Txarango: ¡°No compta el que cantes, sin¨® el que fas¡±

Amb el disc De vent i ales, el grup Txarango tanca 10 anys d¡¯activitat, i hauria d¡¯haver comen?at a acomiadar-se la setmana passada en una gira amb tot venut. Grup musical d¡¯activistes socials organitzat com a cooperativa, han dut la seva m¨²sica arreu del m¨®n, viatjant a zones conflictives on l¡¯emerg¨¨ncia social ¨¦s la rutina. Ara, Txarango tanca un dels cap¨ªtols m¨¦s populars de la m¨²sica catalana de fusi¨® mentre esperen el 2021 per acomiadar-se als escenaris. Si la covid ho permet.

Pregunta. Per qu¨¨ es desf¨¤ el grup?

Alguer Miquel (Sant Joan de les Abadesses, 1976). Hem viscut coses que no imagin¨¤vem, i no vol¨ªem entrar en un cicle de repetici¨® de discos i gires passant pels mateixos espais. A m¨¦s, des de fa 10 anys tota la nostra vida ha estat centrada en el grup, i tamb¨¦ hi ha persones que volien fer altres coses en una vida que ¨¦s curta.

P. Tornar a comen?ar als 33 anys?

M. La seguretat no existeix, busquem falses sensacions de seguretat, i despr¨¦s t¡¯atropella una crisi o un c¨¤ncer. Considerant que la vida escollir¨¤ per nosaltres, mentre sigui possible volem escollir com viure-la.

Sergi Carbonell (Ribes de Freser, 1976). Jo havia treballat en un forn, en un alberg, havia tocat en altres grups i mai havia tingut la sensaci¨® de no ser feli?. Podria tornar a ser feli? treballant a l¡¯alberg.

P. No desgasta molt gestionar un grup com a cooperativa?

M. Desgasta m¨¦s moure¡¯s per un espai depredador com el de la ind¨²stria musical.

P. Defineixin pol¨ªtica.

¡°La vida ¨¦s un torrent que sap on va, es tracta d¡¯obrir les ales i deixar-te dur; hem viscut coses quan ens hem deixat portar¡±

M. Tot, cada acci¨® de la nostra vida, ser conscient que cada petit acte genera un impacte en el nostre entorn.

P. La m¨²sica pot canviar el m¨®n?

M. Nosaltres no posem la intenci¨® en una can?¨®, no som il¡¤lusos que pensen que pot canviar res. Soc fill de treballadors d¡¯una col¨°nia t¨¨xtil i les nostres samarretes no es podien fer a Catalunya sin¨® a Bangladesh. Vam buscar tallers a casa nostra per fer-les. Genera m¨¦s costos, hi guanyes menys i ¨¦s un esfor? extra, per¨° cada puntada no ¨¦s a costa d¡¯una vida infantil a ?sia. Nosaltres no cantem esl¨°gans per canviar el m¨®n, parlar dalt d¡¯un escenari ¨¦s senzill per¨°, quin valor t¨¦ si no fas res m¨¦s? No compta el que cantes sin¨® el que fas.

P. Han viatjat arreu del m¨®n a llocs conflictius. Com valoren el paper de les ONG?

M. Que no acaben de solucionar els problemes. Quan participes en alguna cosa has de veure des d¡¯on ho fas i quina incid¨¨ncia pol¨ªtica t¨¦. L¡¯ONG que neix a Occident i vol tutelar processos en altres pa?sos t¨¦ una mirada paternalista que, tret de moments d¡¯urg¨¨ncia, no canvia gaire el panorama.

P. Per qu¨¨ hi ha tants grups de fusi¨® a Catalunya?

M. ?s l¡¯aspecte positiu d¡¯una relaci¨® colonialista amb el Carib. Catalunya ha estat un pa¨ªs ric, i es deia que hem descobert Am¨¨rica amb Colom, fins i tot reivindicant-lo com a catal¨¤. Sempre hi ha hagut contacte musical amb aquelles terres, m¨²siques d¡¯anada i tornada. Ens atrau la m¨²sica de patr¨®, rumba, reggae, una roda d¡¯acords i anar improvisant. ?s m¨²sica integradora, f¨¤cil, m¨²sica per jugar, un espai d¡¯acollida.

P. Han fet una havanera per primer cop, estil dels seus pares i avis.

M. Crec que les m¨²siques llatines ens sonen a m¨²sica de veritat. Despr¨¦s d¡¯¨¨poques en qu¨¨ ser modern ha estat trobar el patr¨® que no ha descobert ning¨², trobo casa meva en un ritme de txa-txa-txa o de c¨²mbia. No m¡¯importaria ballar tota una nit can?ons que ja no existeixen. El m¨®n es podria quedar sense can?ons noves i jo em passaria la vida ballant coses ja existents.

P. Els interessa el reggaeton?

M. El que m¡¯agrada ¨¦s que mant¨¦ els accents del tumbao, per¨° on va el bombo hi posen la caixa, i el bombo el fan a negres, com tota la m¨²sica comercial de ball. Aix¨ª tens la pulsi¨® de la m¨²sica de ball anglosaxona amb els accents de la m¨²sica llatina.

P. Sense vacuna per a la covid-19 potser tindran problemes per fer la gira...

C. Ara estem d¡¯ERTO i no tenint clar com seran els concerts i que haur¨¤ de fer el p¨²blic. Estava dissenyada per a 2.500 persones per concert; qualsevol restricci¨® de p¨²blic desquadra el model. Seria inviable.

M. Estem inquiets i frustrats. Si no la podem fer, no s¨¦ com ens en sortirem, tenim totes les entrades venudes. Ten¨ªem previst fer els concerts en una carpa de circ. Si traiem un ter? d¡¯aforament no podrem mantenir la gira, les entrades eren les m¨¦s barates possibles. Ara busquem espais a l¡¯aire lliure, per a 40.000 persones, on puguin entrar les que calguin. ?s la primera vegada que no podem fer el que hem pensat.

P. La pand¨¨mia deixa el disc desfasat?

M. No, parla for?a de la mort, d¡¯abra?ar-la, de mirar-la. I la l¨ªnia de l¡¯¨¤lbum ¨¦s preguntar-se quant del que hem viscut t¨¦ a veure amb la intenci¨® original o amb l¡¯atzar. Quan hem viscut coses ¨¦s quan ens hem deixat portar. De vegades tens plans i la vida et porta pel seu cam¨ª, com ha passat amb la pand¨¨mia. La vida ¨¦s un torrent que sap on va, es tracta d¡¯obrir les ales i deixar-te dur.

P. Txarango es va despenjar del concert als terrats de l¡¯Ajuntament de Barcelona...

M. Era una bona idea, per¨° mal resolta: cr¨¨iem que era desinteressat i que el pressupost no era tan elevat. Lamentem que hagi servit per criticar l¡¯alcaldessa Colau, per¨° va ser un error. Hav¨ªem escollit fins i tot una pe?a lenta per participar-hi, per¨° quan vam veure les regles del joc ja no ens vam sentir c¨°modes. Haur¨ªem d¡¯haver fet m¨¦s preguntes abans de dir que s¨ª.