Una generaci¨® doblement castigada

Totes les generacions tenen els seus desafiaments i la que ara comen?a la seva retirada ha tingut la doble sort de no haver viscut cap guerra i haver protagonitzat el salt m¨¦s gran en l¡¯escala social de la hist¨°ria del nostre pa¨ªs. Els nascuts entre 1945 i 1960, l¡¯anomenada generaci¨® del baby boom, va combinar la revoluci¨® cultural del 68 amb la lluita per la democr¨¤cia i els drets socials. Ara deixa l¡¯activitat p¨²blica amb el regust amarg de veure com l¡¯elevador social que els va permetre millorar la seva formaci¨® i viure molt millor que els seus pares i els seus avis s¡¯ha parat per als seus fills i, fins i tot, pot descendir per als seus nets.

Tota una generaci¨®, la dels millennials, ha vist segades les altes expectatives que tenia de poder construir-se un futur d¡¯acord amb la seva alta preparaci¨® acad¨¨mica en un pa¨ªs que havia despertat l¡¯admiraci¨® d¡¯Europa per la rapidesa amb qu¨¨ havia elevat la seva renda per c¨¤pita i el nivell de vida. Cap generaci¨® no pot sortir indemne si encadena dues crisis consecutives, i aix¨° ¨¦s el que els ha passat als menors de quaranta anys just en el moment vital de consolidar la seva vida professional i social.

Els joves han tingut la sort de ser els menys afectats pel coronavirus, per¨° seran els que en m¨¦s proporci¨® patiran les conseq¨¹¨¨ncies econ¨°miques de l¡¯aturada que ha provocat la pand¨¨mia. Ho diu el Banc d¡¯Espanya: els menors de 35 anys i les dones seran els dos col¡¤lectius m¨¦s damnificats per la caiguda de l¡¯activitat econ¨°mica, i si en el cas de les dones aix¨° contribueix a eixamplar la bretxa de g¨¨nere, en el cas dels joves augmentar¨¤ la bretxa generacional que va comen?ar a obrir-se quan ser mileurista va deixar de ser un estigma i va passar a considerar-se un privilegi. Fins a aquest punt han canviat les coses en tot just 12 anys.

La crisi financera del 2008 va fer que haguessin de retardar deu anys els passos per iniciar una vida adulta plena. Malgrat ser la generaci¨® m¨¦s ben preparada de la hist¨°ria, la crisi els va ancorar al domicili familiar fins m¨¦s enll¨¤ dels trenta, fins al punt que el 2017, quan el PIB ja creixia de nou amb for?a, el 61% dels joves de 18 a 34 anys encara vivien amb els pares. Va retardar tamb¨¦ la seva entrada al mercat laboral i, en conseq¨¹¨¨ncia, a totes les metes vitals associades a la possibilitat d¡¯una vida independent com ara accedir a un habitatge o formar una fam¨ªlia. Aix¨ª est¨¤ la natalitat. El percentatge de dones d¡¯entre 30 i 34 anys que no tenen fills ha escalat fins al 52%, segons l¡¯enquesta de fecunditat de l¡¯INE, quan el 1999 era del 26%.

El que abans es feia als 25 anys ¡ªanar-se¡¯n de casa, viure en parella, formar una fam¨ªlia¡ª ara es fa als 35 i amb dificultats. Tot Europa ha patit les conseq¨¹¨¨ncies de la crisi financera, per¨° els joves espanyols figuren entre els m¨¦s perjudicats. Ells s¨®n els m¨¦s fragilitzats per la precaritzaci¨® laboral, que a Espanya arriba al 34% de l¡¯ocupaci¨®, gaireb¨¦ el doble de la mitjana europea. La p¨¨rdua de poder adquisitiu ¨¦s generalitzada, ho diu tamb¨¦ el Banc d¡¯Espanya: els nascuts el 1987 amb baixos estudis cobren de mitjana un 20% menys del que cobraven els nascuts el 1977 en complir els 30 anys.

Ara la nova crisi desencadenada pel coronavirus torna a colpejar amb especial intensitat els joves precaris vinculats als serveis, l¡¯acad¨¨mia o el treball creatiu. El Banc d¡¯Espanya no preveu una recuperaci¨® dels nivells d¡¯activitat anteriors a la pand¨¨mia abans del 2023, per¨° ning¨² no s¡¯atreveix a avaluar les conseq¨¹¨¨ncies a llarg termini de l¡¯encavalcament d¡¯aquestes dues crisis econ¨°miques amb els efectes de la transformaci¨® digital del sistema productiu. Tots els estudis de prospecci¨® preveuen un gran tsunami, per¨° ning¨² no s¡¯atreveix a vaticinar l¡¯altura i la for?a de l¡¯onada que s¡¯aproxima i que enganxar¨¤ de ple els centennials, la generaci¨® dels que encara no han fet els 20 anys.

La robotitzaci¨® i la intel¡¤lig¨¨ncia artificial permetran automatitzar bona part de les feines mec¨¤niques, administratives i de gesti¨® que ara fan professionals de qualificaci¨® mitjana i alta. La q¨¹esti¨® clau dels propers anys ser¨¤ com repartir la feina, si volem que continu? sent el principal vehicle de distribuci¨® de la riquesa, i tamb¨¦ com podem articular noves formes de repartiment de la riquesa per garantir la subsist¨¨ncia dels que entrin i surtin del mercat de treball. Aquest ¨¦s un debat que concerneix sobretot els joves. Si volen agafar el control del seu dest¨ª, el millor que poden fer ¨¦s organitzar-se per modular com volen que sigui el futur i assegurar-se que l¡¯ascensor social no s¡¯aturi. Ho faran?