Agra?ment a la Xina

El senyor Donald Trump, que ¨¦s un dels ignorants m¨¦s estupendos de l¡¯¨¨poca contempor¨¤nia ¡ªsense que aix¨° sigui una cosa gaire excepcional al seu pa¨ªs, que ¨¦s molt jove¡ª ha donat mostres d¡¯un desagra?ment a la Xina que aquest pa¨ªs no mereix. Les coses que la Xina ha aportat al desenvolupament de la civilitzaci¨® ¡ªde la qual formen part, com a m¨¤xim exponent, els Estats Units¡ª s¨®n interminables. La Xina va inventar i exportar les m¨¤quines de filar seda amb pedal, el tim¨® ¡ªtan preuat per Artur Mas¡ª, la br¨²ixola, la porcellana, els jocs de cartes, la pirot¨¨cnia, el paper moneda, el rellotge mec¨¤nic o el sism¨°graf. Avui volem destacar nom¨¦s dues invencions, encara no esmentades: el paper i la p¨®lvora.

Abans que els xinesos inventessin el paper, el m¨®n va escriure sobre superf¨ªcies ad¨¦s massa dures, com la pedra, ad¨¦s massa toves, com la cera, ad¨¦s massa fr¨¤gils, com el papir egipci, ad¨¦s massa cares, com el pergam¨ª, que es fa amb la pell de certs animals ¡ªel lector no es pot ni imaginar quantes ovelles caldria sacrificar per fer un sol exemplar de Tirant lo Blanc!

Els xinesos van inventar un paper encara rudimentari al temps de la dinastia Han (25-220 dC), al segle II, i en van perfeccionar la t¨¨cnica fent servir escor?a de morera ¡ªtamb¨¦ bona per als cucs de seda¡ª i fibres de bamb¨² remullat amb aigua, tot plegat passat despr¨¦s per un sed¨¤s i col¡¤locat damunt una estructura quadrada o rectangular, tamb¨¦ feta de bamb¨². Entre els segles VII i XIII van perfeccionar la t¨¨cnica de la fabricaci¨® del paper, que finalment va fer-se amb lli o amb cot¨®, com s¡¯ha fet durant molts segles. De passada, els xinesos van inventar la impremta ¡ªencara sense tipus m¨°bils¡ª basant-se en la xilografia, ¨¦s a dir, la fusta tallada, i despr¨¦s tintada i premsada sobre el paper. El paper va arribar a Europa a inici del segle XI: mitjan?ant la Xina, va entrar a la pen¨ªnsula Ib¨¨rica amb les invasions ¨¤rabs, un altre poble al qual devem un munt de coses. Tampoc la impremta, per tant, ¨¦s ben b¨¦ un invent europeu: els xinesos no van con¨¨ixer l¡¯enginy de Gutenberg fins al segle XV, per¨°, com s¡¯ha dit, l¡¯art de premsar un motllo tintat damunt una superf¨ªcie receptora havia estat un invent seu molt anterior.

L¡¯altre gran invent de la hist¨°ria de la humanitat, junt amb la roda, el paper i la br¨²ixola, ha estat la p¨®lvora, descoberta per casualitat per alquimistes taoistes tamb¨¦ durant la dinastia Han. Els xinesos van veure de seguida que la p¨®lvora no era exactament el que buscaven (buscaven or, com tots els alquimistes), per¨° que tenia unes propietats fant¨¤stiques quan s¡¯emprava en l¡¯art de la mineria. La van fer servir en l¡¯art de la pirot¨¨cnia i, finalment, com a potencial ofensiu en l¡¯art de la guerra, durant la dinastia Song (960-1127). A Europa no va arribar fins al segle XIV, dos segles m¨¦s tard que els xinesos la fessin servir en la guerra, i aix¨° va significar ¡ªara s¨ª¡ª l¡¯inici d¡¯unes lleis b¨¨l¡¤liques completament salvatges: l¡¯antiga noblesa del combat cos a cos ¡ªsempre pr¨¨via cita, a l¡¯edat mitjana, i abans tamb¨¦, amb una lletra de batalla molt educada¡ª, no amb armes de foc, sin¨® incisives i llanc¨ªvoles, va quedar despla?ada per sempre en favor d¡¯una llei de guerra covarda i a dist¨¤ncia ¡ªper exemple, la gran altura a qu¨¨ va ser llan?ada la primera bomba at¨°mica i el mal devastador que va causar.

Potser la infanteria dels ex¨¨rcits europeus va estar molt contenta de posseir unes armes tan confortables i redemptores, per¨° els humanistes del Renaixement i poc despr¨¦s van posar el crit al cel, de seguida, atesa la seva concepci¨® de la dignitat humana. Aix¨ª, per cas, l¡¯Ariost va escriure, a Orlando furioso, II. 26, el que segueix: ¡°?Com vas ordir, oh f¨²ria malvada / una invenci¨® tan forassenyada? / Per tu s¡¯¨¦s acabada la gl¨°ria militar, / per tu l¡¯art de la guerra perd honor, / per tu el valor i la virtut pereixen, / car dones al bo i dolent igual mesura; / ja no el coratge, tampoc la gosadia, / poden trobar-se al camp amb homenia¡±.

Tamb¨¦ llegim al Quijote, I. 38: ¡°Bien hayan aquellos benditos siglos que carecieron de la espantable f¨²ria de aquestos endemoniados instrumentos de la artiller¨ªa, a cuyo inventor tengo para m¨ª que en el infierno se le est¨¢ dando el premio de su diab¨®lica invenci¨®n, con la cual dio causa que un infame y cobarde brazo quite la vida a un valeroso caballero...¡±.

Un tant per cent esborronador de nord-americans t¨¦ armes de foc a casa. Trump, amic de qualssevol armes, no pot donar les gr¨¤cies a la Xina per la invenci¨® del paper ¡ªperqu¨¨ no solament no llegeix llibres, sin¨® que els detesta¡ª, per¨° hauria d¡¯estar agra?t a aquest pa¨ªs, si res m¨¦s no, per haver potenciat unes p¨®lvores amb les que ell destruiria el m¨®n sencer, si pogu¨¦s.

Nota bene. A l¡¯article de la setmana passada, referint-nos a Flaubert, parl¨¤vem de l¡¯os (ursus, en llat¨ª) de Normadia, no de l¡¯os (os) de Normandia. Problemes de les normes ortogr¨¤fiques de l'Institut d¡¯Estudis Catalans.