Reconstruir o rehabilitar

El dia que es van signar els Pactes de la Moncloa, Pedro S¨¢nchez tenia cinc anys. In¨¦s Arrimadas i els dos Pablos ¨CIglesias i Casado¨C ni tan sols havien nascut. Com Gabriel Rufi¨¢n. Aitor Esteban, Laura Borr¨¤s i Santiago Abascal en tenien quinze, set i un, respectivament. No hi ha mem¨°ria que els valgui. Nom¨¦s cr¨°niques, llibres, comentaris o prejudicis.

Va ser el 25 d¡¯octubre del 1977 i la Transici¨® espanyola era tan incipient com la voluntat d¡¯Adolfo Su¨¢rez d¡¯apostar per la democr¨¤cia. El flamant president feia quatre mesos que havia guanyat les primeres eleccions sense majoria absoluta al capdavant d¡¯un conglomerat de partits m¨¦s semblants a una sopa de lletres per afrontar unes urnes ni tan sols constituents que no pas a una formaci¨® pol¨ªtica capa? d¡¯obrir-se al gran repte.

La sorpresa d¡¯aquella vict¨°ria va ser semblant a la de la derrota de Santiago Carrillo al capdavant d¡¯un Partit Comunista llavors sobrevalorat. Els assumptes espanyols que hi havia pendents eren tots. La societat tot just deixava enrere una dictadura que en els seus ¨²ltims i ag¨°nics anys havia estat incapa? de plantar cara a la greu crisi econ¨°mica internacional filla de la del petroli. La del 1973. Aquesta crisi, alhora, era conseq¨¹¨¨ncia de la guerra que havia enfrontat Israel amb S¨ªria i Egipte i que va provocar la frenada de l¡¯exportaci¨® de cru als pa?sos amics de l¡¯Estat hebreu. La globalitzaci¨® no existia com a concepte per¨° s¨ª com a realitat estrat¨¨gica. La prova era la depend¨¨ncia del llavors anomenat or negre, que va posar el m¨®n al l¨ªmit i l¡¯oligarquia espanyola davant del mirall.

Evocar aquells acords despr¨¦s de quatre d¨¨cades per recuperar el seu valor hist¨°ric i emular-lo davant de la gravetat de la situaci¨® generada pel coronavirus ha provocat alguna pol¨¨mica i molta p¨¨rdua de temps. En canvi, hi ha m¨¦s raons coincidents en l¡¯oposici¨® que en l¡¯aval a la proposta de reconstrucci¨® perqu¨¨ si ahir els seus contraris eren els qui pretenien que res canvi¨¦s o que s'estrip¨¦s la baralla, els d¡¯avui el maquillen de suposat inter¨¨s social quan nom¨¦s ¨¦s electoral. Vist en perspectiva, ¨¦s exactament aix¨° el que atorga m¨¨rit hist¨°ric a haver-los tirat endavant llavors. Va suposar el gran pas central per desbrossar el cam¨ª a la democr¨¤cia tot i les lectures negatives que es fan d¡¯aquell per¨ªode per part dels qui ni el van veure ni se'l van imaginar. Per descomptat, que podria haver estat diferent per¨° analitzar-lo des de la perspectiva actual per desqualificar-lo ¨¦s embolcallar-se en la bandera del que els van dir que podria haver estat i no va ser.

Aix¨ª doncs, recuperar aquella p¨¤gina per intentar repetir la hist¨°ria ha estat un gest tan grandiloq¨¹ent com ingenu. Excessiu perqu¨¨ poc tenen els temps en com¨² tret que es vulgui pensar que l¡¯afectaci¨® de la covid-19 ¨¦s semblant a la destrucci¨® massiva d¡¯una societat filla d¡¯una dictadura que alhora va ser filla d¡¯una Guerra Civil. I tot i que en aquest combat pand¨¨mic s¡¯hagi abusat de terminologia militar i inoculat el virus de la por davant d¡¯un enemic tan intangible com incert amb uns estralls que van molt m¨¦s enll¨¤ de la salut p¨²blica, ¨¦s evident que qualsevol paral¡¤lelisme sembla for?at o fins i tot desmesurat.

La prova la tenim en el comportament de les fam¨ªlies pol¨ªtiques actuals. M¨¦s pendents de si mateixes que de les necessitats reals del pa¨ªs, han actuat en la comissi¨® del Congr¨¦s per a la reconstrucci¨® com acostumen a fer-ho en les d¡¯investigaci¨®. Sense m¨¦s inter¨¨s que provocar batussa a compte d¡¯uns convocats que, si no hi eren pel propi partit, poc els interessaven. I si al final no ha quedat en un no-res ¨¦s perqu¨¨ en les ¨²ltimes sessions han simulat una responsabilitat de la qual van ser aliens durant les setmanes anteriors.

Mentrestant, el Govern de Pedro S¨¢nchez ha trobat en empresaris i sindicats la complicitat que li neguen alguns partits. Exactament a l¡¯inrev¨¦s que llavors. Perqu¨¨ aquell gran acord pol¨ªtic va derivar al Congr¨¦s el comprom¨ªs adquirit als salons de palau, i als agents externs, la corresponent responsabilitat social posterior. En el cas present, la concessi¨® a Pablo Casado que fossin les Corts les que canalitzessin les bases perqu¨¨ les propostes garantissin pluralitat i transpar¨¨ncia no ha fet m¨¦s que allunyar qualsevol possibilitat d¡¯acord. La cr¨°nica estava escrita.

A l¡¯espera del que faci el PP en la votaci¨® final, de moment nom¨¦s sembla disposat a avalar les conclusions econ¨°miques de la Comissi¨®. Exactament el mateix que va fer Manuel Fraga fa 43 anys, remugant i pressionat pels empresaris. I ¨¦s que avui, com ahir, les exig¨¨ncies socials b¨¤siques derivades de les econ¨°miques espanten la dreta pol¨ªtica tant com l¡¯espanta el repte de governar. Per aix¨°, m¨¦s que reconstruir prefereix rehabilitar.