La nena que s¡¯emocionava amb Colom

La neta d'Antonio Torregrossa va arribar a Barcelona el 1986. Erika Torregrossa va tornar amb 13 anys al pa¨ªs que va abandonar el seu avi, exiliat republic¨¤. Advocat de professi¨®, a la seva nova llar, Col¨°mbia, va destacar com a advocat sindicalista, fins que el van assassinar el 1955 en sortir d'un judici a Bogot¨¤. La seva neta volia ser advocada i explica que quan va entrar per primera vegada a Barcelona, per l'avinguda Diagonal, en veure la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB), es va prometre que all¨¤ estudiaria la carrera, i que fins i tot hi arribaria a fer classes. Ambdues coses es van fer realitat.

M¨¢s informaci¨®n

L¡¯escriptor a la ciutat a¨¨ria

Del beisbol a violinista del Liceu

La llengua que t¡¯obre les portes de Catalunya

Erika Torregrossa (Bogot¨¤, Col¨°mbia, 1973), neta i filla d'advocats, avui ¨¦s assessora del Ministre d'Inclusi¨®, Seguretat Social i Migracions, Jos¨¦ Luis Escriv¨¢. Militant socialista, ha format part en dues ocasions de les llistes municipals de Barcelona del PSC i una vegada en les del Senat. El seu ¨¦s un cas d'¨¨xit sense fer soroll: ¨¦s professora de Criminologia i Execuci¨® Penal de la UB i tamb¨¦ imparteix classes a la Universitat Oberta de Catalunya; ha estat presidenta de la Comissi¨® de Just¨ªcia Penal i Internacional del Col¡¤legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) i ha assumit responsabilitats en la Direcci¨® General de Serveis Penitenciaris de la Generalitat. La seva implicaci¨® pol¨ªtica, diu, ¨¦s her¨¨ncia de la seva mare, M¨¦lida Torregrossa, que ha estat una membre activa del socialdem¨°crata Partit Liberal. ¡°A casa la pol¨ªtica era un factor de transformaci¨®. Aix¨° va marcar el meu grau d'implicaci¨®, tamb¨¦ veure com liquidaven amics dels meus pares en la Uni¨® Patri¨°tica¡±. En la d¨¨cada dels vuitanta el narcoterrorisme i les forces paramilitars van assassinar centenars de representants de l'UP.

De les moltes experi¨¨ncies per les que ha passat, l'¨²nic record que fa plorar Torregrossa durant l'entrevista ¨¦s el simbolisme que va donar l'est¨¤tua de Crist¨°for Colom en la seva acabada d'estrenar joventut a Barcelona: ¡°Un dels primers monuments que vaig veure va ser el de Colom. M'emocionava pensar que el seu dit assenyalava cap a Am¨¨rica. Malgrat aquest moviment actual contra l'est¨¤tua, a mi em recordava d'on venia¡±. A Torregrossa la van enviar a viure amb uns parents espanyols a Cornell¨¤ de Llobregat. ¡°A Col¨°mbia, en els vuitanta i noranta, ¨¨poca molt dura, molt violenta, qui tenia possibilitat enviava els fills a estudiar Europa o als Estats Units¡±. A l'escola, la Roger de Ll¨²ria, assegura que era l'¨²nica nena estrangera: ¡°No nom¨¦s ho era de l'escola, semblava que ho fos de tot Cornell¨¤. La gent s'apropava per preguntar-me d'on era¡±.

Un component clau per a una integraci¨® r¨¤pida va ser aprendre el catal¨¤. Parla amb afecte de la professora del Roger de Ll¨²ria que li va ensenyar l'idioma, Emilia Puigvert. Torregrossa i el seu marit, Joaqu¨ªn, tenen dues filles, a qui parla en catal¨¤. Altres mentors d'aquesta advocada que sorgeixen durant la conversa s¨®n Luis del Castillo Arag¨®n, que va ser deg¨¤ de l'ICAB, o I?aki Rivera, professor de Dret Penal de la UB. Rivera ¨¦s d'origen argent¨ª, com molts altres referents acad¨¨mics i pol¨ªtics a Catalunya. Torregrossa creu que l'Argentina i Xile mantenen una relaci¨® m¨¦s estreta amb Espanya en el pla acad¨¨mic i intel¡¤lectual perqu¨¨ hi van posar els fonaments els exiliats de la d¨¨cada dels setanta, que fugien de la dictadura militar argentina i del Xile d'Augusto Pinochet. ¡°Era gent amb moltes inquietuds i amb experi¨¨ncia de responsabilitat en institucions¡±.

Des de l'apartament en qu¨¨ residia a Cornell¨¤, en una planta dotze, Torregrossa podia seguir les obres de les rondes que circumval¡¤len Barcelona, tamb¨¦ les de la torre de comunicacions del Tibidabo. Quan va arribar a Barcelona, en els vuitanta, els referents que tenien de la capital catalana ella i la resta de colombians eren escassos. ¡°La ciutat es posa al mapa el 1992, a partir dels Jocs Ol¨ªmpics.¡± Ara Torregrossa viu a cavall de Madrid i Barcelona. Assegura que la variable fonamental perqu¨¨ un colombi¨¤ decideixi traslladar-se a una de les dues ciutats ¨¦s la pres¨¨ncia de familiars i pr¨°xims que el rebin. La rivalitat no ¨¦s entre Madrid i Barcelona, afirma Torregrossa, el duel per captar talent colombi¨¤ ¨¦s entre els Estats Units i Europa, entre el pa¨ªs de les oportunitats, per¨° tamb¨¦ d'un individualisme que pot deixar-te a la cuneta, i el continent de l'estat del benestar i de societats m¨¦s amables com Espanya.