Guillem d¡¯Efak, un negre al cor de la Nova Can?¨®

Tot el que es pugui dir, escriure o glossar de Guillem d¡¯Efak ¨¦s mentida. Tamb¨¦ ho ¨¦s aquest article, per molt que el signi un altre Guillem d¡¯Efak, fill del protagonista, que malgrat el que es pugui suposar, de son pare no en sap res.

De Guillem d¡¯Efak (Asobla, Guinea Espanyola, 1930 ¡ª Palma, 1995) ning¨² en sap res del cert. Talment com passa amb tots els mites, que devoren la realitat que els va fer n¨¦ixer i l¡¯acaben transcendint fins a arrelar en un nova realitat tan fantasiosa com eterna, Guillem d¡¯Efak, home d¡¯escenaris, si ha aconseguit perviure ha estat amb un joc de m¨¤scares magistral. La primera va ser la del color de la seva pell. Era una m¨¤scara negra que l¡¯embolcallava de cap a peus. A la Mallorca rural dels anys trenta, D¡¯Efak es va adonar de seguida que era diferent, i m¨¦s enll¨¤ de prejudicis va entendre que aquesta difer¨¨ncia li podia jugar en contra o a favor.

Amb r¨¤bia retreia al seu pare que l¡¯hagu¨¦s portat de Guinea com un trofeu del seu pas per ?frica, tal com d¡¯altres portaven lloros o micos, i tamb¨¦ renegava del rebuig de les fam¨ªlies que patien pel bon nom de les seves filles. Per¨° ser negre en un pa¨ªs de blancs tamb¨¦ tenia avantatges, i es decid¨ª a treure¡¯n partit.

La m¨¤scara de negre li procur¨¤ ¨¨xits adolescents ja als bordells de Manacor i, seguint el fil de la nit, la seva negritud li mostr¨¤ les llums de la far¨¤ndula i li permet¨¦ debutar al m¨®n de la m¨²sica. Aleshores era capa? de traduir del franc¨¨s i l¡¯angl¨¨s, per¨° els duros els feia controlant els s¨°rdids carrers de Palma i explotant damunt dels escenaris el personatge del Pr¨ªncipe Guillermo, basat en la brama que era fill d¡¯una princesa p¨¤mue africana. Per¨° tot va canviar quan els laberints de la nit el van posar en contacte amb la intel¡¤lectualitat de Josep Maria Llompart i, sobretot, de Josep Maria Espin¨¤s. Junts van conv¨¨ncer-lo que cant¨¦s en catal¨¤ i que prov¨¦s fortuna al Principat. Neix el personatge de Guillem d¡¯Efak, nom art¨ªstic que no biol¨°gic, i que entraria com una exhalaci¨® a l¡¯aleshores incipient moviment de la Nova Can?¨®.

Espin¨¤s va ser qui vei¨¦ amb m¨¦s claredat la pot¨¨ncia, i utilitat per a la causa, d¡¯aquell negre tan carism¨¤tic que cantava en catal¨¤. A D¡¯Efak se li van obrir les portes d¡¯una petita burgesia catalana, cristiana, militant i resistencialista, i va entendre que el seu exotisme encaixava a la perfecci¨® amb un temps i un pa¨ªs assedegats de llum, talent i actitud.

L¡¯¨¨xit popular va ser autom¨¤tic. Ajustant una mica l¡¯experi¨¨ncia guanyada als antres de mala mort de Mallorca, a Barcelona es menjava els escenaris, omplia les ones amb m¨²sica lleugera i cantava est¨¤ndards de blues en un mallorqu¨ª tan genu¨ª i profund que embruixava els i les joves de casa bona que corrien a escoltar-lo a la Cova del Drac. Va ser el primer artista d¡¯actuar-hi, com tamb¨¦ el primer cantant de la discogr¨¤fica Conc¨¨ntric, que editaria bona part dels Setze Jutges. Fou al caliu d¡¯aquella alenada d¡¯aire fresc que D¡¯Efak concentr¨¤ el gros d¡¯un esfor? intel¡¤lectual que culmin¨¤ el 1969 amb el premi Carles Riba de poesia.

Cinquanta anys m¨¦s tard d¡¯aquesta fita no deixa de sorprendre com fou possible que un nouvingut a les tradicionals elits de la cultura catalana protagonitz¨¦s aquest esclat d¡¯¨¨xit. D¡¯Efak interpret¨¤ el paper de la seva vida durant poc m¨¦s d¡¯una d¨¨cada, per¨° sobreviu com una illa, una illa s¨°lida i pregona sota la m¨¤scara, que potser cal revisitar de tant en tant per fugir del cartr¨® pedra que de vegades ens volen fer passar per cultura catalana. Potser tots plegats haur¨ªem de canviar de preguntes si del que es tracta ¨¦s d¡¯avan?ar.

Guillem d¡¯Efak Fullana Ferr¨¦ ¨¦s gestor cultural i fill del cantautor i escriptor hom¨°nim.