Necessitat de Jovellanos

Llegir Gaspar Melchor de Jovellanos (Gij¨®n, 1744 ¡ª Navia, 1811) avui ¨¦s molt m¨¦s que un exercici d¡¯arqueologia cultural, un assumpte d¡¯erudici¨® o un entreteniment did¨¤ctic: Jovellanos no ¨¦s nom¨¦s un cl¨¤ssic de la literatura o de la hist¨°ria pol¨ªtica, econ¨°mica i social d¡¯Espanya, sin¨® un autor viu, que encara pot donar solucions als problemes m¨¦s urgents del segle XXI. ¡°Libertad, luces y auxilios¡± va ser el seu lema, i les m¨²ltiples exig¨¨ncies de la ¡°libertad¡± o de les ¡°libertades¡±, l¡¯eliminaci¨® dels ¡°estorbos¡±, la correcci¨® dels ¡°obst¨¢culos¡± i la concessi¨® dels necessaris ¡°auxilios¡± per promoure la ¡°felicidad¡± dels seus compatriotes estenen la contemporane?tat de Jovellanos fins ara mateix.

Dotat d¡¯un esperit inconformista i prudent, amb unes inquietuds enciclop¨¨diques, amb una inequ¨ªvoca vocaci¨® de servei p¨²blic, apassionadament enamorat de la seva p¨¤tria, va voler que tothom s¡¯esforc¨¦s a defensar la llibertat individual, el desenrotllament econ¨°mic, el progr¨¦s social: contra la ¡°falsa piedad¡±, Jovellanos era una consci¨¨ncia cr¨ªtica expressada de forma radical i sense miseric¨°rdia, i que va saber ajuntar el seu rang aristocr¨¤tic amb el pragmatisme possibilista. Des de l¡¯optimisme i la confian?a, Jovellanos es va atrevir a pensar i a creure en una Espanya diferent. Al cap i a la fi, era el car¨¤cter i la manera de ser d¡¯uns homes esperan?ats ¡ªels il¡¤lustrats¡ª en la capacitat de convicci¨® dels llibres, de les investigacions hist¨°riques, de les acad¨¨mies i de la premsa: era la manera de viure d¡¯uns homes que confiaven en el poder de la paraula escrita com a mitj¨¤ de creaci¨® d¡¯una opini¨® p¨²blica que, a la vegada, transcend¨ªs el voluntarisme verbal minoritari i es transform¨¦s en unes reformes pol¨ªtiques concretes.

Davant del panorama fantasmal que recorre l¡¯Europa d¡¯avui ¡ªels cops a la democr¨¤cia en nom del populisme, el maximalisme dels nacionalistes, el narcisisme doctrinari i efectista, els desprop¨°sits de ruptura dels fonaments constitucionals de 1978¡ª, les lli?ons moderantistes i reformistes de Jovellanos s¡¯alcen com un dels ¨²nics camins fruct¨ªfers que es poden transitar. Ho va sintetitzar aix¨ª Michael Oakeshott, per¨° podria ser molt b¨¦ una de les f¨®rmules assenyades que apareixen en els escrits de Jovellanos: ¡°Els qui abracen un extrem de la pol¨ªtica nom¨¦s arriben a entendre una pol¨ªtica d¡¯extrems¡±. Tamb¨¦ ¨¦s veritat que el retrat que Goya va pintar de Jovellanos quedar¨¤ sempre com la imatge m¨¦s expl¨ªcita de la melancolia que es pot ensenyorir d¡¯un home de lletres, instat pels seus principis ¨¨tics a actuar a la vida p¨²blica, quan comprova, revisant els papers de la seva vida ¡ªque ¨¦s el que sembla suggerir el quadre¡ª, la desproporci¨® existent entre el que havia ambicionat i el que ha aconseguit, quants esfor?os, afanys i esperances i que exigus els ¨¨xits i els triomfs.