Orwell i Auden, cremant a la Guerra Civil

Mentre una bala feixista travessa el coll de George Orwell al front d'Arag¨®, apareix publicat Spain, de W. H. Auden, potser el poema m¨¦s fam¨®s de la Guerra Civil espanyola. El mateix dia, s¨ª: el 20 de maig de 1937. All¨¤ es creuen les experi¨¨ncies de dos dels noms m¨¦s rutilants de les lletres angleses amb el conflicte del moment. Gaireb¨¦ van estar a punt de fer-ho tamb¨¦ f¨ªsicament: el poeta va passar fuga?ment per Sarinyena, a prop de les posicions on hi havia el futur autor de 1984.

A Orwell no li va agradar gens la composici¨® del seu compatriota, destinada a recaptar fons per a la Spanish Medical Aid, unitat d'ajuda humanit¨¤ria a l'ex¨¨rcit republic¨¤ impulsada pel Partit Comunista angl¨¨s. El va titllar d'¡°amoral¡± perqu¨¨ en un dels versos (¡°l'acceptaci¨® conscient de culpa en l'assassinat necessari¡±), l'home que va viure la persecuci¨® dels militants del POUM i la desaparici¨® d'Andreu Nin per agents sovi¨¨tics, va notar el p¨²trid al¨¨ de la doctrina comunista estalinista. Auden, que ja estava inc¨°mode amb el seu paper de poeta comprom¨¨s, va modificar el poema en posteriors antologies, ja marcat pel tamb¨¦ fam¨®s vers ¡°Avui, el combat¡± (eco de l'esl¨°gan comunista que anteposava la guerra a la revoluci¨®); va canviar-ho despr¨¦s per ¡°el fet de l'assassinat¡±, per¨°, encara insatisfet, va donar ordres que no es torn¨¦s a publicar mai.

En major o menor mesura, ambd¨®s van passar per la Guerra Civil espanyola i cap dels dos va sortir-ne indemne. Parafrasejant uns versos precisament d'Auden de 1935, el professor de literatura anglesa de la Universitat Pompeu Fabra Miquel Berga ho analitza a Quan la hist¨°ria et crema la m¨¤ (Tusquets; tamb¨¦ en castell¨¤), per la seva justa erudici¨® i claredat anglosaxones, assaig inusual en el qual entrecreua la vida i obra dels dos autors a trav¨¦s del vidre d'aquella contesa.

El desembre de 1936, Orwell va a Par¨ªs per recollir els papers que el permeten entrar a Espanya. Es troba amb Henry Miller, que, quan s¡¯assabenta dels seus plans d'allistar-se voluntari per lluitar contra el feixisme, l'anomena ¡°boy scout idiota¡± i li regala un bon abric de pana. Per¨° l'angl¨¨s, ja adult (33 anys), est¨¤ en el tercer dels seus ¡°viatges expiatoris¡±, com els anomena Berga, despr¨¦s d'escriure sobre la marginalitat a Par¨ªs i Londres i conviure amb els miners del nord industrial d'Anglaterra, d'on sortiran textos que anticiparan el documental realista. Purga aix¨ª la seva exquisida educaci¨® a Eaton i el dimoni de ser fill de funcionari angl¨¨s a l'?ndia, instrument de l'explotaci¨® imperialista.

Quan escriu el Fets de Maig de 1937 ¨¦s a Barcelona, amb el seu primer perm¨ªs despr¨¦s de quatre mesos al front: vol veure la seva dona, Eileen, que l'ha acompanyat, i demanar d'allistar-se les Brigades Internacionals per combatre en posicions m¨¦s actives que la d'Arag¨®. Constatar la purga del POUM per part dels comunistes de la l¨ªnia sovi¨¨tica el fa repensar-se, per solidaritat, el canvi de destinaci¨® i torna amb els seus companys de partit al front, on poc temps despr¨¦s ser¨¤ ferit. Despr¨¦s de salvar-se de miracle i descobrir que la policia els t¨¦ fitxats per ¡°pronunciats trotzskistes¡± i ¡°agents d'enlla?¡± del POUM, Orwell i Eileen passen discretament la frontera per Portbou com dos innocents turistes anglesos.

Homenatge a Catalunya es publicar¨¤ el 25 d'abril de 1938, embri¨® literari i pol¨ªtic de 1984, considerades obres de den¨²ncia d'un sistema totalitari que nom¨¦s busca la destrucci¨® de l'esperit hum¨¤ i la igualtat fraternal, crits d'alarma sobre la gesti¨® de la veritat que fan les dictadures, de Hitler a Stalin. Orwell tornar¨¤ d'una Catalunya que marcar¨¤ la seva vida i obra liter¨¤ria posterior i la seva posici¨® com a intel¡¤lectual ¡°convertit en pacifista, un antimilitarista¡±, sost¨¦ Berga, que creu que nom¨¦s trenca la que haur¨¤ escrit el maig de 1937. Els dubtes ¨ªntims es difuminen. ¡°Passades les febres del marxisme i el freudisme¡±, creu Berga, Auden retrobar¨¤ la fe cristiana i buscar¨¤ als anys 50 com ajudar, amb la seva poesia, la regeneraci¨® moral d'una societat que s¡¯ha de reconstruir despr¨¦s de l'horror de la Segona Guerra Mundial. Orwell i Auden van passar per l'Espanya de 1936 i no nom¨¦s s¡¯hi van cremar la m¨¤, sin¨® tamb¨¦ l'esperit.

La caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939, arriba quan el matrimoni Orwell viu al Marroc perqu¨¨ l'escriptor necessitava un clima sec (i econ¨°mic: els 1.500 exemplars inicials d'Homenatge... no es van esgotar fins a 1950, quan ja era mort) per curar la seva tuberculosi. Auden tampoc no viu al seu pa¨ªs, sin¨® que entra al port de Nova York, on ha acudit amb el seu amic i amant ocasional juvenil Christopher Isherwood. Fuig per tancar la bretxa entre el que sent, la seva poesia, i la seva necessitat de ser un intel¡¤lectual engag¨¦, el deure de participar en tot debat p¨²blic a la convulsa Europa dels anys 30. ¡°Probablement soc un soldat horrible, per¨° com puc parlar d'ells o per a ells si no m¡¯hi allisto?¡±, es pregunta en una carta a una amiga per justificar que vol combatre a la Guerra Civil espanyola aproximadament a les mateixes dates que Orwell, el desembre de 1936.

El front, despr¨¦s de parlar amb els seus pares i amics, ser¨¤ substitu?t per la conducci¨® d'ambul¨¤ncies, tasca que tampoc dur¨¤ a terme. En realitat, Auden no veur¨¤ ni sentir¨¤ gaireb¨¦ cap bala: ser¨¤ a Espanya nom¨¦s dos mesos, entre el 13 de gener i el 2 de mar? de 1937. Al front d'Arag¨®, el punt de pulsi¨® su?cida, de voler la mort, desapareix: les imatges de les esgl¨¦sies cremades a la zona republicana li quedaran a la rebotiga de la mem¨°ria i refor?aran la incomoditat posterior dels versos militants d'un Spain que haur¨¤ escrit el maig de 1937. Els dubtes ¨ªntims es difuminen. ¡°Passades les febres del marxisme i el freudisme¡±, creu Berga, Auden retrobar¨¤ la fe cristiana i buscar¨¤ als anys 50 com ajudar amb la seva poesia a la regeneraci¨® moral d'una societat que s¡¯ha de reconstruir despr¨¦s de l'horror de la Segona Guerra Mundial. Orwell i Auden van passar per l'Espanya de 1936 i no nom¨¦s s¡¯hi van cremar la m¨¤, sin¨® tamb¨¦ l'esperit.