Un refugi per a reis a Badalona

Si Joan Carles I busca un lloc per amagar-se, allunyar-se del soroll i aclarir les seves idees enmig de la natura, ho t¨¦ m¨¦s a prop del que es pensa: el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona, hist¨°ric refugi dels monarques espanyols; un lloc fabul¨®s per¨° encara ignorat, que va con¨¨ixer per primer cop els secrets del Nou M¨®n. El rei em¨¨rit, a m¨¦s, ja hi ha estat: va passejar pel seu m¨¤gic claustre el 1993 per celebrar el 500¨¨ aniversari de la trobada entre Crist¨°for Colom i els Reis Cat¨°lics despr¨¦s del descobriment d¡¯Am¨¨rica, que va tenir lloc aqu¨ª, al refectori on Jaume Aymar recorda la visita reial amb un somriure als llavis: ¡°Li vam explicar que Felip II tamb¨¦ havia estat aqu¨ª i s¡¯havia quedat fascinat pel cant d¡¯un monjo. Un regidor de l¡¯Ajuntament de Badalona, amb una llarga barba, va treure el cap llavors per la finestra i el rei va fer broma amb la reina Sofia: ¡°Mira, Felip II¡±.

Un altre Juan Carlos (sense n¨²mero ni llinatge) trota feixugament pel cam¨ª de terra que voreja el monestir, a la serralada de Marina. Sant Jeroni ¨¦s un mirador privilegiat de Badalona, la ciutat que intenta reivindicar-se com a dest¨ª de mar, amb un Pont del Petroli hipn¨°tic per¨° que es trenca amb cada temporal i una rambla nova que, si es retor?a una mica la imaginaci¨®, recorda a Calif¨°rnia. Des del cenobi tot es veu diferent i distant: les Tres Xemeneies, els edificis alts on molts ve?ns comparteixen pocs metres... i el mar. ¡°A veure... Est¨¤ una mica destru?t. ?s bonic si t¡¯agraden aquests llocs. Abans hi vivien uns monjos, crec¡±, diu el Juan Carlos, que repren la seva ag¨°nica cursa.

La joia g¨°tica del segle XV ¨¦s un misteri fins i tot per als qui s'acosten sovint a aquest indret. ¡°Es coneix poc, s¨ª, tot i que quan van deixar sortir de casa aix¨° semblava la Rambla¡±, fa broma Aymar, un dels 12 privilegiats que viuen al monestir, rec¨¦s de pau entre arbres fruiters, vinyes i una murtra centen¨¤ria, l¡¯arbust portat de Terra Santa del qual s¡¯extreu un licor i que dona nom al lloc. ¡°La reina Sofia va preguntar per la paraula murtra, d¡¯origen grec [m?rtos] i va dir que el paisatge li recordava el del seu pa¨ªs¡±.

Colom no hi va portar murtres, per¨° s¨ª aus i fruites ex¨°tiques i uns quants indis ta¨ªnos. Els reis els van veure per primer cop en aquest monestir, on Ferran es recuperava d¡¯una punyalada (hi ha coses que no canvien) a la pla?a del Rei de Barcelona. La trobada est¨¤ poc documentada perqu¨¨ ¡°era un secret d¡¯Estat¡±. ¡°No volien que transcend¨ªs o se n¡¯assabentessin els espies portuguesos¡±, explica Aymar, que a m¨¦s de religi¨®s ¨¦s historiador. Li pregunto, mig en broma, si el preocupa que el furor anti-Colom arribi fins aqu¨ª i hagin de sortir corrents. No seria el primer cop. El 1835, els jer¨°nims van abandonar el lloc per sempre despr¨¦s d¡¯un incendi provocat que va destruir l¡¯absis de l¡¯esgl¨¦sia: mala not¨ªcia per als monjos, bona per als nuvis que ara es casen sota el cel en un escenari de fantasia medieval. Aymar riu. Despr¨¦s reflexiona. ¡°Colom tenia esclaus, s¨ª¡­ com molta gent llavors. En tot cas, ¨¦s el primer que hi va anar, va tornar... i ho va explicar¡±.

Sant Jeroni acull, a m¨¦s de noces, un hostalatge: un espai de ¡°soledat i silenci¡± on van escriptors buscant-hi inspiraci¨®, intel¡¤lectuals que preparen una tesi doctoral, estudiants d¡¯oposicions o gent amb inquietuds espirituals. Hi ha vuit cel¡¤les (s¨®n habitacions prou correctes i gens claustrof¨°biques; algunes, amb vistes al mar) per¨°, amb el coronavirus, han decidit que nom¨¦s n¡¯estigui ocupada una. Les visites tamb¨¦ s¡¯han redu?t (de 30 a 10 persones), tot i que per a tan poca audi¨¨ncia el ple est¨¤ assegurat. Amb els diners, el monestir pot llepar les ferides de les seves claus de volta, de les m¨¨nsules amb rostres esculpits, del magn¨ªfic sortidor del claustre. L¡¯esplendor d¡¯altres temps queda lluny, per¨° la decad¨¨ncia de Sant Jeroni, que es presenta gaireb¨¦ tal com ¨¦s, t¨¦ el seu encant i el fa brillar amb la llum del que ¨¦s aut¨¨ntic.