del bar. La parella, que hi anava cada cap de setmana, ja no va tornar a apar¨¨ixer a El Rac¨® de la Vero.

Aix¨ª ¨¦s com en nom¨¦s dos mesos el seu petit rac¨® al carrer Calvari, 21, es va convertir en el que ¨¦s avui: un bar on entre els seus clients es poden comptar fins a vuit nacionalitats diferents. Mali, el Senegal, el Marroc, Guinea Conakry, Alg¨¨ria, el Congo o Guinea Bissau s¨®n alguns dels pa?sos d¡¯on procedeixen els m¨¦s de 6.000 temporers que cada any es desplacen a Alcarr¨¤s a buscar feina quan comen?a la campanya de recol¡¤lecci¨® de la fruita.

Treballen perqu¨¨ els mercats estiguin sempre prove?ts, per¨° molts d¡¯ells acaben vivint en condicions infrahumanes, amuntegats en barracons al pol¨ªgon del poble o, en el pitjor dels casos, dormint al carrer. La situaci¨® es repeteix any rere any, per¨° aquesta vegada la crisi sanit¨¤ria ha posat en evid¨¨ncia la gravetat del problema. ¡°Jo tinc un matal¨¤s a la part del darrere del bar i una nit que plovia molt l¡¯hi vaig haver de deixar a un noi que estava dormint al carrer¡±, recorda la Ver¨°nica en refer¨¨ncia a una situaci¨® que li sembla ¡°molt injusta¡±. ¡°Ells treballen, no volen tenir res gratis. Nom¨¦s falta una mica d¡¯humanitat, res m¨¦s¡±, reivindica la propiet¨¤ria del bar.

Per¨° la crisi del coronavirus no nom¨¦s ha empitjorat les condicions de vida dels temporers, sin¨® tamb¨¦ el seu estigma social. ¡°Diuen que els negres han portat el virus a Alcarr¨¤s i aix¨° ¨¦s mentida, si nom¨¦s hi ha tres infectats!¡±, es queixa la Ver¨°nica. En qualsevol cas, l¡¯Ajuntament ha adequat dos albergs municipals amb un centenar de places on es podrien a?llar els treballadors amb s¨ªmptomes compatibles amb la covid-19 per evitar un possible rebrot de la malaltia.

La Ver¨°nica mai no s'havia imaginat que la seva vida agafaria aquest rumb quan va obrir el bar l¡¯any 2015. Acabava de divorciar-se i de perdre la feina, i com que el local estava buit, va decidir apostar-ho tot a aquest negoci. Ara prepara menjar ¡°com el feien les ¨¤vies¡± per¨° amb una peculiaritat molt important: tots els plats costen nom¨¦s un euro. ¡°?s l¡¯¨²nica manera d'oferir-los m¨¦s facilitats per menjar. Cal donar-los una oportunitat i ells t¡¯ho agraeixen tota la vida¡±, reflexiona la Vero.

Amb aquesta dada, sorgeix una pregunta evident: com aconsegueix sobreviure un bar amb uns preus tan baixos? ¡°Soc l¡¯¨²nica treballadora i pr¨¤cticament no tinc marge de benefici, trec bona part dels ingressos de les begudes, i aprofito les ofertes de carn i peix per planificar qu¨¨ cuinar¨¦ cada dia¡±, comenta la propiet¨¤ria del bar.

Fins fa molt poc el seu principal prove?dor era un escorxador de Lleida on anava una vegada a la setmana a fer la compra. Com que l¡¯empresa treballava amb grans superf¨ªcies, rebaixava molt el preu del producte sobrant que no havia aconseguit vendre. All¨¤ ¨¦s on la Vero va aprendre a racionalitzar les despeses del bar: adquiria 40 o 50 quilos de pollastre quan estaven a 50 c¨¨ntims el quilo, el congelava i aix¨ª tenia material per a un parell de setmanes com a m¨ªnim. Ara que l¡¯escorxador ha tancat, treballa amb la Corporaci¨® Aliment¨¤ria Guissona ¡ªprove?dora dels supermercats Bon?rea¡ª, encara que la filosofia continua sent la mateixa.

Per mantenir el preu tan baix, a m¨¦s, juga amb les racions: bona part de les receptes les serveix en plats de postres, i encara que pugui semblar poc, la Ver¨°nica assegura que ¡°amb un parell o tres d¡¯euros ja et quedes satisfet¡±.

Poc alcohol i molt de te

Pel que fa a les begudes, ven molt poc alcohol i molt te amb llimona i mel: hi ha dies que ha arribat a preparar entre 200 i 300 infusions en una sola jornada.

El menjar afric¨¤ deixa que el prepari el seu marit, que ¨¦s de Guinea Conakry i que va con¨¨ixer, per descomptat, mentre treballava. Des d¡¯aleshores, la Vero ha anat descobrint l¡¯?frica sense moure¡¯s de la barra del bar. ¡°Ara conec les seves cultures, les difer¨¨ncies que hi ha entre pa?sos i com viuen la religi¨® de diferent manera en funci¨® del lloc on han crescut¡±, explica la Vero, que aquests dies assisteix esc¨¨ptica a les m¨²ltiples mostres de suport al moviment antiracista que emergeix als Estats Units sota l¡¯etiqueta #BlackLivesMatter mentre ella, al seu propi poble, sent el ¡°menyspreu¡± dels ve?ns per obrir les portes del seu bar als africans que viuen a Alcarr¨¤s.