Penya-segats amb molt ganxo

¡ª Salta!, crida el desconegut.

Nervi¨®s, el jove treu el cap pel penya-segat. ¡°Mira si hi ha roques!¡±, li ordena a un dels seus dos amics, que es col¡¤loca les ulleres de bussejar i se submergeix. ¡°Aqu¨ª! Salta aqu¨ª!¡±, li indica, assenyalant-li una porci¨® indefinida del tros de mar que es cola per la cala. El saltador es mou d'esquerra a dreta, s'inclina, mira les roques del precipici, i esbufega tan fort que se sent des de baix.

¡ªEl meu fill de vuit anys s¡¯hi tira!, torna el desconegut.

¡°??S¨ª!?¡±, pregunta el jove saltador, amb el vertigen a l'est¨®mac i un munt de metres al davant. ¡°S¨ª! De veritat!¡±, respon el desconegut, amb un raig de veu. El jove doblega els genolls, s'impulsa amb els bra?os cap endavant i vola diversos segons fins que el mar l¡¯engoleix. ¡°Buaaaaaaah!¡±, deixa anar amb la boca molt oberta, tan bon punt treu el cap de l'aigua. ¡°Repetir¨¦, per¨° treu el m¨°bil!¡±, demana els seus amics. ¡°I tu, gr¨¤cies ¡ªafegeix, dirigint-se al desconegut. Si no m'arribes a dir all¨° del teu fill, no m¡¯hi tiro¡±. De tornada a la barca, el desconegut no amaga la seva sorpresa: ¡°Mira que creure's all¨° del meu fill. Com vol que es tiri des d'all¨¤?¡±.

Un dia qualsevol de juliol, la cala del Mort, a Sant Feliu de Gu¨ªxols ¡ªque deu el seu sobrenom a la forma d'una roca, no a desgr¨¤cies de joves saltadors¡ª est¨¤ molt freq¨¹entada. Barquetes, caiacs, bussejadors, planxes de surf... El mar i muntanya ganx¨® conserva el seu ¨¨xit.

M¨¢s informaci¨®n

Teletreball per avan?ar

Agost de llagostes sense propietari

¡°Aquest any ¨¦s una mica estrany per aix¨° del virus, per¨° la via ferrada tira¡±, assegura Albert Giron¨¨s. Es refereix a altres penya-segats, els de la ve?na cala del Mol¨ª, plens de cables, esglaons de ferro, ponts... L'¨²nica via ferrada al m¨®n sobre el mar, assegura Giron¨¨s, el seu creador. "Existeix una a Su?ssa i una altra a ?ustria, per¨° estan sobre un llac", diu. Tamb¨¦ hi ha camins vora el mar "on han posat cables". Per¨° aix¨°, afirma, no ¨¦s una via ferrada. Amb barca o des del cam¨ª de ronda que voreja la costa, es veuen els escaladors com formigues enfilant-se a la roca. Un cap de setmana bo poden hi passen m¨¦s de 500 persones.

¡°Les ferrades se solen construir a la muntanya. Van sorgir de la Primera Guerra Mundial, quan els ex¨¨rcits passaven d'un costat a l'altre, i van deixar els cables¡±, explica Giron¨¨s, de 65 anys. Els excursionistes van comen?ar a utilitzar-les per creuar la muntanya, i a poc a poc es va professionalitzar, amb ponts, cables i esglaons de ferro. Amb aquesta filosofia i esperit d'escalador, Giron¨¨s va construir la via ferrada de Sant Feliu el 2001, la va ampliar i en l'actualitat ¨¦s l'encarregat del seu manteniment.

La ruta, d¡¯acc¨¦s lliure, normalment es fa en tres hores. El problema, explica, ¨¦s que hi ha qui creu que ¨¦s d'iniciaci¨®, quan es mitja. ¡°Molta gent s'atreveix a anar quan no t¨¦ prou nivell... Despr¨¦s els veus patint, plorant, i no saben com sortir-ne¡±. ?s fonamental equipar-se b¨¦, amb el casc, l'arn¨¨s i el dissipador, subratlla Giron¨¨s, un ¡°aparellet¡± que esmorteeix el cop en cas de caiguda. ¡°S¨®n 40 euros, 10 si el llogues. El que costa un cubata una nit¡±. En 19 anys (va estar set tancada) nom¨¦s hi ha hagut dos accidents mortals. ¡°I no va ser per culpa de la via¡±, afirma Giron¨¨s.

Tamb¨¦ es poden contractar guies. Giron¨¨s ofereix el servei a trav¨¦s de la seva companyia, Aventura Experience: ¡°Per 30 euros per persona inclou un guia titulat, el material i una asseguran?a¡±. ¡°Hem rebut clients dels Estats Units, que se n'anaven a Alemanya, i van decidir passar abans per Sant Feliu per fer la via ferrada. O la nit passada, per exemple, vam tenir un grup de xinesos que van voler escalar-la de nit, amb la lluna plena,¡± explica, sobre el reclam tur¨ªstic que suposa la ferrada per a Sant Feliu de Gu¨ªxols.

Fora del mar, el poble continua viu, sense que sigui un estiu pr¨°sper per a ning¨². L'Elke Spa Hotel, de quatre estrelles superior, compleix un any, aixecat sobre el que quedava dels hotels Les Noies i Rex I, propietat dels germans Anll¨®, que van morir sense hereus. Els restaurants proliferen a banda i banda de les dues rambles. En alguns, com La Cava, continua sent impossible sopar un dissabte sense reserva.

A Vilartagas, l'extraradi, estem tan b¨¦ o tan malament com sempre. Ara, aix¨° s¨ª, tenim el Gu¨ªxols Arena, la seu principal dels concerts del festival Porta Ferrada. El coronavirus tamb¨¦ ha enllustrat les rutes de muntanya, com la multitud que s'obren des de Pedralta, la pedra que ja no bascula, no se sap si per una tempesta inesperada o per la mala ressaca d'un grup de joves amb un gat hidr¨¤ulic. M¨¦s de sec¨¤, amb pocs afortunats amb barca, les fotos al mass¨ªs de l'Ardenya s'han convertit en la millor cara de la nova normalitat a l'Instagram de la gent del barri.