I el Cl¨ªnic a la Model?

La not¨ªcia del trasllat del Cl¨ªnic no ha passat per alt a ning¨², atesa la transcend¨¨ncia d¡¯aquest hospital per al conjunt de Barcelona i m¨¦s enll¨¤ dels seus l¨ªmits municipals. El Cl¨ªnic no ¨¦s un equipament, sin¨® un conglomerat que reuneix atenci¨® sanit¨¤ria, recerca i estudis de medicina, i que visiten un mili¨® de persones a l¡¯any. I per fer-ho encara m¨¦s inq¨¹estionable, n¡¯hi ha prou amb veure la import¨¤ncia que ha tingut en la crisi de la covid-19.

La seva grand¨¤ria, organitzaci¨®, ubicaci¨® i comunicaci¨® s¨®n, doncs, cabdals. ?s tan complexa l¡¯estructura organitzativa d¡¯un gran hospital que, contra el que ¨¦s habitual (utilitzar la ciutat com a sin¨°nim de m¨¤quina sofisticada quan volem donar a entendre qu¨¨ ¨¦s un edifici complex), gr¨¤cies a l¡¯organitzaci¨® de les diverses circulacions que tenen lloc al seu interior ¨¦s l¡¯¨²nic cas que alguns urbanistes usen com a exemple de planificaci¨® d¡¯una ciutat.

Per fer m¨¦s rellevant encara aquest cas, s¡¯hi afegeix que no es parla nom¨¦s de nova construcci¨®, sin¨® de trasllat a un lloc de la ciutat ja ocupat, com resulta obvi atesa la compacitat de Barcelona: l¡¯Escola Industrial. Ens trobem, doncs, davant d¡¯un cas d¡¯estudi perfecte per il¡¤lustrar la difer¨¨ncia entre el projecte d¡¯un hospital i el seu disseny. Estem assistint a l¡¯inici d¡¯un projecte,

La not¨ªcia del trasllat a l¡¯Escola Industrial ha saltat per tal que la ciutadania s¡¯adoni de la import¨¤ncia de trobar un lloc adequat per al Cl¨ªnic. Hi voldr¨ªem reflexionar. El fet que es plantegi el trasllat a un conjunt amb edificis de valors arquitect¨°nics de certa v¨¤lua (alguns de protegits), instal¡¤lacions com ara estacions transformadores o dip¨°sits d¡¯aig¨¹es pluvials, a m¨¦s d¡¯altres edificis dins del recinte (les Piscines Sant Jordi o resid¨¨ncies d¡¯estudiants), fa que la ubicaci¨® d¡¯un hospital d¡¯aquesta mida hagi d¡¯abordar problemes diversos que es podran resoldre partint dels avantatges de la seva proximitat amb el Cl¨ªnic.

Per¨° veient els esquemes de les diferents hip¨°tesis d¡¯empla?ament dins l¡¯Escola Industrial, sembla que es tracti d¡¯un complex educatiu o administratiu, en els quals les parts no tenen els requeriments d¡¯un hospital. En els hospitals les diferents tasques dels que hi treballen (metges, estudiants, infermeres, zeladors, malalts o visites, subministraments i neteja a banda), i on la separaci¨® del brut i el net equival a contagi o vida, obliguen a unes condicions de circulaci¨® molt particulars. Per aquesta ra¨®, la forma del nou edifici ha de tenir la puresa d¡¯un teorema. Fer el nou edifici a l¡¯Escola Industrial, entremig dels edificis catalogats, no fa pensar en aix¨°. El lloc triat per a un hospital de refer¨¨ncia ha d¡¯estar m¨¦s proper a un full en blanc que a una sofisticada gimcana entre edificis catalogats i instal¡¤lacions existents.

Representants d¡¯institucions implicades han fet ¨¨mfasi en all¨° que representa el Cl¨ªnic pel seu pes econ¨°mic, el valor com a actiu per a la ciutat i la seva recerca, sense oblidar que ¨¦s, a m¨¦s, un hospital universitari. Es tracta de cuidar i fer cr¨¦ixer aquells motors que poden equilibrar que l¡¯activitat econ¨°mica de la ciutat no depengui exclusivament del consum de temps lliure. Una ciutat mostra la seva intel¡¤lig¨¨ncia no amb la inform¨¤tica, sin¨® en la manera de resoldre casos com aquests.

Observant el que s¡¯ha publicat fins ara, segur que molts han pensat en les dues illes de la Model, que s¨®n m¨¦s grans que l¡¯espai que ocupa el Cl¨ªnic, uns 22.500 metres quadrats de s¨°l que permetrien construir el nouorganisme hospitalari en un lloc accessible al costat de l¡¯Estaci¨® de Sants, a la qual s¡¯arriba des de tot Catalunya. Enderrocar la Model i fer un nou hospital: la salut podria tenir aix¨ª la mateixa oportunitat que la just¨ªcia en fer la seva Ciutat. Potser ¨¦s hora d¡¯all¨° nou.