Divisi¨® independentista a la irlandesa?

El desembre del 1921 es va signar el Tractat angloirland¨¨s que posava fi a la guerra d¡¯independ¨¨ncia del Regne Unit amb Irlanda. Sense que els termes satisfessin el nacionalisme irland¨¨s en la seva totalitat, el gener del 1922 el Parlament irland¨¨s el va aprovar, per poc marge, i es va establir l¡¯Estat Lliure d¡¯Irlanda i la partici¨® de l¡¯illa. Mig any despr¨¦s una guerra civil va enfrontar els irlandesos favorables al Tractat (com a mal menor) i els contraris. Al cap de 10 mesos, la vict¨°ria dels primers va confirmar el que s¡¯havia acordat amb Londres i va obrir una profunda divisi¨® entre les dues principals fam¨ªlies del nacionalisme irland¨¨s, Fine Gael i Fianna F¨¢il.

A difer¨¨ncia dels nacionalistes irlandesos, que es van combatre despr¨¦s d¡¯haver aconseguit alguna cosa, l¡¯independentisme catal¨¤ viu des de la tardor immers en una espiral creixent de confrontaci¨® sense haver-se apropat al seu objectiu. La pugna, afortunadament per a tots, no segueix el dramatisme irland¨¨s i es limita a les xarxes socials, els mitjans de comunicaci¨® i l¡¯estira-i-arronsa parlamentari o governamental. Tot i que, amb el to que prenen alguns insults, tampoc ¨¦s forassenyat que en algun moment desemboquin en algun episodi desagradable.

L¡¯octubre del 2017 l¡¯independentisme va optar per un cam¨ª grandiloq¨¹ent, per¨° inefectiu. Va descartar una convocat¨°ria electoral auton¨°mica que hauria generat malestar immediat, per¨° hauria perm¨¨s continuar pedalant, i va proclamar una Rep¨²blica catalana sense capacitat per implementar-la. La decisi¨® va suposar cavar un precipici i quedar-se al caire. En la decisi¨® va pesar la competici¨® entre formacions, per¨° no es va calibrar que precisament tallar el propi cam¨ª incrementaria la pugna partidista.

A partir de llavors una part de l¡¯independentisme presenta qualsevol exploraci¨® de noves vies ¨Ccom asseure¡¯s a la taula de di¨¤leg amb el Govern d¡¯Espanya¨C com una genuflexi¨®. No hi ha res de nou, en tot aix¨°. Tamb¨¦ els cr¨ªtics amb el Tractat, capitanejats per ?amon de Valera, van titllar de tra?dor Michael Collins per haver-lo signat i el van acusar d¡¯haver-se deixat captivar per l¡¯aristocr¨¤cia londinenca durant la negociaci¨®.

Per a Collins el Tractat, tot i mantenir Irlanda com un domini brit¨¤nic, permetia ¡°la llibertat per aconseguir la llibertat¡±. Per als contraris suposava una ren¨²ncia a la idea de Rep¨²blica d¡¯Irlanda i un greuge als caiguts durant la rebel¡¤li¨® de Pasqua del 1916 ¨Cla seva proclamaci¨® fallida, amb un impacte notable en el nacionalisme catal¨¤ del moment i posterior.

L'Estat Lliure d'Irlanda ja tenia tres anys i els antitractat es continuaven negant a participar al Parlament, cosa que frustrava els seus votants.?El 1925 l¡¯Irish Independent els va ridiculitzar preguntant si la seva ¨²nica resposta als problemes d¡¯habitatge i atur era ¡°esperar fins que la Rep¨²blica sigui reconeguda¡±. El 2018 els acad¨¨mics Liam Weeks i M¨ªche¨¢l ? Fathartaigh van editar The Treaty. Debating and Establishing the Irish State, un volum molt ¨²til per guanyar perspectiva i constatar que les acusacions creuades avui al si de l¡¯independentisme catal¨¤ han estat lloc com¨² a altres pa?sos.

En els ¨²ltims mesos episodis judicials com el de la pancarta del president Quim Torra o les pretensions que el president del Parlament, Roger Torrent, desobe¨ªs el Constitucional es presenten com a batalles contra l¡¯Estat, per¨° en la pr¨¤ctica s¨®n episodis de consum intern del moviment. Els resultats de les eleccions generals de novembre, un mes despr¨¦s de la sent¨¨ncia del Suprem als l¨ªders del proc¨¦s, van evidenciar que l¡¯apel¡¤laci¨® a la ¡°injust¨ªcia¡± dels tribunals espanyols per guanyar adeptes no t¨¦ m¨¦s recorregut. Si la garrotada que van suposar les penes no va ampliar la base, no ho faran tampoc causes amb menys c¨¤rrega dram¨¤tica com la inhabilitaci¨® del president de la Generalitat. Aquestes tindran, i busquen, un impacte en la correlaci¨® de forces entre ERC i JxCat, perqu¨¨ qualsevol assumpte ¨¦s ¨²til per afegir m¨¦s llenya al foc, per¨° aconseguiran poca cosa m¨¦s.

A Irlanda, la confrontaci¨® entre Fine Gael i Fianna F¨¢il ha durat un segle. La diverg¨¨ncia profunda entre les dues formacions s'ha mantingut fins i tot a trav¨¦s de diverses generacions de fam¨ªlies, fidels a una o altra opci¨®. Els seguidors de Collins i De Valera partien de la uni¨® inicial, at¨¨s que bevien majorit¨¤riament del Sinn F¨¦in. Els representants de l¡¯independentisme catal¨¤ ja parteixen d¡¯or¨ªgens dispars i cada dia aprofundeixen m¨¦s les seves difer¨¨ncies. Potser de manera irreconciliable a la irlandesa?