Carner i la llengua per ser

Ha comen?at l¡¯Any Carner amb les constriccions l¨°giques del postconfinament i amb la pol¨¨mica coneguda de la visita llampec del poeta a Barcelona el 1970, quan encara era a l¡¯exili i durant els ¨²ltims mesos de la seva vida, no pas per¨° amb totes les facultats mentals intactes; si hi hagu¨¦s estat tot, potser no hauria vingut. El proppassat 4 de juny va fer cinquanta anys de la mort de Josep Carner a Brussel¡¤les, data que ha servit de pretext per encetar el seu any, que preveu programar tot d¡¯actes de reconeixement a la seva figura i la seva obra fins al juny de 2021.

No ¨¦s aquest l¡¯espai per fer la glossa del pr¨ªncep dels poetes, ni per recordar el seu lloc en la literatura catalana del segle XX, poc podem afegir al que la cr¨ªtica n¡¯ha dit i en dir¨¤. Per¨° s¨ª que conv¨¦ esmentar el seu paper amb relaci¨® a la situaci¨® de la llengua i la consci¨¨ncia del moment decisiu en qu¨¨ es trobava. No en va, ¨¦s un dels signants de les Normes ortogr¨¤fiques, promogudes el 1913, com tampoc va ser en va la complicitat amb Pompeu Fabra, quan aquest va decidir tirar pel dret i reformar les normes al pr¨°leg del Diccionari ortogr¨¤fic de 1917 per establir l¡¯ortografia que, llavors s¨ª, seria definitiva. Sense Carner al darrere potser Fabra no s¡¯hi hauria atrevit.

M¨¦s enll¨¤, per¨°, de coadjuvar en la promulgaci¨® de l¡¯ortografia, Josep Carner destaca per dos discursos pronunciats en l¡¯exili m¨¦s immediat, tots dos com a president dels Jocs Florals: el primer de 1942, a M¨¨xic, i el segon de 1948, a Par¨ªs (m¨¦s endavant n¡¯hi ha un de tercer, tamb¨¦ a Par¨ªs, amb motiu del centenari del certamen, el 1959). S¨®n dos discursos pronunciats amb una difer¨¨ncia de temps molt curta, nom¨¦s sis anys, per¨° s¨®n molt simptom¨¤tics del moment, tant a Catalunya com en l¡¯esfera internacional, i en bona mesura revelen la postura de la resist¨¨ncia ling¨¹¨ªstica en els moments m¨¦s dif¨ªcils.

El 1942 Espanya vivia la m¨¦s dura postguerra i Europa estava dominava pel jou del nazisme, per¨° l¡¯esperan?a es feia palpable en les primeres paraules del poeta, que contraposava els ¡°monstres famosos de la humanitat¡±, capa?os de devastar imperis, amb el poder d¡¯una ¡°can?¨® enyoradissa, (...) una preg¨¤ria pairal que recitada a les presons far¨¤ albiradores terres i mars i cel¨ªsties perdudes¡±. I feia una afirmaci¨® que, atesos els presents i el sentit de la convocat¨°ria, no tenia ambig¨¹itat ni necessitat de concrecions: ¡°Poble que parla no ¨¦s pas colgat ni submergit; poble que conserva la pr¨°pia llengua no ¨¦s pas de mena d¡¯esclaus¡±. La llengua per ser com a poble.

Tot el text est¨¤ impregnat com d¨¨iem d¡¯esperan?a ¡ªal costat de la cr¨ªtica als totalitarismes i la destrucci¨® que en aquell moment assolava el continent¡ª i convoca a la construcci¨® de nous ideals de cara al futur a trav¨¦s de la llengua, per a quan el temporal b¨¨l¡¤lic i dictatorial escampi: ¡°Comencem nosaltres (...) a assajar en nosaltres aqueixes virtuts que ens seran exigides en un pr¨°xim esdevenidor¡±. Per¨° sis anys despr¨¦s les coses han canviat molt. El final de la guerra a Europa permet que el certamen literari es traslladi al vell continent: el 1948 Carner afronta un discurs davant un auditori que ha vist les il¡¤lusions frustrades davant la passivitat internacional a l¡¯hora de fer fora el dictador. Adre?ant-se ¡°no pas solament als catalans d¡¯avui, sin¨® als que vindran i que no em ser¨¤ mai donat de con¨¨ixer¡± ¡ªno hi ha escletxa a l¡¯esperan?a pr¨°xima, doncs¡ª, Carner intenta construir una nova base sobre la qual apuntalar la fidelitat a la llengua a trav¨¦s del seu conreu literari cercant l¡¯excel¡¤l¨¨ncia, endurint la cr¨ªtica, extingint la benvolen?a provincial: ¡°No bastar¨¤ pas de no fer prou meravella¡±. Amb un franquisme que s¡¯augurava longeu i amb tot en contra, quedava per a la llengua nom¨¦s el reducte del comprom¨ªs personal, per al qual el mateix Carner cita una frase de P¨ªndar: ¡°Esdevingues qui ets¡±. La llengua per ser com a persona.

?s conegut el comprom¨ªs est¨¨tic de Carner amb la llengua, per¨° no podem obviar el seu comprom¨ªs amb la seva superviv¨¨ncia, i en els moments m¨¦s dif¨ªcils. Esperem que l¡¯Any Carner no ho passi per alt.