Els rebrots de Barcelona donen el cop de gr¨¤cia a l¡¯economia de la costa

Els rebrots a l'¨¤rea metropolitana de Barcelona i les recomanacions de no sortir de casa poden suposar un cop mortal per a les poblacions costaneres que viuen del turisme. El turisme de masses ha deixat pas al turisme de proximitat a municipis com Lloret de Mar. El sector, que s'ha centrat a captar viatgers de l'¨¤rea de Barcelona, alerta que les noves restriccions deixaran la temporada en blanc, i preveuen una important crisi social a l'hivern.

La pand¨¨mia de coronavirus ha canviat el paisatge de Lloret, Roses, Salou i altres poblacions costaneres catalanes que viuen gaireb¨¦ exclusivament del turisme. El primer municipi ¨¦s un dels exemples d'un model que ha entrat en una crisi profunda a causa de la covid-19. Lloret, amb 40.000 habitants, t¨¦ 30.000 places hoteleres en m¨¦s de 120 establiments. Rep cada any un mili¨® de turistes que en conjunt passen cinc milions de nits a la poblaci¨®. El 95% de l'economia de la ciutat, que alhora ¨¦s un centre de serveis per a les poblacions del voltant, se sustenta directament o indirectament gr¨¤cies al turisme.

El municipi est¨¤ acostumat a treballar amb grans grups de viatgers que venen amb turoperadors, i acull principalment turistes francesos, anglesos, centreeuropeus i de l'Europa de l'Est, especialment de R¨²ssia. Tot aix¨° ha canviat: a Lloret ja no es veuen turistes estrangers omplint a vessar la platja, el passeig mar¨ªtim o el carrer que concentra les discoteques i bars.

Del total de places disponibles, est¨¤ obert el 60%. ¡°El problema ¨¦s que nom¨¦s omplim els caps de setmana. De dilluns a divendres tenim una ocupaci¨® d'entre el 10% i el 15%¡±, explica Antoni Garc¨ªa, portaveu de l'associaci¨® tur¨ªstica d'apartaments de la Costa Brava. Garc¨ªa t¨¦ una empresa de gesti¨® d'edificis tur¨ªstics a Lloret. ¡°Despr¨¦s de la pand¨¨mia vam veure que hav¨ªem de comen?ar de zero la temporada, molts van apostar per obrir, per¨° ning¨² s'esperava que la demanda fos tan baixa¡±, resumeix. Els preus, expliquen els hotelers, han hagut de baixar i se situen, en plena temporada alta, a nivells del maig. ¡°Entenc els companys que no han obert. El que tothom est¨¤ intentant salvar ¨¦s l'empresa, no la temporada¡±, assenyala Garc¨ªa.

El sector admet que viu al dia, amb reserves i cancel¡¤lacions d'¨²ltima hora. El patronat de turisme de Girona i la Costa Brava ha destinat la campanya a captar turistes de Fran?a i de l'¨¤rea metropolitana de Barcelona. Per¨° els rebrots de les ¨²ltimes setmanes han perjudicat tamb¨¦ aquesta estrat¨¨gia. ¡°El turisme estranger ¨¦s molt sensible a les not¨ªcies. Quan des de B¨¨lgica o Alemanya es llegeix que hi ha un brot al Segri¨¤, no pensen que est¨¤ lluny de Lloret, per a ells el perill ¨¦s el mateix, i cancel¡¤len¡±, explica Garc¨ªa. L'obligaci¨® de portar mascareta tamb¨¦ ha estat dissuasiva, segons lamenta el sector tur¨ªstic. ¡°Aix¨°, i les limitacions en totes les activitats: bars, discoteques, trajectes amb vaixell, activitats de grup en platges¡­¡±, afegeix.

El cop de gr¨¤cia l'han donat els brots a l'¨¤rea metropolitana de Barcelona, d'on procedeixen la majoria de turistes aquesta temporada. ¡°A cada moment cal fer el que toca, per¨° anem afegint restriccions que el mercat dif¨ªcilment pot assumir¡±, admet Jaume Dulsat, alcalde d'aquesta localitat a la Costa Brava.

L'Ajuntament de Lloret ha instal¡¤lat un sistema de control a les platges que demostra la caiguda del turisme estranger: a les platges centrals, normalment plenes de viatgers de fora, aquests dies sempre hi ha aforament disponible, mentre que les cales i platges m¨¦s allunyades, conegudes pel turisme local, s¨®n plenes.

Per¨° no nom¨¦s els comer?os i hotels estan patint l'impacte de les restriccions de mobilitat. La crisi del coronavirus ja ha triplicat la demanda d'ajuda i aliments, per¨° aix¨° no ¨¦s res, avisen les entitats socials, comparat amb el que vindr¨¤ a l'hivern si aquesta temporada acaba sent tan curta i fluixa en turisme. Dolors Puigdevall, directora de C¨¤ritas Diocesana de Girona, detalla que a Lloret de Mar l'augment de la demanda ha estat del 100%, mentre que a Roses ha crescut un 129%.

A Tossa de Mar les fam¨ªlies que demanen aliments han passat de 60 a 180. ¡°Molt¨ªssima gent ve per primera vegada. Tenim persones que s'han quedat a l'atur, per¨° tamb¨¦ moltes que viuen de l'economia submergida i de sobte s'han quedat sense ingressos¡±, explica. A Lloret l'Ajuntament va haver de traslladar el centre de distribuci¨® d'aliments al pavell¨® esportiu per atendre l'augment de la demanda. ¡°A altres ciutats hem refor?at els centres, per¨° en algunes no, de manera que la llista d'espera creix¡±, explica Puigdevall. L'Ajuntament ja est¨¤ buscant un nou local per atendre la demanda, i est¨¤ en proc¨¦s de revisar els pressupostos: ¡°Hem de redissenyar els comptes perqu¨¨ siguin m¨¦s socials¡±, explica l'alcalde.