El pluralisme mal ent¨¨s

Que un dels trets m¨¦s definitoris de la democr¨¤cia ¨¦s el pluralisme, i que es tracta d'un valor que cal conservar i conrear amb cura, no caldria ni tan sols comentar-ho, encara menys discutir-ho. ?s cert que resulta m¨¦s f¨¤cil posar-s'ho en una biografia de Twitter ¨C¡°amant del pluralisme i els gats¡±¨C que assumir-ho amb esportivitat quan toca exercir-lo; igual que proclamar que les cr¨ªtiques ens ajuden i despr¨¦s ofendre'ns en sentir el m¨¦s t¨ªmid comentari, o declarar-nos fans dels documentals de natura i canviar de canal despr¨¦s de deu segons veient un os a l'?rtic. Per¨°, malgrat tot, el pluralisme ¨¦s ess¨¨ncia i sustentaci¨® de la democr¨¤cia, i no hi ha discussi¨®.

Aix¨° no impedeix que tingui tamb¨¦ el seu costat pervers, fruit d'una utilitzaci¨® esbiaixada. Apareix quan un governant s'excusa en els errors d'un altre governant, de formaci¨® rival, per evitar retre comptes de les febleses pr¨°pies. I si aquest biaix ¨¦s rec¨ªproc, s'acaba produint un bloqueig o, si m¨¦s no, una coreografia de regatejos d'on no ¨¦s f¨¤cil sortir.

Aix¨ª s'ha posat en evid¨¨ncia en l'¨²ltima sessi¨® de control parlamentari al president Quim Torra, arran dels recursos econ¨°mics necessaris per a la reconstrucci¨® despr¨¦s de la pand¨¨mia. El l¨ªder socialista, Miquel Iceta, ha preguntat quines seran les modificacions pressupost¨¤ries despr¨¦s de la crisi de la covid-19 i Torra ha contestat delegant la responsabilitat en el Govern central, presidit per un correligionari d'Iceta. El president utilitza aquesta estrat¨¨gia amb el PSC i amb els Comuns, utilitzant el pluralisme ¨Cel fet que uns partits governin una instituci¨®, i uns altres una altra, el normal i convenient¨C per defensar-se amb un atac. I, esclar, Iceta ha evitat tot comentari sobre la Moncloa i ha insistit en la seva pregunta sobre la Generalitat. El resultat: no hem arribat a saber d'on ni com sortiran el coi de recursos.

?s una versi¨® sofisticada del ¡°doncs mira que tu¡± que prolifera al m¨®n de la dial¨¨ctica pol¨ªtica. Gaireb¨¦ ning¨² est¨¤ exempt de caure en aquest pecat. Avui mateix, de nou al Parlament, n'hem tingut un segon exemple, aquesta vegada entre el portaveu d'ERC, Sergi Sabri¨¤, i Quim Torra. Era un intercanvi de r¨¨pliques sobre aquesta criatura mitol¨°gica ¨Ci, per a alguns, dist¨®pica¨C?anomenada ¡°unitat independentista¡±. Sabri¨¤ ha afirmat: ¡°No cal deixar la unitat en paraules al vent, la unitat no es proclama, s'exerceix¡±, en al¡¤lusi¨® a les pressions rebudes a Esquerra. El president ha replicat amb un ¡°doncs vinga, com ho fem?¡±, un rev¨¦s de raqueta en tota regla. I tot plegat s'ha quedat aqu¨ª, en una altra volta a la corriola del cable que els mant¨¦ units i en tensi¨® alhora: quan s'obri la veda electoral, no s¨¦ com aconseguiran que no cruixi tota l'armadura.

El que sembla cruixir sense remei ¨¦s el conseller d'Interior, Miquel Buch, acorralat pels continus excessos dels Mossos. Aquest dimecres se li han abraonat els Comuns i la CUP, per¨° ¨¦s que ja venia de casa amb les exig¨¨ncies de la mateixa ERC perqu¨¨ faci neteja. Estem en una legislatura zombie, que nom¨¦s aguanta a l'espera de vent de cua a favor de JxCat: diria que nom¨¦s aix¨° sost¨¦ Buch. Tret que alg¨² arribi a la conclusi¨® que cal desfer-se de coses pel cam¨ª.