A prop de la felicitat narrativa

A La drecera, Miquel Mart¨ªn (Begur, 1979) segueix una estrat¨¨gia semblant a la usada per Merc¨¨ Rodoreda a Jard¨ª vora el mar: en un primer moment, pot semblar que la funci¨® del narrador, un noi a punt d¡¯entrar a la pubertat, sigui explicar les perip¨¨cies i els canvis que experimenta any rere any una fam¨ªlia de rics de Barcelona que estiuegen en una finca situada en un poble innominat de la costa. Ell ¨¦s el fill dels masovers i, de manera fragmentada i llunyana, amb buits i el¡¤lipsis, a partir d¡¯indicis i intu?cions, de les converses que escolta d¡¯amagat i del poc que va sabent gr¨¤cies als seus pares, va accedint als secrets d¡¯un m¨®n que li ¨¦s vedat, al cap i a la fi res d¡¯important perqu¨¨ els inferns dom¨¨stics s¨®n suaument terribles o delicadament vulgars.

Per¨° com passava a la novel¡¤la de Rodoreda, el lector de mica en mica s¡¯adona que el focus d¡¯atenci¨® es va movent lleugerament cap a un altre escenari, i que el que llegeix ¨¦s una altra cosa, que el que importa de La drecera s¨®n el seguit d¡¯escenes i d¡¯estampes quotidianes, aparentment anodines, que viu el narrador i que permeten una evocaci¨® n¨ªtida ¡ªsense caure mai en el transcendentalisme ni en una intensitat inversemblant¡ª del ritu de pas de la infantesa a l¡¯adolesc¨¨ncia, els primers contactes amb la mort, amb el sexe, i tamb¨¦ amb la literatura: a la platja, a la taula de la cuina, a l¡¯eixida, el narrador sempre t¨¦ un llibre a les mans, i cal dir que de les lectures n¡¯ha tret un profit extraordinari.

La drecera est¨¤ escrit des d¡¯un estadi molt proper al que podria qualificar-se de felicitat narrativa, amb un to ¨ªntim, proper, c¨¤lid i discret, com si a cada frase l¡¯autor es digu¨¦s que no val la pena mentir a un amic; potser les an¨¨cdotes trivials que hi conta Mart¨ªn defugen els temes escandalosos i els de gran llu?ment, per¨° totes deixen traslluir entre l¨ªnies una gran dosi de pudor i de tendresa, de sentit moral de l¡¯exist¨¨ncia, d¡¯una secreta afici¨® a la vida, com si s¡¯afirm¨¦s amb plena convicci¨® que, a pesar de les agrors i les adversitats, ¨¦s digna de ser viscuda. Els fils que teixeixen les hist¨°ries del narrador (les seves infinites i m¨ªnimes aventures memorables en la geografia particular de la zona amb els amics, les feines a l¡¯hort, el descobriment del cos, l¡¯admiraci¨® cap un pag¨¨s d¡¯un mas ve¨ª) circulen ben lluny del fil de la Hist¨°ria, tant que nom¨¦s se sap l¡¯¨¨poca de l¡¯argument gr¨¤cies a les refer¨¨ncies que es fan als jugadors del Bar?a d¡¯aleshores (la novel¡¤la acaba quan s¡¯acaba de fitxar Maradona); per¨° no podria ser de cap altra manera perqu¨¨, en el fons, la hist¨°ria important de deb¨° per a ell comen?a una nit d¡¯agost ¡°que no parava de donar voltes i els llen?ols se m¡¯arrapaven a la pell, i vaig comen?ar a tocar-me i em va agradar molt. I mentre em tocava vaig comen?ar a pensar en la Nelly i encara em va agradar m¨¦s¡±. O potser quan desapareix un rellotge a casa dels estiuejants de Barcelona i sospita que pot ser a causa d¡¯un amic seu. O potser quan els pares aconsegueixen un dia festa setmanal i se¡¯n van a passar-lo a una cala desconeguda pels turistes. O potser quan la realitat del costum rep una agressi¨® de la modernitat i el progr¨¦s i el pag¨¨s que admira acaba sent expulsat d¡¯una terra treballada durant generacions, i, en comptes d¡¯ingressar en un geri¨¤tric, s¡¯estima m¨¦s su?cidar-se despr¨¦s d¡¯haver munyit les vaques. Tamb¨¦ ¨¦s possible que l¡¯important de deb¨° per a ell comenci quan un amic li regala un cadell de pastor alemany. O potser, segurament, l¡¯important de deb¨° ¨¦s la suma de tot plegat, de totes aquests ferides lleus que atorguen a l¡¯aprenentatge de cr¨¦ixer la seva verdadera transcend¨¨ncia moral i liter¨¤ria.

LA DRECERA

Miquel Mart¨ªn
Ed. del Periscopi
160 p¨¤gines
17 / @ 6,99 euros

L¡¯important per al lector, en canvi, queda ben clar des d¡¯un bon comen?ament, quan topa amb el poder emocionant d¡¯una prosa que arriba a crear addicci¨® i que no es deixa temptar mai pel sentimentalisme lacrimogen: l¡¯escriptura de Mart¨ªn ¨¦s cristal¡¤lina i seca, a la recerca constant de la conquesta del detall, apassionada per captar el concret, i sempre sembla flotar arran de terra, desprove?da de filigranes verbals, o, m¨¦s ben dit, plena d¡¯unes filigranes verbals tan ben executades que semblen d¡¯una naturalitat radical. Un vers de Roberto Ju¨¢rrez descriuria amb exactitud el que aconsegueix fer Mart¨ªn a La drecera: ¡°Lo imposible no levanta nunca la voz¡±.