Del beisbol a violinista del Liceu

La mare de Ra¨²l Su¨¢rez volia que el seu fill fos jugador de beisbol. ¡°Deia que em quedava b¨¦ l'unifome, per¨° la veritat ¨¦s que no m'agrada gaire c¨®rrer¡±. Descartada la idea de dedicar-se a l'esport nacional del seu pa¨ªs, Vene?uela, Su¨¢rez, amb 6 anys, va optar pel viol¨ª com a activitat extraescolar per influ¨¨ncia de la seva germana gran. Aviat es va distingir com un virtu¨®s de l'instrument i aviat va decidir que havia de marxar de la seva terra per llaurar-se un futur art¨ªstic. M¨¦s de dues d¨¨cades m¨¦s tard, aquell nen ¨¦s avui violinista de l'orquestra simf¨°nica del teatre del Liceu de Barcelona.

Les refer¨¨ncies de Barcelona eren poques en l'imaginari del petit Ra¨²l. Asseguts en una terrassa de la Rambla, amb l'estrany buit que deixava l'abs¨¨ncia de turistes una tarda de juny, Su¨¢rez va haver de pensar una estona per arribar a alguna cosa que vincul¨¦s els seus anys de formaci¨® a Vene?uela amb Barcelona: finalment va creure recordar un disc de Maria Callas que tenia a casa, una interpretaci¨® al Liceu de Madame Butterfly que el va marcar. Per¨° la llegend¨¤ria soprano nom¨¦s va cantar una vegada des de l'escenari del Liceu, al 1959, i no va ser l'¨°pera de Puccini sin¨® una selecci¨® d'¨¤ries. ¡°De Barcelona no sabia res m¨¦s que el general. No puc dir que formar part del Liceu fos un somni¡±.

Fins que no va ser seleccionat pel temple oper¨ªstic de la capital catalana al 2016, Su¨¢rez havia enfocat la seva traject¨°ria com a solista, com a int¨¨rpret de m¨²sica de cambra o contempor¨¤nia. Precisament la poca oferta de m¨²sica contempor¨¤nia per a instruments com el seu ¨¦s l'¨²nic d¨¨ficit que hi ha a Barcelona i a Espanya. A part d'aix¨°, Su¨¢rez assegura que la ciutat t¨¦ ¡°un balan? perfecte¡±: ¡°Em sento com a cap lloc que he conegut. Aqu¨ª es respecta qui s¨®c i d'on vinc¡±. I hi ha un aspecte m¨¦s de la societat local que l'ha marcat: ¡°Poques vegades he sentit el que sento aqu¨ª quan dic que toco al Liceu. La gent respon amb admiraci¨®, sents que formes part de la comunitat¡±.

Su¨¢rez buscava estabilitat i afirma que avui no contempla cap alternativa que no sigui quedar-se a Barcelona. Viu al Born amb la seva promesa, una violinista polonesa. La seva arribada a Espanya ¨¦s excepcional perqu¨¨, a difer¨¨ncia de la majoria dels seus compatriotes, no es va despla?ar a Europa fugint del conflicte pol¨ªtic o per motius econ¨°mics ¨Cels vene?olans s¨®n el grup m¨¦s nombr¨®s de sol¡¤licitants d'asil a Espanya. Su¨¢rez era un jove prodigi que va ingressar als 17 anys al conservatori de Par¨ªs becat per la petroliera francesa Total. Dels 700 alumnes matriculats, nom¨¦s ell procedia de Vene?uela.

Tamb¨¦ es va formar a Viena, a Aspen (Estats Units) i ha actuat a mig m¨®n, fins i tot a Bielor¨²ssia. I com a talent preco?, va participar en les m¨¦s destacades orquestres de Vene?uela. Finalitzat l'aprenentatge a Par¨ªs el 2013, Su¨¢rez va voler seguir estudiant, aquesta vegada a l'Escola Superior de M¨²sica Reina Sof¨ªa de Madrid. ¡°A Par¨ªs hi havia amics i mestres que em preguntaven per qu¨¨ volia anar a Espanya a estudiar m¨²sica. Podria haver optat per Alemanya, per¨° l'oferta de Madrid era molt atractiva¡±. Su¨¢rez assegura que no hi ha gaires escoles a Europa com la Reina Sof¨ªa. ¡°A Espanya no hi ha res igual, aix¨° segur. S¨®n pocs alumnes, la preparaci¨® est¨¤ personalitzada i tens moltes opcions de tocar. Tot ¨¦s en angl¨¨s, els professors s¨®n d'alt¨ªssim nivell, d'arreu del m¨®n. ?s una mena de bombolla respecte al m¨®n real¡±. Sobre si Barcelona podria tenir un conservatori similar al Reina Sof¨ªa, Su¨¢rez creu que la instituci¨® hauria de ser aqu¨ª: ¡°Li escau una mica m¨¦s que a Madrid¡±.

La seva relaci¨® amb els expatriats vene?olans ¨¦s m¨ªnima, el seu m¨®n a la ciutat comtal ¨¦s multinacional. S¨ª que va participar al 2019 en un concert amb Camerata Internacional, una orquestra formada per una vintena de joves m¨²sics vene?olans, formats al Sistema d'Orquestres de Vene?uela que va fundar Jos¨¦ Antonio Abreu, referent de l'educaci¨® vene?olana. Molts d'ells han emigrat a Europa buscant oportunitats professionals.

Com els components de Camerata Internacional, Su¨¢rez no t¨¦ pensat tornar a Vene?uela. ¡°La meva formaci¨® musical la vaig fer pensant a marxar, gaireb¨¦ amb odi per com es gestiona all¨¤ la cultura¡±. Els seus pars viuen a la seva ciutat natal, Val¨¨ncia (Vene?uela) i la seva germana, a Montpellier (Fran?a). Amb ella parlen regularment, tamb¨¦ de la crisi vene?olana. ¡°Ella diu que el pa¨ªs que vam con¨¨ixer ja no existeix¡±. A Barcelona ha trobat l'estabilitat que desitjava i subratlla un dels seus descobriments: els nascuts aqu¨ª no s¨®n conscients del privilegi que ¨¦s aquesta ciutat.