Segona resid¨¨ncia: el retrobament

Ha sigut molt emotiu per¨° tamb¨¦ ha tingut una part de Resident Evil. L'arribada divendres de molts propietaris ansiosos i preocupats pel que es trobarien a la segona resid¨¨ncia ha significat retrobaments afectuosos, per¨° tamb¨¦ tr¨¤ngols i fins i tot situacions de malson. Entre els primers, la satisfacci¨® de veure que despr¨¦s de tres mesos d'abs¨¨ncia, deixat de la m¨¤ de D¨¦u, les coses segueixen m¨¦s o menys al seu lloc, encara que requereixen urgentment el manteniment que se'ls ha negat aquests dies. Entre els segons, el caos vegetal als jardins, la proliferaci¨® de la vida animal, sobretot a dins, la m¨¦s repulsiva, r¨¨ptil i parasit¨¤ria i la fallada sist¨¨mica d'alguns suports vitals (se n'ha anat la llum i ha col¡¤lapsat el contingut de la nevera, augmentant la proliferaci¨® de la vida org¨¤nica m¨¦s repulsiva, etc¨¨tera).

L'alegria de veure que no s'havia desplomat cap arbre sobre la teulada, que no hi havia hagut cap incursi¨® cherokee ni s'havia instal¡¤lat una porcada de senglars hirsuts al terreny (encara que, sens dubte, vistes les empremtes, ho havien pensat), va contrastar ahir a la nit en una modesta casa unifamiliar a Viladrau, al Montseny, Girona, a la qual no es va poder accedir en molt temps des de Barcelona (perqu¨¨ queda precisament a cinc quil¨°metres del p.canvi de prov¨ªncies), amb l'ensurt davant de la profusi¨® d'aranyes de mida sobrenatural, un llimac a la vitrocer¨¤mica i l'escorp¨ª m¨¦s gran que qui signa aquestes l¨ªnies ha vist en la seva vida, excepte als documentals de David Attenborough. La bestiola, a m¨¦s, portava a les pinces un cong¨¨nere m¨¦s redu?t ¨Cun mascle¨C, sense que es pugui afirmar (vaig haver d'encarregar-me de l'escalfador per exig¨¨ncies del gui¨®) si l'estava devorant o si ballava un tango d'aparellament.

Al cap¨ªtol de satisfaccions, la pres¨¨ncia d'una parella de picots garsers grossos que s'han instal¡¤lat al cedre amb la tranquil¡¤litat que no els molest¨¦s ning¨². Molt interessant tamb¨¦ que un ratpenat hagi trobat la manera d'arrossegar-se fins a casa i penjar-se d'una biga sobre la cuina. El que ha arribat a fer la glicina ¨¦s digne d'estudi. Ahir a la nit va ser complex i molta gent ¨Cno es podia resoldre tot d'una vegada¨C va haver de dormir atrinxerada a les habitacions, envoltada de caos, aferrada al coix¨ª com a l'osset de quan ¨¦rem petits i resant en veu baixa perqu¨¨ la cosa arrugada que tocaven els peus sota el cobrellit fos nom¨¦s un mitj¨®. Somnis estranys.

La llum del dia ha portat serenitat, consol i l'evid¨¨ncia de tot el que s¡¯ha de fer. Com pioners en un mat¨ª qualsevol de l'ardu Far West, hem afrontat la situaci¨® amb realisme, resignaci¨® i abnegaci¨®, ens hem prove?t d'eines i hem sortit a plantar cara a la gespa, que sembla una massa hostil sortida d¡¯El dia dels tr¨ªfids, hem posat al sol els llibres i els coixins florits, hem escombrat els cossos dels insectes i altres criatures indefinibles, sufocats pels n¨²vols d'insecticida (sort que portem mascaretes) i hem comen?at a establir les bases de la nova normalitat, tamb¨¦ aqu¨ª. Mans a l'obra.