Mis¨¨ries de l¡¯ex¨¨rcit republic¨¤

¡°Qui¨¦n es el que se quiere marchar? ¡ªdiu el sergent de gu¨¤rdia¡ª. Ven, t¨² que has dicho ¡®todos¡¯. L¡¯agafen. A la resta ens fan formar en deu minuts. A ell el fan posar de cara a una paret i un piquet llegeix un paper, fulano de tal, pena de muerte por falta de disciplina... ¡®Apunten, ?fuego!¡¯. Ens van fer passar un a un a mirar-lo amb el cap obert. Ja ning¨² va voler marxar¡±. D¡¯aquesta manera descarnada descriu Isidre Parcerisas l¡¯execuci¨®, nom¨¦s arribar al front del Segre, la primavera de 1938, d¡¯un company de Fals.

El relat pertany a una de les tretze mem¨°ries in¨¨dites que l¡¯Associaci¨® Mem¨°ria i Hist¨°ria de Manresa ha recuperat de bagencs que l¡¯ex¨¨rcit republic¨¤ va mobilitzar amb 17 o 18 anys. L¡¯equip liderat per l¡¯historiador Joaquim Aloy va digitalitzar a l¡¯abril el darrer text i ha creat, juntament amb el fot¨°graf Salvador Red¨®, una web espec¨ªfica (www.memoria.cat/llevadelbibero) on es poden llegir ¨ªntegrament, al costat de fotografies, entrevistes, correspond¨¨ncia i informaci¨® complement¨¤ria.

Aloy explica a Quadern que va comen?ar a reunir el material el 2009, quan alguns dels protagonistes comentaven l¡¯exist¨¨ncia de mem¨°ries quan els entrevistaven en el marc dels m¨²ltiples projectes web de l¡¯associaci¨®. Tamb¨¦ van assabentar-se¡¯n despr¨¦s de l¡¯homenatge que es va fer el 2018 a la lleva del Biber¨® a Manresa, i fins i tot han aparegut testimonis quan el web que els recull ja estava en marxa. ¡°En alguns casos, malgrat tenir contacte previ amb els autors, no sab¨ªem que tenien unes mem¨°ries perqu¨¨ als propis fills els havien dit que els seus textos no eren d¡¯import¨¤ncia¡±.

Ben al contrari, els testimonis dels xicots de les lleves corresponents a 1940, la del Biber¨®, i 1941, la del Xumet, que van combatre a partir de la primavera de 1938 al front del Segre, amb Lleida ja en mans dels franquistes, i a partir del 25 de juliol d¡¯aquell any a l¡¯Ebre, s¨®n escruixidors. Les narracions, exemptes d¡¯¨¨pica, retraten les mis¨¨ries b¨¨l¡¤liques i morals de l¡¯ex¨¨rcit republic¨¤. Palesen, aix¨ª mateix, que els seus protagonistes no van ser herois, sin¨® veritables supervivents.

A excepci¨® d¡¯un parell d¡¯escrites en comen?ar la d¨¨cada dels quaranta, el gros de les mem¨°ries, que comprenen des de la trentena a un centenar de p¨¤gines, es van escriure quan els testimonis eren grans, dels anys vuitanta en endavant. Sovint dirigides als nets, tenen voluntat de deixar const¨¤ncia de les perip¨¨cies dram¨¤tiques viscudes. Per¨°, sobretot, d¡¯explicar per qu¨¨ van fer el que van fer quan la Rep¨²blica els va reclutar en un moment en qu¨¨ ¡ªcoincideixen tots¡ª no tenia capacitat militar per v¨¨ncer.

Sense haver vist cap arma

Despr¨¦s d¡¯un any llarg de vida a la rereguarda, quan el mar? de 1938 criden el manres¨¤ Ferran Torrescasana (1919-2015) per allistar-se, tot plegat tampoc li resulta ¡°tan seri¨®s¡±. La primera instrucci¨® militar, en un camp de futbol, consisteix a marxar ¡°fins a l¡¯avorriment¡±, sense armes. Com la majoria de companys, no t¨¦ cap afiliaci¨®. Nom¨¦s es considera un xicot treballador i en cap cas ¡°un profund idealista¡±.

L¡¯excepci¨® ¨¦s Santiago Mart¨ªnez (1919-2000), navarr¨¨s que, afiliat a la UGT, queda enquadrat en una companyia de transmissions i veur¨¤ els combats m¨¦s de lluny a Extremadura. Tamb¨¦ algun de m¨¦s polititzat, com Antoni Quintana Torres (1920-2007), originari de Capellades ¡ªm¨¦s tard resident a Manresa, promotor i president de l¡¯Agrupaci¨® de Supervivents de la Lleva del Biber¨®-41¡ª , perqu¨¨ el seu pare era d¡¯Estat Catal¨¤. ¡°Prompte es vei¨¦ que, per derrotar els militars, havien donat el mando a un grup de sindicalistes de la CNT ansiosos de revenja¡±.

El manres¨¤ ¡ªavui centenari¡ª Jaume Navarro (1920), amb 18 anys, tamb¨¦ s¡¯ha d¡¯incorporar a files. Com a molts, la mare l¡¯acompanya a l¡¯estaci¨® per anar en tren a Barcelona. Del quarter Carles Marx, on hi havia ¡°veinte camas para cien reclutas¡±, se¡¯ls envia a Vic a fer una instrucci¨® m¨ªnima. En ess¨¨ncia, amb poques o cap arma, caminen. Al tamb¨¦ manres¨¤ Maurici Casasayas (1919-2011), fill d¡¯una fam¨ªlia pagesa productora de llet, fent gimn¨¤stica li cau una medalla de la Mare de D¨¦u que duia amb un imperdible a la samarreta. En veure-la, els companys fan broma ¡°que si aqu¨ª hi havia un feixista i a burlar-se d¡¯aquella imatge, fins que vaig dir que era meva i llavors tothom va callar¡±.

En aquells primers dies, alguns com Parcerisas (1920-1994) baixen del tren quan passa per Manresa, altres abandonen la instrucci¨® i tornen a casa per enrolar-se dies m¨¦s tard. Transmeten que, en aquest moment, ¨¦s relativament senzill deixar el reclutament. ?ngel Espinalt (1920) explica com amb una dotzena de companys de Nav¨¤s, decideixen tornar-hi davant la situaci¨® galdosa en qu¨¨ viuen a Vic. ¡°Los v¨¢teres estaban inundados de mierda y por la noche nos tumb¨¢bamos al suelo casi uno encima del otro¡±.

En arribar ho expliquen i ¡°sin querer, creamos un clima de disconformidad con la mayor¨ªa de los habitantes del pueblo, en referencia a la pol¨ªtica que reg¨ªa la Rep¨²blica¡±. Els duen a l¡¯Ajuntament i els retornen a la instrucci¨®, advertint-los que no es tornin a escapar. Sobretot, per¨°, que no tornin ¡°despu¨¦s del shock pesimista que hab¨ªamos protagonizado, en referencia a lo mal que se llevaban los asuntos de nuestro ej¨¦rcito¡±.

L¡¯arribada al front ¨¦s pat¨¨tica. La constataci¨® de la manca d¡¯equipament i armes ¨¦s general. Els fusells russos, diu Torrescasana fen befa, pertanyen ¡°a la guerra russojaponesa¡± de 1905. Reparteixen indument¨¤ria sense mirar talles. La roba ¡°¨¦s gruixuda, li costa d¡¯empapar-se, per¨° quan ho fa no hi ha manera de treure¡¯s la humitat de damunt¡±. Molts com ell no saben que han de recolzar el fusell a l¡¯espatlla per evitar el retroc¨¦s i paguen la ignor¨¤ncia amb un fort cop inicial.

Abans d¡¯entrar en combat, Jaume Navarro explica que els omplen la cantimplora de ¡°co?ac revuelto con p¨®lvora para tener coraje¡±. Tamb¨¦ ho certifica el pe¨® Ram¨®n Rodr¨ªguez (1920), procedent d¡¯?vila, fill de gu¨¤rdia civil i ve¨ª de Puig-reig. ¡°Procuraron que nos emborrach¨¢ramos, d¨¢ndonos a beber gran cantidad de una mezcla de co?ac con p¨®lvora¡±. Aix¨ª, quan surten a lluitar ¡°era tal la borrachera que algunos intentaron asaltar las alambradas solos. El ¨²nico objeto de aquellos mandos era este, el que por efectos de aquel alcohol, no tuvi¨¦ramos miedo¡±.

Mancats d¡¯instrucci¨®, Navarro constata que quan els homes surten de la trinxera ¡°algunos tiraban bombas hacia adelante sin quitar las anillas y, como es natural, no explotaban. Otros disparaban sus fusiles sin mirar hacia d¨®nde y se dio el caso que hubo varias bajas nuestras, muertos por la espalda¡±. Fins i tot, n¡¯hi ha que es desempallegaven dels fusells i ¡°se lanzaban con los brazos en alto hacia los nacionales¡±.

La mort dels companys

¡°Era una carnisseria, els crits que jo sentia des de la trinxera on est¨¤vem amb el tel¨¨fon, de cridar la mare, no tenen explicaci¨®¡±, diu del front de Balaguer Joan Baptista Garcia Arg¨¹elles (1920), d¡¯origen asturi¨¤, aprenent de fuster a S¨²ria. Despr¨¦s ¨¦s dut a la serra de P¨¤ndols. All¨ª, ¡°sent¨ªem les bales de fusell i no en f¨¨iem cas. Est¨¤vem sempre pendents de l¡¯aviaci¨®. Qui no ha estat sota un bombardeig d¡¯aviaci¨®, no sap qu¨¨ ¨¦s el p¨¤nic¡±. El seu testimoni, com el de la resta, constata els trasllats constants d¡¯un punt a un altre del front.

Miquel Serra (1921), aprenent de planxista manres¨¤, enviat a netejar carreteres de vehicles a les terres de l¡¯Ebre, mentre n¡¯aparta un i els avi-ons rebels disparen, es troba ¡°ben moll dels pantalons¡±. L¡¯aprenent de sastre, Rafael Feliu, de setze anys, que s¡¯ha presentat voluntari per escollir dest¨ª i l¡¯envien amb un batall¨® de ponts a l¡¯Ebre, constata que quan van en cami¨® ¡°els veterans, tot d¡¯una picaven la cabina, el xofer parava i tothom saltava. Sabien veure els avions molt abans que jo¡±.

¡°M¡¯han ferit, m¡¯han ferit... i els seus ulls, plorosos, reflectien sorpresa i espant, com intuint la gravetat de la ferida¡±. Torrescasana veu aix¨ª el company d¡¯escola, Francesc Cots, amb les mans al ventre en l¡¯atac fallit a la Serra de Carreu, a la Conca de Tremp, al maig de 1938. Setmanes despr¨¦s, ferit, l¡¯operen a ell a Manresa i la mare d¡¯en Cots el visita per saber del seu fill. ¡°S¨ª, vaig contestar-li amb una veu tan segura com em fou possible, tamb¨¦ el van ferir. No em vaig sentir capa? de dir-li la veritat¡±.

El front es transforma en un camp desolador on moren els companys acabats de fer en la instrucci¨®, en el trajecte, en la trinxera mateix, per¨° tamb¨¦ en un indret on es dona un fet local. Els amics de generaci¨® de la ciutat o la comarca, de qui se sap on viuen, amb qui festegen, el seu car¨¤cter, s¨®n morts, i amb ells el passat que representen. El manres¨¤ Francesc Terra (1920-2010), que havia fet de meritori en una casa de comestibles a l¡¯engr¨°s, coincideix amb uns bessons coneguts. Una bala fa esclatar una de les bombes de m¨¤ que duu un d¡¯ells a la cintura. ¡°Va obrir-li el ventrell completament, per¨° va quedar viu i, arrepenjat en un petit marge, anava cridant que alg¨² tingu¨¦s pietat d¡¯ell i l¡¯acab¨¦s de matar¡±. La situaci¨® dura ¡°poc m¨¦s d¡¯una hora¡±.

Els desertors

A l¡¯estranyesa davant la guerra s¡¯afegeix l¡¯estupefacci¨® pel tracte dels comandaments i les arbitrarietats. Poc despr¨¦s d¡¯incorporar-se, a Terra el concentren prop de Montgai. All¨ª, en uns camps, ¡°un comissari pol¨ªtic davant d¡¯un micr¨°fon va endegar-nos tot un reguitzell de consignes enardides de car¨¤cter pol¨ªtic-marxista¡±. Apareix un grup de soldats i un jove. ¡°Varen tapar els ulls d¡¯aquell pobre xicot i el grup d¡¯aquell piquet d¡¯execuci¨®, obeint ordres del seu comandament, es pos¨¤ ferm, carreg¨¤ els fusells, apunta i foc!... Va caure sentenciat a terra, xarbotant de sang...¡±. Aleshores, els acabats d¡¯allistar han de passar per davant del cos abatut i ¡°aixecant els punys enlaire ens feien cridar ¡®?Viva la Rep¨²blica!¡±.

Casasayas, nom¨¦s arribar a Artesa de Segre, contempla com afusellen dos nois per haver perdut l¡¯arma en una retirada en desbandada. Per b¨¦ que les execucions pretenen prevenir la deserci¨®, molts s¡¯estimen m¨¦s arriscar-se i tenir alguna possibilitat de viure que romandre al front, on perceben que no en tenen cap. La meitat de relats dels tretze supervivents pertanyen a desertors. Alguns incl¨²s volen fer-ho, per¨° no tenen l¡¯oportunitat. El santpedorenc Ignasi Casanova, s¨ª. Fuig i aconsegueix arribar a casa, davant la sorpresa familiar. Passa nou mesos amagat a les golfes. ¡°S¨¦ que mai vaig ¨¦sser tan ben tractat en tot, per la salut vaig tenir la sort que era molt jove i valent, per¨° mentalment vaig quedar fet un desastre¡±.

Alguns com Rodr¨ªguez aprofiten que han agafat la sarna per deslliurar-se del combat, prop del balneari de Card¨®, fent-se durar el tractament. ¡°Cuando iba a curarme y despu¨¦s del ba?o, me acercaba a darme las friegas de azufre, haciendo ver que me las daba, pero realmente lo que hac¨ªa era meter las manos en el bote del l¨ªquido, pero con cuidado de no mojarme ni la punta de los dedos¡±. N¡¯hi ha que no s¨®n descoberts. Altres s¨ª, i aleshores se¡¯ls det¨¦. Casasayas deserta el desembre de 1938 perqu¨¨ ¡°la gent ja estava tipa de passar gana i privacions, degut a aix¨°, els homes joves s¡¯amagaven¡±. A ell el troben fent un escorcoll a casa a Manresa. D¡¯immediat se l¡¯enduen i li diuen que ¡°si tots feien com jo perdr¨ªem la guerra, jo li vaig contestar que si tots f¨¨iem com ell ja faria temps que s¡¯hauria perdut¡±.

La hist¨°ria arran de terra

Per a la majoria, per¨°, la guerra no acaba quan l¡¯ex¨¨rcit rebel guanya la contesa, sin¨® que aleshores comen?a un llarg calvari. Detinguts, van a parar a camps de concentraci¨® a Santander, a la Universitat de Deusto, a Miranda d¡¯Ebro, a l¡¯espera que arribin els avals que els permetin, no pas tornar a casa, sin¨® ser incorporats a l¡¯ex¨¨rcit de Franco. Parcerisas, despr¨¦s de setmanes passant gana, quan aconsegueix sortir menja tant que arriba un moment que no pot ni beure. ¡°Vaig passar tota la nit al mig del pati recargolant-me a punt de rebentar¡±. El retorn a casa pot trigar anys.

Al marge de la perip¨¨cia particular, les tretze mem¨°ries recuperades tenen trets en com¨². La majoria consideren que els fets b¨¨l¡¤lics en qu¨¨ es van veure involucrats s¨®n, en paraules de Casanova, ¡°l¡¯atac m¨¦s fort i sanguinari de la Guerra Civil¡±. El mateix creu Torrescasana, que passats els anys s¡¯adona, repassant els fets amb altres excombatents, que cadasc¨² t¨¦ un record propi del que va passar. Provant d¡¯explicar-se per qu¨¨ cap d¡¯ells no havia passat desapercebut des de les posicions rebels, uns creuen que la nit del 25 de maig de 1938 hi havia lluna; altres, que els sollevats havien llan?at bengales; Torrescasana, que el cel s¡¯il¡¤luminava amb les explosions.

Cap protagonista explica moments en qu¨¨ dispari a l¡¯enemic de manera concreta. Admeten haver disparat, per¨° no pas haver mort ning¨². Quan Torrescasana es troba amb un blanc f¨¤cil, diu que ¡°una cosa era engegar trets indiscriminadament, com ho havia fet fins aquell moment, i una altra matar o ferir un home a consci¨¨ncia¡±. El mateix li succeeix a Terra, que forma part d¡¯un piquet d¡¯execuci¨®. ¡°Els crits de cadascun a mida que els anaven col¡¤locant eren esfere?dors i omplien la foscor d¡¯aquella nit d¡¯uns ecos infernals i torturadors¡±. Dispara dues vegades, per¨° sost¨¦ que les seves bales no fan blanc.

Es fan difer¨¨ncies en el tracte que donen els combatents espanyols de l¡¯ex¨¨rcit franquista i els italians que els recolzen amb el dels ¡°moros¡±, que s¨®n, amb difer¨¨ncia, l¡¯enemic m¨¦s temut. D¡¯aquests s¡¯expliquen hist¨°ries de sentinelles degollats al front d¡¯Arag¨® mentre fan gu¨¤rdia de nit.

La narraci¨® sempre ¨¦s arran de terra, feta a partir de la viv¨¨ncia personal i la petita an¨¨cdota. M¨¦s enll¨¤ d¡¯alguns comandaments militars, nom¨¦s en les mem¨°ries de Casanova apareixen noms de pol¨ªtics. Dona veu aix¨ª a rumors i llegendes que li han arribat. ¡°Llu¨ªs Companys, veient una invasi¨® de dos ex¨¨rcits destruint i arrasant Catalunya, fou a Par¨ªs per veure una soluci¨® per salvar Catalunya, i s¨¦ que marx¨¤ amb el cabell negre i torn¨¤ amb els cabells blancs. Com veureu, la mafia pol¨ªtica del capital condemnaria Companys a mort, com despr¨¦s va fer el general Franco, que no perdonava a tot pol¨ªtic que no s¡¯aprofit¨¦s com feu Tarradellas, i menos un home que volia ajudar els rabassaires¡±.

?s compartida tamb¨¦ la impressi¨®, com expressa ?ngel Espinalt, que no es busca la fi de la guerra. ¡°En aquella primavera del 38, lo que faltaba m¨¢s que nada era un pol¨ªtico, o un jefe de alto grado con pantalones y que dijera ¡®basta ya de sacrificios in¨²tiles de hermanos contra hermanos¡¯ y buscar el di¨¢logo, la conciliaci¨®n y que terminase la guerra. ?se hubiera sido el h¨¦roe, el gran vencedor y nadie m¨¢s que ¨¦l. Pero no fue as¨ª¡±. El resum de tanta mis¨¨ria b¨¨l¡¤lica i moral ¨¦s que, tal com testimonia Torrescasana, aquells xicots que ¡°feia poc devien haver comen?at a afaitar-se el borrissol de la cara¡± van passar ¡°por, molta por¡± perqu¨¨ s¡¯estimaven la vida. ¡°I qui no?¡±, sentencia.