M¨¦s d¡¯un ter? dels pacients derivats van a hospitals amb ¨¤nim de lucre

La derivaci¨® d'un pacient del seu hospital de refer¨¨ncia a un altre centre sanitari per sotmetre's a una intervenci¨® quir¨²rgica no ha parat. Tot i que totes les derivacions es fan entre hospitals de la xarxa sanit¨¤ria p¨²blica, bona part dels pacients s¨®n atesos en centres privats amb ¨¤nim de lucre concertats amb el Servei Catal¨¤ de la Salut (CatSalut). Segons les dades a qu¨¨ ha tingut acc¨¦s EL PA?S a trav¨¦s del Portal de Transpar¨¨ncia, dels 12.058 malalts derivats el 2019, el 37% van anar a parar als tres centres sanitaris gestionats per empreses privades: el Sagrat Cor, la Cl¨ªnica de Ponent i la Cl¨ªnica Girona.

A Catalunya, la xarxa sanit¨¤ria p¨²blica (Siscat) est¨¤ formada per una gran amalgama de prove?dors que donen servei al CatSalut a trav¨¦s d'un concert. En el sector hospitalari, a m¨¦s de l'Institut Catal¨¤ de la Salut ¨Cla gran empresa p¨²blica que gestiona vuit grans hospitals i el 80% de l'atenci¨® prim¨¤ria¨C, hi ha fundacions privades i organitzacions religioses sense ¨¤nim de lucre, consorcis participats pel Departament de Salut i ajuntaments, empreses p¨²bliques i, concretament, tres centres de titularitat privada que s¨ª que tenen ¨¤nim de lucre. Quan els centres necessiten reduir la llista d'espera o alliberar les seves plantes i sales d'operacions per l'augment de demanda, deriven pacients a altres hospitals del seu entorn que no estan tan saturats.

El 2019, aquesta operaci¨® es va fer en 12.058 ocasions. Galindons, cataractes, vasectomies, h¨¨rnies, colecistectomies (extirpaci¨® de la ves¨ªcula biliar) i pr¨°tesis, entre altres intervencions, van anar saltant d'un hospital a l'altre al llarg de l'any. El 65,5% de les derivacions procedeixen d'algun dels hospitals de l'ICS, especialment l'Arnau de Vilanova (2.448), el Verge de la Cinta de Tortosa (1.178) i el Josep Trueta de Girona (3.324).

La majoria de les intervencions que es deriven s¨®n cirurgia menor o de baix risc amb les quals els pacients poden tornar a casa el mateix dia de la intervenci¨® si no hi ha complicacions. Per exemple, les cataractes: l'Arnau de Vilanova va desviar 633 pacients el 2019; el Verge de la Cinta, 358 i el Trueta, 571. El Mois¨¨s Broggi va desviar 214 operacions de varius i la Vall d'Hebron, 156 de cataractes i 83 de pr¨°tesis de genoll, entre altres intervencions.

Els centres que m¨¦s operacions van rebre van ser, precisament, les tres ¨²niques cl¨ªniques privades amb ¨¤nim de lucre que queden dins de la xarxa p¨²blica hospital¨¤ria: 1.195 pacients van ser assumits per la Cl¨ªnica Girona, 848 pel Sagrat Cor i 2.464 per la Cl¨ªnica de Ponent. El juny del 2019, per exemple, el Sagrat Cor, propietat del grup Quironsalud, va rebre 44 intervencions de t¨²nel carpi¨¤ procedents del Parc Taul¨ª de Sabadell. La Cl¨ªnica Girona, al juliol, va rebre 106 intervencions de Trueta, entre les quals hi havia 18 de cataractes, 15 d'h¨¨rnies inguinals i 13 colecistectomies. Al maig, la Cl¨ªnica de Ponent va assumir 100 cataractes, 53 vasectomies i 57 circumcisions des de l'Arnau de Vilanova.

Per¨° no nom¨¦s els hospitals de l'ICS van derivar pacients. El de Matar¨® va enviar al llarg de l'any 211 casos de cataractes, 77 de varius i 73 de pr¨°tesis de genoll a diversos hospitals, entre els quals es troba el Sagrat Cor, tot i que el gruix de les intervencions van anar a parar a la Cl¨ªnica Plat¨®, una fundaci¨® privada sense ¨¤nim de lucre malgrat que el seu director general va arribar a percebre el 2014 un sou de 287.337 euros, gaireb¨¦ el doble del que cobra el president de la Generalitat.

Les xifres de derivacions no difereixen gaire de les registrades en anys anteriors. El 2014, en plena onada de retallades, es van traslladar 16.253 pacients per drenar les llistes d'espera. El 2015, en van ser 12.018, i el 64% van acabar en centres privats.

El que s¨ª que han canviat s¨®n els centres als quals es deriven. Amb l'arribada de Toni Com¨ªn al Departament de Salut el 2016, el llavors director del CatSalut, David Elvira, va iniciar un proc¨¦s de disminuci¨® dels concerts als hospitals amb ¨¤nim de lucre, fins al punt que van treure de la xarxa p¨²blica una d'elles, la Cl¨ªnica del Vall¨¨s. Un altre centre, l'Hospital General de Catalunya, va quedar sota m¨ªnims i, de fet, aquest any no ha rebut cap derivaci¨®.

Complir amb les llistes d¡¯espera

¡°Hi ha dues grans raons per les quals es deriva: per complir amb les llistes d'espera quan no hi ha capacitat de fer m¨¦s o en ¨¨poca de grip, que hi ha m¨¦s demanda d'ingressos¡±, explica l'economista David Elvira, exdirector del CatSalut i expert en gesti¨® sanit¨¤ria. Elvira explica que hi ha derivacions que tenen m¨¦s justificaci¨® que d'altres. Al Vall¨¨s Occidental, per exemple, hi hauria d'haver ¡°un flux natural¡± de pacients entre el Parc Taul¨ª i el Consorci Sanitari de Terrassa, dos hospitals p¨²blics molt propers, en lloc d'enviar pacients a l'Hospital General de Catalunya, propietat de Quironsalud, a Sant Cugat. En canvi, afegeix l'expert, l'Arnau de Vilanova no t¨¦ gaireb¨¦ m¨¦s remei que enviar pacients a la Cl¨ªnica de Ponent. ¡°No ¨¦s el mateix contractar alg¨² en una situaci¨® molt limitada que anar on tens una capacitat ja instal¡¤lada. ?s m¨¦s r¨¤pid. Obrir una planta d'hospital requereix contractaci¨®¡± i m¨¦s log¨ªstica, assenyala. ¡°Nosaltres defens¨¤vem agafar diners de prove?dors privats i ficar-los en centres p¨²blics si hi ha capacitat. Per¨° has de tenir un marge de flexibilitat en la gesti¨® amb un prove?dor. Si tens raons d'efici¨¨ncia i flexibilitat, est¨¤ justificat [derivar pacients]¡±, sost¨¦.

Per la seva banda, Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya, rebutja aquest fenomen i reclama reinvertir els diners que es gasten a la privada a ¡°contractar prou personal als hospitals p¨²blics per atendre la demanda i reduir la llista d'espera¡±. ¡°Ha estat una pol¨ªtica sistem¨¤tica, sense parar, que ha anat acompanyada d¡¯una menor inversi¨® en la sanitat p¨²blica. I aix¨° fa comprensible el desastre que tenim ara, la descapitalitzaci¨® de l'atenci¨® prim¨¤ria i la falta de tecnificaci¨® dels hospitals¡±, admet.