Un Estatut en un calaix
El text, retallat pel Tribunal Constitucional fa 10 anys, ¨¦s una pantalla passada per a l'independentisme i el PSC demana desplegar-lo
El Tribunal Constitucional va dictar avui fa 10 anys la sent¨¨ncia de l'Estatut que va provocar un terratr¨¨mol de tal magnitud que va sacsejar i va transformar de dalt a baix la pol¨ªtica catalana. Miquel Roca i Jordi Sol¨¦ Tura, pares de la Constitucional, van afirmar que es va esquerdar el pacte constitucional. I va ser el moment en qu¨¨ molts creuen que el catalanisme va gestar la seva evoluci¨® majorit¨¤ria cap a l'independentisme. Centenars de milers de persones, en un pr¨°leg de les marxes del proc¨¦s, es van manifestar el 10 de juliol contra la sent¨¨ncia. L'Estatut dorm ara en un calaix, ignorat per l'independentisme i sense consens per lluitar per la seva versi¨® original.
La sent¨¨ncia va generar una onada d'indignaci¨® tan forta que el llavors president Jos¨¦ Montilla va compartir pancarta amb Artur Mas. El lema de la protesta, convocada per ?mnium, va ser: Som una naci¨®. Nosaltres decidim. Avui, el seu president actual compleix condemna per sedici¨®. De 135 diputats del Parlament, 115 van rebutjar la sent¨¨ncia. Aquest consens ¨¦s impossible avui en una cambra partida en dues meitats a favor o en contra de la secessi¨® amb els l¨ªders del proc¨¦s a la pres¨® o fugits a l'estranger.
La sent¨¨ncia va restar valor jur¨ªdic al pre¨¤mbul en el qual Catalunya es va proclamar naci¨® i va anul¡¤lar 14 articles: l'¨²s preferent del catal¨¤ en l'administraci¨®; que les decisions del Consell de Garanties Estatut¨¤ries fossin vinculants; que el S¨ªndic de Greuges tingu¨¦s compet¨¨ncies exclusives; capacitat normativa de la Generalitat per als tributs locals o els articles sobre un nou Consell de Just¨ªcia de Catalunya que pretenia descentralitzar el poder judicial. Per¨° al marge d'aquests 14 articles, la majoria de ponents de l'Estatut coincideixen que els magistrats van reinterpretar una trentena d'articles m¨¦s i, en conjunt, ¡°van desactivar¡± bona part del text amb ¡°observacions preventives¡±, com diu Joan Ridao, que va ser ponent d'ERC i avui lletrat gran del Parlament.
Jaume Bosch, exdiputat d'Iniciativa i membre dels comuns, veu una ¡°frivolitat¡± que els socialistes al¡¤leguessin que es va salvar el 95% de l'Estatut i al¡¤lega que la sent¨¨ncia va desactivar el blindatge de les compet¨¨ncies desbrossant el cam¨ª de multitud de recursos. A Francesc Homs, exdiputat del PDeCAT, condemnat pel 9-N, no li agrada la met¨¤fora per¨° diu que defineix el que va passar: ¡°Va ser una castraci¨® qu¨ªmica. Va quedar com un manual d'instruccions desnaturalitzat¡±.
Els socialistes han estat els que m¨¦s han reivindicat l'Estatut i Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero ho ha fet de manera recurrent. El PSC planteja rescatar-ne parts i aix¨ª figura en la Declaraci¨® de Barcelona aprovada amb el PSOE. No ha tingut ¨¨xit. ¡°Si un Govern vol justificar la ruptura, dif¨ªcilment refor?ar¨¤ l'autogovern¡±, reflexiona Miquel Iceta, l¨ªder del PSC. ¡°El primer que hauria de fer ¨¦s desplegar l'Estatut¡±. Li veu recorregut en ¨¤rees com la immigraci¨® o inspecci¨® de treball. Homs replica que els socialistes mai no han plantejat seriosament rescatar parts de l'Estatut. Amb tot, Pedro S¨¢nchez va plantejar, al 2018, votar un nou text.?
Nova votaci¨®
Tots coincideixen que el pitjor va ser que el Constitucional lamin¨¦s una llei aprovada en refer¨¨ndum. ¡°?s el que em va saber m¨¦s greu. El problema fonamental va ser alterar una llei a la qual va ser molt dif¨ªcil arribar¡±, afegeix Iceta, que apunta que l'independentisme va cr¨¦ixer no nom¨¦s amb la sent¨¨ncia sin¨® tamb¨¦ amb la crisi. Ridao creu que el tribunal es va erigir en una mena de poder ¡°neoconstituent¡± i Bosch considera que hi va haver un xoc tan fort de legitimitats que el que ¡°va trencar¡± el TC se soluciona ¡°votant¡±. ¡°La sent¨¨ncia va generar un terrabastall c¨°smic. Va n¨¦ixer de les entranyes de l'Estat¡±, critica Homs, i recorda que el Defensor del Poble, a m¨¦s del PP ¡ªva participar en la pon¨¨ncia¡ª va rec¨®rrer l'Estatut.
El consens del 2006 est¨¤ atomitzat: Iceta advoca per una sortida que tingui el suport de dos ter?os de la Cambra, igual que l'Estatut. "S¡¯ha de pensar b¨¦ l'objectiu i l'estrat¨¨gia¡±, diu. El PP i Ciutadans s'hi oposen i l'independentisme vol un refer¨¨ndum perqu¨¨ considera l'Estatut una pantalla passada. Bosch prioritza la sortida dels presos i la taula de di¨¤leg. "Amb un govern d'esquerres, no hi haur¨¤ millor ocasi¨® que aquesta¡±, diu, suggerint una consulta pactada per votar els acords de la taula i que el Parlament demani una reforma que prevegi el dret a la secessi¨®. Ridao admet que l'Estatut va tenir un final m¨¦s aviat infeli? per¨° que l¡¯intent va valer la pena: ¡°El debat sobre l'organitzaci¨® territorial de l'Estat ¨¦s viu gr¨¤cies a ell¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.