El rebrot deixa en evid¨¨ncia la gesti¨® de la Generalitat
La gesti¨® de l'anomenada nova normalitat se li est¨¤ entravessant al Govern i creixen les cr¨ªtiques sobre les seves decisions
Actuar r¨¤pid, amb les recomanacions dels ¡°nostres¡± experts i la idea que la Generalitat podria gestionar millor la pand¨¨mia. Aquests van ser els tres cavalls de batalla amb qu¨¨ el Govern de Quim Torra va trampejar el temporal en els moments m¨¦s durs de la crisi de la covid-19. En el passat ple monogr¨¤fic sobre el coronavirus al Parlament es va tornar a assenyalar ¡°Madrid¡± com a culpable de tots els mals. Tanmateix, la gesti¨® de l¡¯anomenada ¡°nova normalitat¡± se li est¨¤ fent dif¨ªcil al Govern i creixen les cr¨ªtiques sobre les seves decisions.
No hi va haver cap dia de l'estat d'alarma en qu¨¨ el president de la Generalitat, Quim Torra, i el Govern no critiquessin la recentralitzaci¨® d'algunes compet¨¨ncies (no de la gesti¨® sanit¨¤ria, per exemple) feta pel Govern de S¨¢nchez per afrontar la pand¨¨mia. De fet, la seva portaveu, Meritxell Bud¨®, va arribar a dir que ¡°en una Catalunya independent hi hauria menys morts¡±, unes paraules que va rebutjar posteriorment la consellera de Salut, Alba Verg¨¦s: ¡°Aix¨° no podem afirmar-ho mai. Dir qu¨¨ hauria passat si... ?s molt complicat¡±.
La fase 3 de la desescalada a l'¨¤rea metropolitana de Barcelona i Lleida nom¨¦s va durar un dia. Tot i que es demanaven un parell de setmanes m¨¦s de prud¨¨ncia amb el contacte f¨ªsic i les activitats socials, Torra es va afanyar a celebrar que ja no hi havia ¡°usurpaci¨® de compet¨¨ncies¡±. Precisament, la setmana en qu¨¨ Catalunya entrava en la nova normalitat, la comarca lleidatana del Segri¨¤ comen?ava a experimentar un lleuger increment de casos de covid-19, el germen dels rebrots que ara afecten la zona. En aquells dies, en els quals Arag¨® va fer retrocedir a la fase 2 quatre comarques lim¨ªtrofes amb Lleida per un increment de contagis entre temporers, el vicepresident Pere Aragon¨¨s feia una crida a ¡°omplir els carrers¡± per recuperar l'activitat econ¨°mica i social. A Catalunya, la ¡°nova normalitat¡± es va dir ¡°la represa¡±.
La gesti¨® del Govern catal¨¤ per fer front als rebrots, tanmateix, ha llastat les primeres setmanes amb les compet¨¨ncies recuperades despr¨¦s del final de l'estat d'alarma: una gesti¨® plena de clarobscurs que ha exacerbat la ja de per si tensa relaci¨® entre els socis de l'Executiu catal¨¤. La cr¨ªtica per la suposada lentitud del Govern central a prendre decisions li ha tornat com un bumerang a Torra per la reacci¨® a la situaci¨® a Lleida i la comarca del Segri¨¤.
Catalunya va ser pionera a l'hora d'introduir l'¨²s obligatori de la mascareta als espais p¨²blics per¨° va tardar dues setmanes a reaccionar al creixement de casos a la zona fronterera amb Osca. El tancament perimetral es va consumar dissabte 4 de juliol, despr¨¦s que la consellera de Salut, Alba Verg¨¦s, fes un tour medi¨¤tic el dia abans per dir que aquesta mesura no era sobre la taula, cosa que va provocar que molta gent marx¨¦s el cap de setmana. Feia dies que els experts advertien de la pujada de casos.
La situaci¨® en aquesta comarca, amb una gran activitat agroindustrial, es va agreujar despr¨¦s de l'aparent falta de previsi¨® per atendre els temporers. A ERC, que tamb¨¦ governa la ciutat i la Diputaci¨®, asseguren que s'havien preparat fa mesos per¨° que la realitat ha acabat desbordant tota previsi¨®. ¡°Estar¨ªem molt pitjor¡±, argumenta una font republicana. Els recol¡¤lectors de fruita s¨®n un col¡¤lectiu divers amb condicions molt prec¨¤ries en el qual, per exemple, el rastreig de contactes quan hi ha positius ¨¦s complex. Molts estan en una situaci¨® administrativa irregular i temen pel seu futur si donen les seves dades.
Una de les grans cr¨ªtiques dels experts, fins i tot d'aquells que Torra tenia com a refer¨¨ncia, com l'infect¨°leg Oriol Mitj¨¤, ha estat el sistema de rastreig de casos positius. Si b¨¦ s'estan fent m¨¦s proves i detectant els casos preco?ment, el sector sanitari ha carregat durament contra el Govern per la falta de previsi¨® i mitjans per localitzar els contactes de les persones infectades i a?llar-los.
Les tres baules de la cadena de rastreig van iniciar l¡¯anomenada nova normalitat sota m¨ªnims. L'atenci¨® prim¨¤ria, que arrossega una gran pressi¨® assistencial i un d¨¨ficit hist¨°ric de recursos, assumia la detecci¨® preco? dels casos sense refor?os. Els serveis de vigil¨¤ncia epidemiol¨°gica, que rastregen els contactes dels positius i investiguen l'origen dels brots, fa anys que treballen amb un personal molt just despr¨¦s de successives retallades. L'¨²ltima pe?a del dispositiu de control de la pand¨¨mia, que ¨¦s la gent que s'encarrega del seguiment dels contactes sans perqu¨¨ compleixin la quarantena, el Govern va optar per externalitzar-la a l'empresa Ferrovial, una decisi¨® molt criticada pel sector sanitari.
La gesti¨® dels brots a Catalunya des del final de l'estat d'alarma ha demostrat que el sistema de control de la pand¨¨mia no estava preparat. L'atenci¨® prim¨¤ria detectava preco?ment, per¨° el dispositiu era insuficient per despr¨¦s seguir les cadenes de transmissi¨® i a?llar correctament tots els contactes. El Govern ha adm¨¨s errors, sobretot en el sistema inform¨¤tic encarregat de carregar i compartir la informaci¨® entre tots els actors de la cadena de vigil¨¤ncia. El responsable de la unitat de seguiment de la covid-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz, va assumir que l'Executiu va arribar ¡°una mica tard¡± al rebrot de Lleida i a l'anunci de refor?os en el sistema de vigil¨¤ncia. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va afegir a les cr¨ªtiques i va dir que a l'¨¤rea metropolitana tamb¨¦ van arribar ¡°tard¡±.
Resolucions confuses
La gesti¨® dels rebrots per part del Govern tamb¨¦ ha causat queixes entre els alcaldes de 13 municipis metropolitans per la inconcreci¨® en les mesures aplicades per contenir el virus. La primera corona metropolitana est¨¤, de facto, en una mena de fase 2, encara que el Govern, instal¡¤lat en la pol¨ªtica dels gestos, sempre ha evitat referir-se a les fases perqu¨¨ s¨®n un mecanisme dissenyat pel Govern central que la Generalitat va criticar des del primer dia en considerar que la gent no ho entenia b¨¦. Curiosament, les resolucions del Govern ara tamb¨¦ pateixen problemes d'interpretaci¨®. L'ordenan?a aprovada, en molts casos amb una redacci¨® molt gen¨¨rica, deixava caps per lligar i els alcaldes van denunciar la ¡°incoher¨¨ncia¡± d'algunes mesures. Segons Colau, Torra va recon¨¨ixer que diversos punts ¡°grinyolaven i calia afinar-los¡±.
Les reunions per resoldre dubtes, tanmateix, han estat ¡°infructuoses¡± per als alcaldes. El de Cornell¨¤, Antoni Balm¨®n (PSC), va ser dur: ¡°Quan a l'¨²ltima fase de la crisi de la pand¨¨mia es va fer una gesti¨® err¨¤tica, ¨¦s dif¨ªcil que en dues hores [de reuni¨®] es pugui posar sobre la taula una soluci¨®¡±.
La guerra entre ERC i JxCat passa factura
La gesti¨® de la pand¨¨mia tampoc no ha estat aliena als enfrontaments entre els socis del Govern, ERC i Junts per Catalunya, immersos en una precampanya electoral no oficial per¨° oficiosa que els fa xocar gaireb¨¦ cada dia. Dins de Junts per Catalunya assenyalen la consellera de Sanitat, Alba Verg¨¦s (ERC), i el seu equip com ¡°l'escull¡± per prendre les decisions importants. El tancament perimetral, per exemple, va enfrontar uns republicans m¨¦s prudents i un Torra partidari de trepitjar l'accelerador. Dimarts passat, expliquen fonts del Palau, Verg¨¦s va rebutjar participar en la roda de premsa setmanal per explicar el decret llei que emparava els tancaments. La portaveu del Govern, Meritxell Bud¨® (Junts per Catalunya), va haver d'assumir sola la compareixen?a p¨²blica.
A la controvertida gesti¨® del Govern s'hi ha sumat la falta d'una autoritat sanit¨¤ria al capdavant de la salut p¨²blica catalana. La cadira de la secretaria de Salut P¨²blica era buida des de finals de maig, quan el veter¨¤ epidemi¨°leg Joan Guix va deixar el c¨¤rrec per problemes de salut. Despr¨¦s de set setmanes sense cobrir aquest lloc, el Govern ha delegat les funcions en un dels noms m¨¦s solvents i amb experi¨¨ncia en gesti¨® que hi ha dins del Departament de Salut, Josep Maria Argimon, epidemi¨°leg de formaci¨® i director gerent de l'Institut Catal¨¤ de la Salut (la gran empresa p¨²blica que gestiona vuit grans hospitals i el 80% de l'atenci¨® prim¨¤ria), ocupar¨¤ el c¨¤rrec de secretari de Salut P¨²blica amb el repte de reconduir la gesti¨® de la pand¨¨mia a Catalunya.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.