Afrocatalans: un m¨®n per descobrir

Kathy Sey est¨¤ tipa que li ofereixen els mateixos papers. Aquesta cantant i actriu, nascuda a Vic el 1991, enumera alguns dels rols que li proposen, sobretot d¡¯immigrant, tamb¨¦ de prostituta. ¡°Una vegada em vaig presentar a una feina i la resposta va ser que no havien demanat una actriu negra. Per¨° a l¡¯anunci no especificaven el color de la pell!¡±, recorda amb enuig. ¡°Si m¡¯oferissin un paper d¡¯advocada, per exemple, afavoririen la creaci¨® de referents: en canvi, el que fan ¨¦s agreujar els estereotips¡±.

L¡¯homicidi de George Floyd el 25 de maig en mans de la policia de Minneapolis (Estats Units) ha provocat una onada de protestes internacional i ha atiat el debat sobre la discriminaci¨® de la poblaci¨® afrodescendent, dels Estats Units i d¡¯Europa. Per¨°, hi ha paral¡¤lelismes entre la violenta realitat exposada per la mort de Floyd i Catalunya? I si no ¨¦s aix¨ª, on estan reflectits els referents socioculturals d¡¯aquests afrodescendents?

¡°Els joves negres d¡¯aqu¨ª tenen de referents estrelles dels EUA¡±, creu Remei Sipi

Les preguntes tenen respostes diverses, tantes com la diversitat d¡¯un col¡¤lectiu que existeix, diu Sey, perqu¨¨ els seus components comparteixen experi¨¨ncies racistes: ¡°?s inevitable la sensaci¨® de col¡¤lectivitat perqu¨¨ hi ha una acumulaci¨® de viv¨¨ncies, ja sigui a l¡¯hora de buscar pis o feina¡±. ¡°Moltes vegades m¡¯he trobat que em diuen: ¡®Torna al teu pa¨ªs¡¯¡±, prossegueix. ¡°Les persones blanques em matisen que aix¨° ¨¦s una excepci¨®, per¨° tots els negres que conec han passat per situacions similars¡±.

Les veus consultades per Quadern divergeixen en molts aspectes, per¨° n¡¯hi ha un en qu¨¨ coincideixen totes: a Catalunya hi ha racisme estructural, i la prova ¨¦s l¡¯actuaci¨® policial. Un informe de SOS Racisme del 2019 indicava que els Mossos d¡¯Esquadra identificaven set vegades m¨¦s estrangers que ciutadans de nacionalitat espanyola.

El jutjat d¡¯instrucci¨® n¨²mero 5 de Manresa ha obert aquesta setmana una investigaci¨® per un delicte de lesions i contra la integritat moral d¡¯un ciutad¨¤ negre detingut el 2019 per la policia catalana. Els agents van titllar el jove de ¡°negre de merda¡±, ¡°fill de la gran puta¡± i ¡°mico¡±, i el van instar que torn¨¦s a ?frica. ¡°Els afrodescendents, siguin del context social que siguin, hagin nascut aqu¨ª o a ?frica, afronten racisme en la nostra societat. No cal ni que obrin la boca. ?s rebuig per la pell¡±, resumeix Miquel ?ngel Essomba, professor de pedagogia de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona i excomissionat d¡¯Educaci¨® de l¡¯Ajuntament de Barcelona.

Essomba, nascut a Barcelona i de pare camerun¨¨s, ¨¦s un dels comptats afrocatalans que ha assumit responsabilitats institucionals de pes a Catalunya. L¡¯afrocatal¨¤ m¨¦s destacat pol¨ªticament avui ¨¦s, paradoxalment, Ignacio Garriga, diputat de Vox i l¨ªder a Barcelona del partit ultradret¨¤. El fet que una persona negra assumeixi posicions nacionalistes espanyoles i antiimmigraci¨® ¨¦s, segons Essomba, ¡°una operaci¨® per blanquejar la negritud¡±.

¡°Garriga no normalitza ni visualitza els negres¡±, corrobora l¡¯escriptora i activista Remei Sipi. Nascuda el 1952 a Guinea Equatorial quan era col¨°nia espanyola, Sipi assegura que mai no hi ha hagut una normalitat per als afrodescendents a Espanya i a Catalunya: ¡°Quan vaig arribar ¨¦rem quatre i ens tractaven amb paternalisme, per¨° no ens veien com un problema. I ara que som m¨¦s, ens veuen com un problema. Fa gaireb¨¦ cinquanta anys que visc aqu¨ª i encara no em considereu dels vostres. Encara soc una negra de fora¡±.

Sense models a seguir

Sipi afirma que els afrodescendents no tenen models a seguir a Catalunya. ¡°Els joves negres de Barcelona o de Madrid tenen com a referents les estrelles dels Estats Units¡±, opina Sipi. Els afrodescendents de l¡¯Am¨¨rica Llatina tamb¨¦ tenen referents culturals compartits amb la cultura en espanyol, un avantatge respecte dels catalans procedents d¡¯?frica. Precisament l¡¯afrodescendent possiblement m¨¦s coneguda a Catalunya ¨¦s la cantant d¡¯origen cub¨¤ Lucrecia. Aquesta manca de models, comenta Sipi, la demostraria el seu propi cas: malgrat ser convidada regularment per impartir confer¨¨ncies i ser entrevistada en mitjans de comunicaci¨®, i malgrat que fa quaranta anys que viu a Gr¨¤cia i que el 2005 va ser la pregonera de les festes del barri, encara avui pateix vexacions racistes. ¡°L¡¯altre dia, per la zona, uns adolescents en una pla?a se¡¯m van apropar i em van dir: ¡®Negrita, ?c¨®mo te llamas?¡¯. Em vaig enfadar i es van excusar dient-me que havien apostat a veure qui s¡¯atrevia a preguntar-m¡¯ho. No ¨¦s un t¨°pic all¨° que quan alg¨² va pel carrer i et veu, agafa m¨¦s fort el moneder. A mi m¡¯ha passat, com tamb¨¦ m¡¯ha passat que en una botiga mostrin sorpresa perqu¨¨ parlo catal¨¤¡±.

All¨° que, segons Sey i Sipi, marca un paral¡¤lelisme amb els Estats Units s¨®n els abusos policials i la manca d¡¯oportunitats per a la poblaci¨® negra en comparaci¨® amb la blanca. Per¨° no tothom ha patit experi¨¨ncies negatives, diu Essomba: ¡°Jo tinc la sensaci¨® d¡¯haver viscut en una bombolla, probablement perqu¨¨ he crescut i m¡¯he mogut en entorns no hostils¡±. Al llibre Els invisibles (Edicions 62), publicat al mar?, una obra coral dels periodistes Andreu Farr¨¤s, Pau Farr¨¤s, Imma Santos, Gemma Varela i Andrea Vargas, s¡¯hi recullen alguns testimonis positius. S¨®n paraules del nigeri¨¤ Ikechukvu Odeja, resident a Espanya des del 2006: ¡°Soc feli? d¡¯haver caigut a Catalunya. Tinc la sort d¡¯estar en una terra acollidora. Aqu¨ª, fins i tot en els pitjors moments, he viscut tranquil. Aqu¨ª, si no fas res, pots viure anys sense tenir problemes amb la policia¡±. ¡°A Barcelona no m¡¯he sentit mai immigrant¡±, celebra Odeja, ¡°sempre m¡¯he relacionat amb m¨¦s gent d¡¯aqu¨ª que amb compatriotes¡±.

¡°No puc dir que aqu¨ª hagi estat v¨ªctima de la xenof¨°bia, tret d¡¯algun episodi molt residual i anecd¨°tic¡±, explica el cub¨¤ Livan Herrera a Els invisibles. Herrera, casat des del 2007 amb una catalana, assenyala que el que ha detectat ¨¦s, m¨¦s que racisme, ¡°un rebuig cap a la immigraci¨®¡±. ¡°No es fan distincions. Tots som iguals, immigrants¡±. Essomba subratlla que els afrodescendents no s¨®n m¨¦s v¨ªctimes de racisme que els asi¨¤tics, i encara menys que els grups m¨¦s afectats, el poble gitano i els magribins. Les raons s¨®n diverses, apunta Essomba: una ¨¦s que els models culturals que es reben dels Estats Units, del cinema, l¡¯esport i la m¨²sica, han facilitat que entre la poblaci¨® tamb¨¦ es vinculi els negres amb ¨¨xit; tamb¨¦ s¡¯hi suma la popularitat, ja des dels anys vuitanta, d¡¯esportistes negres, des del jugador de l¡¯Espanyol Tom¨¢s N¡¯Kono o l¡¯estrella del Bar?a de b¨¤squet Chicho Sibilio. Per Essomba, una altra ra¨® de pes ¨¦s que ¡°no hi ha referents hist¨°rics de segles que alimentin tants estereotips, com ¨¦s el cas dels gitanos o els magribins. En aquest sentit, els afrodescendents s¨®n una poblaci¨® molt verge. Hi ha una gran dist¨¤ncia, f¨ªsica i mental, amb l¡¯?frica negra. Estem construint una nova negritud¡±.

Infrarepresentaci¨®

¡°Tanta infrarepresentaci¨® pateixen els afrodescendents com els xinesos¡±, destaca Essomba. S¨®n din¨¤miques socials, diu, que fan que, per exemple, no hi hagi mestres negres: ¡°Fa 22 anys que faig classes a la UAB, amb uns 300 o 400 alumnes a l¡¯any; doncs en tot aquests anys nom¨¦s he tingut un alumne negre¡±. ¡°Hi ha una manca de representaci¨® social de la comunitat afrodescendent. ?s una manca de representaci¨® general. No hi ha representaci¨® pol¨ªtica que parli per nosaltres, i quan es parla de nosaltres, ¨¦s com si f¨®ssim un objecte d¡¯estudi¡±, lamenta Kathy Sey. La constataci¨® entronca amb la manca d¡¯opcions que denunciava ella mateixa per assumir, per exemple, el paper d¡¯advocada protagonista en alguna ficci¨® televisiva, com podria ser el de la popular s¨¨rie nord-americana The good fight (a Espanya, a Movistar+). ¡°En la nostra societat est¨¤ tot molt blanquejat¡±, conclou Sey.

Una de les explicacions d¡¯aquesta abs¨¨ncia de referents, segons Essomba, ¨¦s que ¡°encara ¨¦s massa aviat¡±: les primeres generacions d¡¯immigrants subsaharians arriben a finals de la d¨¨cada dels noranta. Tamb¨¦ troba positiu el fet que a TV3 hi tinguin ¡°una certa pres¨¨ncia¡± personatges com la Yolanda Sey ¡ªgermana de Kathy Sey¡ª, copresentadora del programa de llengua El llenguado, l¡¯actriu Neus Ball¨¦ del Club Super3 o la periodista Beatrice Duodu, del programa d¡¯informaci¨® Planta Baixa.

L¡¯escriptora Agn¨¨s Agboton, nascuda a Ben¨ªn i ciutadana catalana des del 1978, comparteix el parer d¡¯Essomba: la comunitat afrocatalana no ha tingut visibilitat sobretot perqu¨¨ ¨¦s molt recent, a difer¨¨ncia de Fran?a o de la Gran Bretanya. ¡°Catalunya ha rebut una migraci¨® africana que volia treballar, menjar. ?s nom¨¦s ara que els joves comencen a canviar de prioritats, a crear i a reivindicar-se, i en s¨®n exemple la periodista Duodu o les germanes Sey¡±.

Catalunya t¨¦ com a patrona una verge, la de Montserrat, que la tradici¨® diu que ¨¦s negra. Aix¨° no vol dir que ni el pa¨ªs ni el catalanisme hagin estat sempre proclius a la diversitat cultural, segons escriu l¡¯historiador Jaume Claret al quinzenal El M¨®n de Dem¨¤: ¡°La digesti¨® dels nouvinguts no ha estat mai senzilla per a la societat catalana en general i per al catalanisme en particular¡±. Tot i aix¨°, Claret afegeix que a Catalunya ¡°aquestes pors i incerteses conviuen amb una conflictivitat i una explotaci¨® electoral baixes en relaci¨® amb els pa?sos del nostre entorn i amb iniciatives lloables com Volem acollir¡±, campanya endegada durant la crisi dels refugiats del 2017 per conscienciar la ciutadania a favor de rebre els migrants que es juguen la vida per travessar el Mediterrani.

L¡¯empremta colonial

El llegat del colonialisme en el racisme sist¨¨mic de la societat catalana i espanyola ¨¦s destacat pels entrevistats, per¨° Essomba puntualitza que, comparat amb el Regne Unit, Fran?a i B¨¨lgica, la hist¨°ria espanyola a l¡¯?frica subsahariana ¨¦s menor. ¡°No hi hem tingut relacions colonials, m¨¦s enll¨¤ de Guinea Equatorial¡±. Per¨° el professor de Pedagogia de la UAB no dubta a identificar ¡°un ascendent del franquisme, de la negritud de Mogambo, del negrito del Cola-Cao¡±.

El Departament d¡¯Exteriors de la Generalitat, al seu programa 2020-2023 per enfortir les relacions amb ?frica, especifica que un dels seus objectius ¨¦s ¡°incidir en accions que canvi?n la imatge negativa d¡¯?frica davant l¡¯empremta persistent que la repressi¨® colonial va deixar en les poblacions natives africanes¡±. ¡°Una imatge¡±, precisa el document, ¡°que ha fet cr¨°nics els estereotips i prejudicis racials que avui afecten la conviv¨¨ncia a Catalunya i el sentiment de pertinen?a de la poblaci¨® afrocatalana¡±.

L¡¯activista i gestora cultural Tania Adam, de Mo?ambic i establerta a Barcelona des del 2004, afirma a Cr¨ªtic que ¡°el present racista est¨¤ atestat d¡¯un passat negrer¡±. Els esclavistes catalans van ser determinants en la introducci¨® d¡¯esclaus a Cuba, arribant a ser m¨¦s del 74% d¡¯aquest tr¨¤fic a l¡¯illa a principis del XIX, segons l¡¯historiador Josep Maria Fradera. ¡°La paraula catal¨¤ significava, popularment a Cuba, comerciant avar, sovint amb connotaci¨® de negrer¡±, diu l¡¯historiador Michael Zeuske al llibre Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atl¨¢ntica. ¡°Avui seguim vivint les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯aquest desposse?ment d¡¯humanitat en la imaginaci¨® popular d¡¯Occident, s¡¯han normalitzat els cossos negres com a inferiors, ganduls, infantils i incapa?os de valer-se sense el blanc¡±, rebla Adam.

Per Alberto L¨®pez Bargados, professor d¡¯Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, el racisme estructural ¨¦s evident perqu¨¨ ¡°el sistema dona per fetes les desigualtats¡±. L¨®pez Bargados remarca que hi ha una ¡°infrarepresentaci¨® pol¨ªtica i no pol¨ªtica¡± perqu¨¨ es tracta d¡¯una poblaci¨® ¡°subalterna¡±. Aquest antrop¨°leg, comissari d¡¯exposicions sobre el passat colonial espanyol a ?frica al Museu de les Cultures del M¨®n de Barcelona, troba que un d¨¨ficit d¡¯Espanya ¡ªi de Catalunya¡ª ¨¦s l¡¯abs¨¨ncia d¡¯un debat obert sobre l¡¯her¨¨ncia colonial. ¡°Una conseq¨¹¨¨ncia de la revisi¨® postcolonial ¨¦s constatar com aquest passat condiciona la imatge dels pobles subalterns i la seva manca de drets com a ciutadans¡±.

Magribins: m¨¦s estigmes

Per pres¨¨ncia hist¨°rica i pel pes de la poblaci¨®, L¨®pez Bargados creu que els magribins, i en concret els marroquins, s¨®n el m¨¦s similar a la discriminaci¨® que sofreixen els afroamericans als EE UU. L¡¯Idescat informa que el 3% ¡ª235.100 persones¡ª de la poblaci¨® catalana prov¨¦ del nord d¡¯?frica, mentre que la resta de ciutadans de la resta del continent afric¨¤ s¨®n el 0,8% ¡ª69.000¡ª dels habitants de Catalunya.

¡°La relaci¨® hist¨°rica i colonial amb els magribins encara ¨¦s m¨¦s estigmatitzadora. La nostra b¨¨stia ha estat el moro; la relaci¨® amb el Marroc ¨¦s de fa segles. I ara s¡¯hi suma el component de la religi¨®¡±, diu L¨®pez Bargados. Essomba tamb¨¦ opina que als magribins els pesen els segles d¡¯estira-i-arronses, com als afroamericans. ¡°A difer¨¨ncia dels afrodescendents d¡¯aqu¨ª, els dels Estats Units s¨®n una comunitat fundacional del pa¨ªs, per¨° ho s¨®n des d¡¯un inici amb drets i llibertats diferents, sent esclaus¡±.

Essomba creu que la propera generaci¨® d¡¯afrocatalans, avui nens, viuran amb normalitat. ¡°Per¨° no ens podem adormir, perqu¨¨ la mort de Floyd es produeix despr¨¦s que als Estats Units tinguessin un president negre, Barack Obama¡±, diu. ¡°El racisme ¨¦s estructural de la societat, no nom¨¦s amb els negres. El que cal ¨¦s afavorir la diversitat¡±. L¨®pez Bargados concedeix que una nova generaci¨® ¡°tindr¨¤ m¨¦s compet¨¨ncies per impedir que altres parlin per ells¡±, per¨° admet que ¨¦s pessimista, perqu¨¨, malgrat el pas de moltes generacions, ni a Am¨¨rica ni a Fran?a s¡¯ha superat la discriminaci¨® estructural.