Explorant l¡¯autopista dels cetacis

??s el sector nord de l'anomenat corredor de migraci¨® de cetacis del Mediterrani un h¨¤bitat de bussejadors de gran profunditat com els caps d'olla comuns, els catxalots o els z¨ªfids de Cuvier? Mitja dotzena de bi¨°legs de Submon, entitat dedicada a l'estudi i divulgaci¨® del medi mar¨ª, van sortir dimarts del port de Roses (Alt Emprod¨¤) cap a alta mar per intentar respondre a aquesta pregunta. Seran un mes a entre 12 i 20 milles del cap de Creus i intentaran esbrinar si aquest tram nord del corredor ¨¦s utilitzat per aquestes tres esp¨¨cies de grans animals marins per viure o alimentar-se. El projecte t¨¦ el suport de la Fundaci¨® Biodiversitat del Ministeri de Transici¨® Ecol¨°gica.

Submon va identificar el 2010 la part nord del corredor com una possible zona d'alimentaci¨® de cetacis de busseig profund, del catxalot en particular. Ara el Projecte Ahab, que porta el nom del capit¨¤ protagonista de la novel¡¤la Moby Dick, vol confirmar la zona com a rellevant per a l'alimentaci¨® i per a la connectivitat d'aquests cetacis a la zona del corredor amb la poblaci¨® del nord-est de les illes Balears.

Les dades d'Ahab, a m¨¦s, serviran per estimar l'abund¨¤ncia i crear models lineals generalitzats de les esp¨¨cies de busseig profund a l'¨¤rea, refor?ant aix¨ª el valor del corredor, que abasta una superf¨ªcie marina de 46.000 quil¨°metres quadrats i transcorre d'Alacant a Girona en paral¡¤lel l'arxip¨¨lag balear. Fonts de Submon creuen que ¡°l'obtenci¨® de dades que ajudin al coneixement de la densitat, els moviments, l'estacionalitat i l'¨²s de l'h¨¤bitat dels cetacis en aquesta ¨¤rea ¨¦s imprescindible per aconseguir una gesti¨® correcta d'aquest espai¡±, considerat el 2018 ?rea Marina Protegida (AMP).

El director de l'entitat i integrant de l'expedici¨®, Manel Gazo, explica que ¡°l'establiment d'AMP ¨¦s efectiu si l'¨¤rea t¨¦ prou extensi¨® ¡ªcom en aquest cas¡ª i si es coneix prou l'ecologia de les esp¨¨cies que l'habiten per poder regular i fer una gesti¨® adequada¡±. En aquest sentit es mostra optimista que ¡°les dades d'aquest projecte contribueixin a aquesta gesti¨®¡±.

Zona d¡¯aliments

A causa que la zona del cany¨® de Creus es caracteritza per tenir una orografia abrupta de grans profunditats i pendents elevats, les esp¨¨cies de cetacis que es troben amb m¨¦s freq¨¹¨¨ncia s¨®n els de busseig profund, com el z¨ªfid de Cuvier o el catxalot.

Precisament els bi¨°legs de Submon van detectar el 2010 una zona entre 1.000 i 2.000 metres de profunditat on s'alimentaven els catxalots. El catamar¨¤ de l'expedici¨® actual est¨¤ equipat amb un hidr¨°fon ¡ªun micr¨°fon que s'usa sota l'aigua¡ª per intentar confirmar de nou la seva pres¨¨ncia. Normalment els catxalots fan immersions profundes, d'entre 30 i 60 minuts i emeten constantment uns sons coneguts com a clics. Aquests clics s'utlitzen per ecolocalitzar aliments. L'¨²s de l'hidr¨°fon d'arrossegament durant l'estudi permet localitzar els individus, determinar l'¨²s de clics utilitzats per a l'alimentaci¨® i registrar els seus temps d'immersi¨®. Una vegada han menjat, necessiten pujar a la superf¨ªcie uns 25 minuts a respirar. ?s el moment que els bi¨°legs aprofiten per fer els albiraments d'aquests animals, explica la directora del projecte, Carla A. Chicote, ja que passen el 90% del temps submergits, de manera que s¨®n dif¨ªcils de veure.

¡°Quan surten se'ls pot fotografiar i cada foto ¨¦s com un identificador de cada animal, com una empremta perqu¨¨ cada aleta ¨¦s diferent, tenen marques diferents d'interacci¨® que han anat adquirint durant la seva vida¡±, explica Chicote. Els pocs coneixements sobre els moviments estacionals dels catxalots a la regi¨® occidental de la conca Mediterr¨¤nia suggereixen un despla?ament estacional nord-sud de mascles solitaris, entre la conca Balear i la conca Proven?al, amb zones d'alimentaci¨® a la regi¨® nord, incloent aquestes aig¨¹es m¨¦s profundes del cany¨® de Creus. Per a Submon, ¡°aix¨° permet pensar aquesta zona com una ¨¤rea important d'alimentaci¨® del catxalot¡±.