Viver

La naturalesa bot¨¤nica ¨¦s complexa, pacient i discreta. Qualsevol obra humana que es proposi acostar-s¡¯hi no t¨¦ m¨¦s remei que fer-ho exercitant aquestes mateixes qualitats. M¡¯atreviria a dir que a l¡¯hora de representar-la cal procurar que ella mateixa penetri en els intersticis del llenguatge, fins i tot que embranqui a poc a poc la noci¨® de sentit. ?s el que he intentat fer amb un grup d¡¯obres, la majoria d¡¯aspecte forestal i ocult, mig embolicades mig embardissades en all¨° mateix que es proposen exposar.

Per aix¨° m¡¯ha xocat el tan publicitat i publicitari concert per a plantes d¡¯Eugenio Ampudia, que, amb falsa aparen?a d¡¯obra meva, ha tingut lloc al pati de butaques del Liceu sota una obra que s¨ª que vaig fer jo i que refigura, precisament, aquella platea oper¨ªstica. S¨®n massa coses per resistir-me a no dir res. Per¨°, com es pot abordar l¡¯¨²s i ab¨²s d¡¯una imatge robada sense caure en un exercici d¡¯autoria excessivament avarici¨®s o eg¨°latra?

La imatge a qu¨¨ em refereixo ¨¦s una platea ocupada per arbres i arbustos de viver. Fa molt de temps que dono voltes a la possibilitat d¡¯obrir la creaci¨® a altres espais que no siguin el p¨²blic massiu que governa les audi¨¨ncies. El text en qu¨¨ d¡¯una manera m¨¦s precisa he recorregut a aquestes q¨¹estions ¨¦s El ¡®potser¡¯ com a p¨²blic, en castell¨¤ el 2008 en el volum col¡¤lectiu Querido p¨²blico, i en catal¨¤ el 2014 com a llibre independent, editat per l¡¯Institut d¡¯Estudis Ilerdencs. Permeteu-me que us en copi? unes l¨ªnies: ¡°O ¨¦s que nom¨¦s hem de considerar p¨²blic un p¨²blic d¡¯humans vius? Potser, a l¡¯hora de crear, no estan ja plantats davant nostre aquells que encara han de n¨¦ixer? I els autors que ens han precedit? No ¨¦s, gaireb¨¦ presencial, en cada decisi¨® nostra, un p¨²blic d¡¯autors morts? I, m¨¦s encara, a part de l¡¯estrictament hum¨¤, no ¨¦s concebible un p¨²blic mineral? Un p¨²blic bot¨¤nic? Com podem pensar en una insensibilitat completa mentre percebem el rugir dels cursos d¡¯aigua o el cant esp¨¨s dels ocells i la m¨²sica dels grills? I no existeix real i present el silenci com un p¨²blic? I el propi escoltar de les paraules? [...] Sorgeix, llavors, la forestalitat d¡¯un m¨®n que es confia, sabent-se ben prove?t per dins i que es reclou i s¡¯atresora, circumspecte, a la figura de l¡¯arbre que creix per a ning¨² i s¡¯impulsa, desconegut, sol en l¡¯espessor del bosc, i m¨²ltiple, en una callada ofrena di¨¤ria. [...] Sigui com sigui, tant per prescindir-ne com per entregar-s¡¯hi, bona cosa ¨¦s objectivar el p¨²blic, i estirar-lo i afluixar-lo i disposar-lo en totes les formes i maneres imaginables i fer-li el que podem o decidim o deixem que ell ens faci; per¨° sense permetre mai que se¡¯ns imposi inadvertidament l¡¯agressivitat d¡¯un p¨²blic ¨²nic, mundial, homogeni i competitiu¡±.

Podeu entendre la meva sorpresa quan la imatge que he treballat tots aquests anys com una subtil i radical obertura m¡¯arriba eixelebrada, divulgad¨ªssima i reassignada. La sensaci¨® que, amb un cop d¡¯efecte, es banalitza bona part d¡¯aquest treball ¨¦s aclaparadora i completament real.

La imaginaci¨® ¨¦s limitada, n¡¯hi ha molt poca. Per aix¨° ¨¦s tan valuosa. Aquesta poca que en queda conv¨¦ cuidar-la perqu¨¨ no es desaprofiti. L¡¯atribuci¨® a certs creadors d¡¯una imaginaci¨® desbordant ¨¦s falsa. Quan la imaginaci¨® flueix ho fa tan finament que demana ser protegida i conreada. Per aix¨° utilitzo el verb criar abans que crear. Nom¨¦s la crian?a permet guanyar frondositat amb els anys. Per¨° ja ho veieu, de la mica de for?a que podia tenir una platea ocupada per arbres de viver fa quatre dies, avui amb prou feines ja no en queda res. Consumim les imatges tan de pressa, amb tanta golafreria, que no val la pena proposar imatges noves; millor estalviar-los la mort.

He parlat de la falsa aparen?a d¡¯obra meva que t¨¦ la proposta del Liceu i ho he fet per remarcar com, malgrat la semblan?a formal que inequ¨ªvocament guarda, entre d¡¯altres, amb treballs com el cartell del festival de Peralada que vaig fer el 2015 i la disposici¨® de les plantes de la pe?a esc¨¨nica D¡¯altra banda al CCCB el 2018, el Concert per al bioc¨¨ t¨¦ molt de desvirtuaci¨®. Tant l¡¯ampul¡¤lositat teatral i medi¨¤tica com l¡¯exotisme de les plantes escollides i, sobretot, la narrativa tancada sense conflicte ni ironia, en trivialitzen i desaprofiten el sentit.

Entrego aquestes paraules als mitjans que van ampliar l¡¯efecte d¡¯aquest concert amb plantes de floristeria, no de viver. Cal preguntar-se si autor i promotors no haurien d¡¯aturar aqu¨ª l¡¯explotaci¨® internacional de l¡¯obra. Amb aquestes l¨ªnies miro d¡¯emparar alguns dels meus treballs, per¨° tant de bo quedi tamb¨¦ emparada una actitud m¨¦s f¨¨rtil, menys atr¨°fica, cap a la frondositat i la crian?a.

Perejaume ¨¦s artista i poeta