Robinson Crusoe, un confinat feli?

¡°Estic abandonat en una illa deserta de mala mort, sense cap esperan?a de salvaci¨® / Per¨° soc viu, i no pas ofegat en el mar com tots els meus companys de viatge (¡­) No tinc ning¨² per parlar-hi, ning¨² que em pugui oferir consol / Per¨° prodigiosament D¨¦u va col¡¤locar el vaixell prou a la vora perqu¨¨ en pogu¨¦s treure tot un b¨¦ de d¨¦u de coses b¨¤siques¡­¡±. S¨®n dos punts de la llista de pros i contres que sobre la seva terrible situaci¨® fa Robinson Crusoe, en un dels m¨¦s famosos passatges de l'obra hom¨°nima que el 1719 va publicar Daniel Defoe, la primera novel¡¤la anglesa moderna pel seu pioner realisme i aquest punt falsament autobiogr¨¤fic. Robinson era un fidel reflex de la intel¡¤lig¨¨ncia pragm¨¤tica del seu creador, que, llavors amb 59 anys, en va fer un esb¨®s a l'editor, William Taylor, abans d'escriure res, per si no li interessava. El seu olfacte mercantil (de jove s'havia dedicat al comer?) el va portar a basar-se en el coetani episodi real d'Alexander Selkirk, abandonat quatre anys i mig a l'illa Juan Fern¨¢ndez, davan de la costa xilena. Un succ¨¦s d'impacte en l'¨¨poca.

La funcionalitat de Defoe (autor d'entre 500 i 700 obres, periodista tamb¨¦, mitja Anglaterra perseguint-lo perqu¨¨ els devia diners) es va traduir en detalls com posar a Crusoe el cognom d'un excompany d'escola o buscar un estil simple que tingu¨¦s impacte en una classe mitjana tant pel fons del que deia (fe en les pr¨°pies forces, sentit com¨², un D¨¦u que socorre, laboriositat¡­) com per la forma. ¡°?s molt senzill, no hi ha cap artifici literari, no hi ha voluntat est¨¨tica, tot ¨¦s molt neutral, col¡¤loquial¡±, el defineix Esther Tallada, que, 28 anys despr¨¦s de l'¨²ltima traducci¨® al catal¨¤, ha traslladat de nou el cl¨¤ssic per a la Bernat Metge Universal (Alpha).

La versi¨® de la reconeguda traductora (el seu Llum d¡¯agost de Faulkner va ser premi Serra d¡¯Or el 2018) ¨¦s tan feli? com l'oportunitat de recuperar la hist¨°ria d'un home sol en una illa en aquests temps de confinament i separaci¨® pel coronavirus. Per¨° molt m¨¦s valenta, encara, que algunes de les decisions del protagonista. Perqu¨¨ hi havia en catal¨¤ dues immenses versions que semblava que feien l'obra intocable per a una nova translaci¨® a la llengua de Pompeu Fabra. La primera, del pr¨ªncep dels poetes Josep Carner (Llibreria Catal¨°nia, 1925); despr¨¦s, una altra del no menys prestigi¨®s Joan Fontcuberta (Barcanova, 1992). ¡°S¨®n dos grans precedents i els admiro com a traductors, per¨° hi ha frases de Carner que ja no entenc¡±, assegura Tallada. ¡°En la seva versi¨® va desapar¨¨ixer del tot el col¡¤loquial, ¨¦s un estil molt m¨¦s elevat que el de l'obra en si i aix¨° perqu¨¨ el prop¨°sit de la seva traducci¨® ¨¦s establir un model literari, la seva prioritat era difondre un model de llengua en el marc de la pol¨ªtica noucentista, per aix¨° exagera l'experimentaci¨® est¨¨tica i li dona un to arcaitzant que a l'obra no hi ¨¦s¡±.

La traductora n'ha acumulat un bon nombre d'exemples, com quan el pare de Crusoe es refereix a ¡°la part mec¨¤nica de la humanitat¡±. Ho aclareix: ¡°?s una refer¨¨ncia a la classe baixa, a la classe social que treballa en tot all¨° manual, la classe treballadora, diguem-ne¡±. Tallada va comprovar que Fontcuberta tamb¨¦ recuperava aquesta expressi¨®, aix¨ª com molts ¨¤dhucs, que no responen al registre de Defoe. ¡°?s evident que va treballar amb la versi¨® de Carner, aix¨ª que va mantenir bona part dels vicis noucentistes¡±, conclou. Una altra intervenci¨® notable de la nova versi¨® ¨¦s l'acurada soluci¨® que ha trobat per a mesures, dist¨¤ncies i termes marins, que va portar Tallada a la biblioteca del Museu Mar¨ªtim de Barcelona, on es va reunir amb un capit¨¤ de vaixell jubilat i amb un aficionat a la mar que fa set anys que confecciona un diccionari n¨¤utic. Entre tot plegat, una feina d'un any de traducci¨® de la novel¡¤la i quatre proves de correcci¨®.

L'assoliment m¨¦s significatiu i realista potser ¨¦s, no obstant aix¨°, el que es refereix a la parla d'en Divendres, el serf negre de Crusoe, a qui Tallada dona veu amb un ¨²s vacil¡¤lant dels pronoms febles i reflexius, errors de concordan?a entre g¨¨nere i nombre i, sobretot, li fa utilitzar els verbs en tercera persona del singular. ¡°?s com una persona apr¨¨n a parlar una llengua: no apr¨¨n a conjugar; tinc un nebot que ¨¦s ara, amb tres anys, quan incorpora el jo i el tu; al mateix original de Defoe, en Divendres fa malament el plural d'home, dient mans, i Crusoe se'n riu; jo he fet el mateix¡±.

M¨¦s arriscada ¨¦s l'opci¨® ling¨¹¨ªstica per la qual el n¨¤ufrag es dirigeix a en Divendres com a ¡°macip¡±, elecci¨® de Tallada que es podria llegir com a pol¨ªticament correcta avui en temps de Black Lives Matter, i m¨¦s quan ¡°amo¡± ¨¦s la primera paraula que li ensenya Crusoe. ¡°El llibre ¨¦s un document d'una ¨¨poca de fa 300 anys, tocar res en aquesta l¨ªnia seria injustificable, pervertir el seu esperit¡±, assegura. En aquesta l¨ªnia, defensa la seva elecci¨®: ¡°Crusoe tracta des del primer moment amb respecte en Divendres, que resulta un aprenent magn¨ªfic; ¨¦s cert que li ensenya aix¨° d'amo, per¨° li diu sempre my man, amb el possessiu, per¨° mai servent ni criat; jo hi podria haver posat criat, per¨° em va semblar que macip tenia fins i tot regust ex¨°tic i les seves definicions com a jove al servei d'un altre i aprenent m'interessaven; no he volgut maquillar res¡±, insisteix.

Fora de dubte est¨¤ la vig¨¨ncia de la lectura de Robinson Crusoe, potser avui d'una trista i absoluta actualitat. ¡°Robinson ¨¦s feli? amb el que t¨¦, sap conformar-s'hi i aix¨° xoca amb la nostra societat, que no en t¨¦ mai prou, som massa ¨¤vids i aix¨° ens fa uns insatisfets eterns¡±, extreu Tallada. ¡°Robinson ho ha perdut tot i, a partir del que pot salvar, intenta construir-se una vida plena en una illa deserta. Nosaltres, aquests ¨²ltims mesos, hem deixat de banda coses b¨¤siques, com la llibertat de moviments, contactes f¨ªsics, trobades amb els qui estimem, en honor de la superviv¨¨ncia. Ben aviat ens preguntarem qu¨¨ ¨¦s la vida plena per a nosaltres, a qu¨¨ estem disposats a renunciar i a qu¨¨ no, i en aix¨° Robinson Crusoe sempre ens acompanyar¨¤¡±, exposa Ra¨¹l Garrigasait, director de la col¡¤lecci¨® i president de La Casa dels Cl¨¤ssics que l'acull. En qualsevol cas, ¡°Qui no ha estat alguna vegada perdut en una illa deserta? Una illa de l'¨¤nima, una solitud interior¡±, s'interroga l'escriptor Albert S¨¢nchez Pi?ol en el pr¨°leg d'aquesta edici¨® d'una novel¡¤la que ¨¦s tant relat d'aventures com carta de navegaci¨® espiritual. El pragmatisme de Defoe.