Parapar¨¨mies
Entrar en un codi m¨¦s vell que el nar a peu amb peces noves de trinca
Durant el confinament de 2020, al compte de twitter Poeta de Gu¨¤rdia, s¡¯hi van anar penjant di¨¤riament v¨ªdeos de poetes recitant peces fetes per a l¡¯ocasi¨®. La contribuci¨® d¡¯Ester Xargay contenia un vers amb la reformulaci¨® d¡¯una par¨¨mia: ¡°A les penes, queixalades!¡±.
La figura ret¨°rica que consisteix a transformar una frase feta, la llic¨¨ncia de reescriure la fraseologia, podria dur per nom parapar¨¨mia, perqu¨¨ va m¨¦s enll¨¤ (para-) del proverbi (par¨¨mia). Aquest terme, per¨°, ja el va utilitzar Carles Hac Mor per batejar una de les seves actituds art¨ªstiques: una mena d¡¯antif¨®rmula que podr¨ªem descriure com l¡¯ortod¨°xia de l¡¯heterod¨°xia, ¨¦s a dir, el cul de mal seient que impossibilita una definici¨® fixa per causa del canvi continu, d¡¯una ¨¤nsia per no quedar mai adotzenat, tabulable. Amb aquesta paraula (parapar¨¨mia), Hac Mor ho plantejava com una fugida de la literatura exemplaritzant, del seu element moralitzador, i tamb¨¦ com un enfrontament amb la part m¨¦s convencional del llenguatge, perqu¨¨ els refranys s¨®n enunciats totalment fossilitzats, formes que ja venen donades, pensaments que ja venen pensats. Parem-hi a pensar?
Paraparem-hi: la revivificaci¨® de les unitats fr¨¤siques (combinacions de mots fixades, institucionalitzades i repetides) ¨¦s realment parapar¨¨mica? La llengua cont¨¦, en aquest tipus de models de frase, alguns ordres sint¨¤ctics ben peculiars, totalment genu?ns i comprensibles per tothom, maneres de dir ancestrals, formes l¨¨xiques que han quedat a?llades, etc. S¨®n elements que, per si mateixos, disparen una comoditat ¡ªdiguem-ne¡ª po¨¨tica en la gl¨¤ndula lectora. Treballar-los en l¡¯escriptura, de manera que mantinguin una part de l¡¯estructura (siguin reconeixibles) per¨° canvi?n diversos elements (com un treball de satiritzaci¨®, per¨° sense pretensions burlesques), provoca la reubicaci¨® d¡¯alguns fonaments del pensament ling¨¹¨ªstic, aporta especulaci¨® a les estructures tancades, remou l¡¯arrel i fa que els arbres caminin. Anem b¨¦!
Jo ho he proposat com a pr¨¤ctica en diversos tallers i n¡¯han nascut girs com perdre-hi goig i esquelles, endavant les natges, est¨¤ que rima, salta a la pista o no estar per morgues. Per¨° ¨¦s que, quan Josep Maria Folch i Torres, a Les formidables aventures d¡¯en Pere Fi, deia ¡°buit de gom a gom¡±; quan Rub¨¦n Dar¨ªo, a Los raros, deia ¡°Lo p¨²gil no quita lo Buckingham¡±; quan Joan Mateu i David Arnau, traduint i adaptant els di¨¤legs de les pel¡¤l¨ªcules d¡¯Ice Age, feien apar¨¨ixer ¡°Namast¨¦ fins l¡¯any que ve¡± o ¡°La mare d¡¯en Manny quan era gerani¡±, estaven fent aix¨°: entrar en un codi m¨¦s vell que el nar a peu amb peces noves de trinca; feien parapar¨¨mies.
N¡¯hi ha per llogar-hi querides!
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.