Mor Manuel Cuy¨¤s, l¡¯articulista dels petits detalls

Tot just quan era preadolescent i per aix¨° amb for?a dificultats a la Matar¨® dels anys seixanta, va aconseguir que la vella bibliotec¨¤ria el deix¨¦s accedir a Crim i c¨¤stig, de Dostoievski. Va quedar colpit: ¡°No sabia que els pensaments dels homes es poguessin explicar fins a l'¨²ltim plec¡±. Aquest anar fins a aquell ¨²ltim rac¨® psicol¨°gic i, m¨¦s sovint, filos¨°fic de la vida quotidiana a partir de les petites coses, dels detalls, va conformar l'esperit de bona part del columnisme que va exercir l'escriptor i periodista Manuel Cuy¨¤s, mort aquest dilluns als 68 anys despr¨¦s de lluitar sense gaire sort i de manera accelerada contra la leuc¨¨mia.

Cuy¨¤s va aprendre a mirar i a prendre nota mental dels revolts del transc¨®rrer existencial des de la Rambla de Matar¨®, on va n¨¦ixer el 1952 i a la qual dedicaria bona part de la seva producci¨® bibliogr¨¤fica: El many¨¤ enc¨¨s (1985) o Matar¨® verd i blau (2007). Aquest va ser sempre el seu m¨®n, que ja era el dels seus progenitors, amb una mare de car¨¤cter que va tirar endavant una casa que se sustentava t¨¨nuement amb les il¡¤lustracions que feia el seu marit per a llibres de nenes, majorit¨¤riament per enc¨¤rrec d'editorials angleses. El seu pare, de casa burgesa anada a menys, seria el primer assalariat de la fam¨ªlia. Sempre va ser, no obstant aix¨°, el progenitor amb corbata i barret, ¡°la dignitat i l'honor es mantenien ferms¡±, evocaria el periodista en les seves mem¨°ries, El n¨¦t del pirata (2014). Ell en va adoptar tant l'esperit com la indument¨¤ria, que refor?arien encara m¨¦s la seva personalitat, tamb¨¦ brit¨¤nica, amb un notable humor que cobria un fons dialogant per¨° de fermes conviccions.

El car¨¤cter es va forjar, a m¨¦s de la fam¨ªlia i les lectures, pel cinema, on anava cada cap de setmana, fins a formar part de la junta d'un cineclub que li va permetre aproximar-se als cercles de resist¨¨ncia pol¨ªtica al franquisme, tot i que mai va militar, esperant potser un oferiment a fer-ho que no va arribar mai. Autoaplicant-se la seva ironia, recordava d'aquella ¨¨poca que es preguntava: ¡°Tindr¨¨ l'esperit gregari atrofiat?¡±. Per¨° aqu¨ª es va descobrir a si mateix com un personatge poc propens a treballar en equip, a les reunions i les consignes, i la seva prefer¨¨ncia a anar per lliure. ¡°Havia comen?at a ser el que volia ser, l'home del tramvia, sol a la cabina amb el cartellet ben visible que prohibeix parlar-li o distreure'l¡±. L'abstret home del tramvia.

Si el cinef¨°rum no el va portar a la pol¨ªtica, s¨ª que ho va fer al periodisme, perqu¨¨ va comen?ar escrivint cr¨ªtiques de cinema per al setmanari El Maresme el 1977. En van ser, no obstant aix¨°, tot just un parell, perqu¨¨ el llicenciat en Belles Arts, que exerciria de mestre de catal¨¤ i treballaria per al patronat de cultura de l'Ajuntament de la seva estimada ciutat, preferia traspassar el columnisme vital de la Rambla mataronina a les columnes dels diaris, comentar les coses vistes a la manera de Josep Pla. Ho va fer des del primer dia amb un estil de catal¨¤ clar i net, puntuat amb expressions de parla popular, una prosa sempre divertida i ir¨°nica, un punt morda? i costumista, vern¨ªs que es frenava uns cent¨ªmetres abans de la nost¨¤lgia, entre la manera de fer del murri escriptor empordan¨¨s i la de Josep Maria de Sagarra, referents que no li eren llunyans per la seva vasta cultura.

La revista Matar¨® Escrit (1986-94), en la qual va formar part de l'equip fundacional, i Punt Diari, des del 1987, van acollir el seu articulisme, que va acabar compaginant amb tasques m¨¦s organitzatives a partir de l'aparici¨®, el 1994, de l'edici¨® d'El Punt del Maresme, del qual va ser nomenat director editorial i, sis anys m¨¦s tard, en accedir a la direcci¨® de l'edici¨® de Catalunya d'El Punt.

Aquest ¨²ltim c¨¤rrec el va portar, el 2003, a trepitjar per primera vegada el Parlament de Catalunya, on va con¨¨ixer Jordi Pujol, ja esgotant la seva ¨²ltima legislatura despr¨¦s de 23 anys al poder. All¨¤ li va deixar anar al pol¨ªtic, amb la seva tan llan?ada com m¨²rria ingenu?tat, que havia d'escriure les seves mem¨°ries o que, si fos el cas, ell era all¨¤ per recollir-les. Despr¨¦s de llegir al cap de poc temps el retrat que li va fer el periodista a partir de Vint i Jordi Pujol: confessions de persones que l'han conegut, li va fer cas i li va dictar les mem¨°ries. Per¨° el pol¨ªtic es va oblidar de citar la famosa deixa de l'avi Florenci. ¡°Les mem¨°ries s¨®n seves i hi va posar el que va voler¡±, va justificar a l'expresident, a qui seguia freq¨¹entant: ¡°Jo l'estimo¡±.

M¨¦s bon columnista que no pas tertuli¨¤ (TV3, RAC1, Catalunya R¨¤dio, TVE) per la idiosincr¨¤sia de la seva manera de veure el m¨®n, el passat 15 de maig, en la seva cl¨¤ssica columna Vuits i nous (amb la seva no menys tradicional salutaci¨® traient-se el barret) s'acomiadava ¡°per un temps llarg¡± dels seus lectors per un imminent trasplantament de medul¡¤la. L'article, com gaireb¨¦ tots els seus, alguns reunits a Enamorats de l'Audrey Hepburn (2015), el devia escriure des del mateix estudi que havia estat del seu pare, on es va gestar el primer n¨²mero d'El Maresme el 1969. ¡°L'inici de tot¡±. El final de tot. Un d'aquests detalls circulars de la vida que tant li agradaven.