Palafrugell, nou far cultural

Divendres va ser un gran dia per a Palafrugell. A les 9.30 del mat¨ª, despr¨¦s de 10 mesos sense llibreries arran del tancament de la Mediterr¨¤nia per jubilaci¨® dels amos, aquesta localitat del Baix Empord¨¤ va tornar a tenir un espai de trobada amb el m¨®n dels llibres. Ho va fer al mateix local (Tarongeta, 24-26) de la m¨¤ de Gemma Garcia i sota el nom de Vitel¡¤la Espai F¨°rum, amb la idea de repetir l¡¯experi¨¨ncia de la llibreria que ja t¨¦ a l¡¯Escala. ¡°Vam decidir agafar el relleu i instal¡¤lar-nos a Palafrugell, perqu¨¨ ¨¦s una localitat amb molt de potencial i no tenia cap llibreria. Per¨° ho vam fer perqu¨¨ va sorgir un grup de suport Reobrim la Mediterr¨¤nia que ens ha ajudat molt i s¨®n el 99% responsables que aix¨° sigui possible¡±, explicava Garcia unes hores abans d¡¯obrir. ¡°Vol¨ªem fer-ho el 22 o 23 de mar?, per¨° la pand¨¨mia ens ho va impedir, i fins i tot vam haver de retornar el material. ?s un moment complicat, ho sabem, per¨° estem molt il¡¤lusionats per la gran resposta. Aquests dies entrava tothom al local a preguntar-nos quan comen?¨¤vem¡±.

La reobertura de la llibreria ¨¦s la cirereta d¡¯una pol¨ªtica municipal encaminada a fer que la cultura sigui una de les banderes d¡¯aquesta localitat de 22.974 habitants, la m¨¦s poblada de la comarca, el doble que la capital, la Bisbal del Empord¨¤, amb la missi¨® d¡¯atreure visitants i recursos m¨¦s enll¨¤ del seu destacat patrimoni natural i les seves platges de Calella, Tamariu i Llafranc, nuclis costaners que pertanyen a Palafrugell, on destaca una important oferta gastron¨°mica.

Les voltes de Calella s¨®n, juntament amb el perfil de Cadaqu¨¦s, un dels llocs m¨¦s fotografiats de la Costa Brava. Per¨° a Palafrugell, on sempre s¡¯ha respirat aire cultural, a les seves galeries d¡¯art o a centres com la Fundaci¨® Josep Pla, a la casa on va n¨¦ixer l¡¯escriptor d¡¯El quadern gris, han proliferat en els darrers anys un bon nombre d¡¯equipaments culturals que han configurat una mena de milla d¡¯or amb centres com Can Mario, seu del museu d¡¯escultura contempor¨¤nia que promou la Fundaci¨® Vila Casas; sales multiusos com la impressionant B¨°bila Vella; uns espais sorgits de la brillant recuperaci¨® d¡¯espais patrimonials dedicats a la manufactura del suro, motor econ¨°mic durant d¨¨cades d¡¯aquesta localitat, una ind¨²stria que t¨¦ a la mateixa pla?a, des del 2012, el Museu del Suro.

A m¨¦s, s¡¯hi han consolidat iniciatives de m¨¤xim nivell, com la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, que aquest any celebra, fins a l¡¯11 d¡¯octubre, la XI edici¨®, amb exposicions que reuneixen fins a tres Premis Nacionals de Fotografia: Leopoldo Pom¨¦s, amb la primera mostra que se li dedica despr¨¦s de la seva mort, ara fa just un any (Museu del Suro); Cristina Garc¨ªa Rodero, amb les seves fotografies etnogr¨¤fiques (B¨°bila Vella), i Eugeni Forcano, mostrant la s¨¨rie sobre Josep Pla que va fer el 1967 amb motiu del 70¨¨ aniversari de l¡¯escriptor (Fundaci¨® Josep Pla).

¡°Tenim una estrat¨¨gia doble. D¡¯una banda, una programaci¨® diferent per a la gent de Palafrugell, en la qual hi ha un parell d¡¯espectacles de Temporada Alta; participem al Festival ?taca; des de fa 30 anys els alumnes de Palafrugell passen gratis, dues vegades l¡¯any, pel teatre municipal; organitzem el Festival de Jazz entre la Diada i el 12 de octubre, i tenim fundacions com la de l¡¯escriptor Josep Pla i la del pintor Modest Cuixart. I de l¡¯altra, una programaci¨® que comen?a el primer dissabte de juny amb les havaneres de Calella, que enceten les activitats pensades per als qui ens visiten, tot i que tamb¨¦ se¡¯n beneficien tots els palafrugellencs, i continua amb festivals internacionals com el de Cap Roig, amb el qual col¡¤laborem¡±, explica Gerard Prohias Forn¨®s, responsable de Cultura de Palafrugell.

Prohias valora molt positivament el fet que la Fundaci¨® Vila Casas hagi instal¡¤lat des del 2013 a Can Mario el seu museu d¡¯escultura, ¡°un dels m¨¦s importants de tot l¡¯Estat. ?s un far que irradia cultura, un aut¨¨ntic luxe cada any quan s¡¯inaugura la gran exposici¨® temporal, aquest any dedicada a l¡¯escultor Josep Clar¨¤, i reuneix tots els artistes de l¡¯Empord¨¤ i converteix Palafrugell en el centre de l¡¯art de tota la zona¡±, afegeix Prohias, que assegura que ¡°sempre hem defensat que el desenvolupament econ¨°mic no est¨¤ renyit amb el desenvolupament cultural. I, sobretot, que Palafrugell no nom¨¦s ¨¦s un dest¨ª de sol i platja. Tenim platges, per¨° no s¨®n prou grans, tenim hotels, per¨° no som com Lloret o Palam¨®s i el nostre turisme de segona resid¨¨ncia no en t¨¦ prou amb anar a la platja¡±.

A Prohias el que m¨¦s el preocupa ¨¦s aconseguir desestacionar el turisme i que no es concentri a l¡¯agost. En aquest sentit, la localitat celebra el festival de Jazz des de la Diada de l¡¯11 de setembre fins al 12 d¡¯octubre, implicant tots els restaurants i bars de copes de la localitat perqu¨¨ ofereixin actuacions. ¡°En aquestes dates Palafrugell s¡¯omple de gent, sobretot si coincideix amb el final de la Biennal de Fotografia¡±, explica. La segona q¨¹esti¨® ¨¦s poder comunicar de manera unit¨¤ria per poder aconseguir m¨¦s bons resultats. ¡°Hem anat creixent de manera desarticulada, hem de fer-ho conjuntament¡±. Tamb¨¦ lamenta que administracions com la Diputaci¨® i la Generalitat no s¡¯hi impliquin m¨¦s. ¡°Les seves ajudes no s¨®n tan importants com caldria¡±, es queixa.

Palafrugell continuar¨¤ creixent en infraestructures culturals. ¡°Estem buscant una sala d¡¯exposicions gran i al centre, perqu¨¨ la B¨°bila ¨¦s un espai multiusos. I l¡¯antic Museu del Suro s¡¯est¨¤ remodelant i acollir¨¤ l¡¯escola de teatre i dansa, que ara ¨¦s al teatre municipal. I a la planta baixa s¡¯hi traslladar¨¤ l¡¯Institut de Promoci¨® Econ¨°mica, cosa que far¨¤ clarament visible que cultura i economia han d¡¯anar plegades¡±.

Al grup de suport per obrir la llibreria Vitel¡¤la Espai F¨°rum hi havia Carme Fenoll, que durant 10 anys va dirigir la Biblioteca de Palafrugell i des d¡¯aqu¨ª va fer el salt a dirigir totes les biblioteques de la Generalitat (entre el 2012 i el 2017). ¡°Mentre molts municipis de caracter¨ªstiques semblants lluiten per proclamar-se l¨ªders de centres comercials a l¡¯aire lliure, Palafrugell s¡¯ha de reivindicar com a municipi amb centre cultural privilegiat. Podr¨ªem parlar de la necessitat de ¡®destapar¡¯, que ens uneix a la tradici¨® surera del lloc, un Palafrugell que va molt m¨¦s enll¨¤ de les postals del nostre espectacular elenc de platges de la Costa Brava i el nostre capital gastron¨°mic¡±, explica Fenoll, que continua vivint a Palafrugell tot i que treballa a Barcelona.

¡°Disposar de la major aportaci¨® en patrimoni art¨ªstic contemporani per metre quadrat hauria de ser la nostra ensenya. Espero i desitjo que els ve?ns que entenem aquest privilegi sapiguem vendre el nostre peculiar passeig de l¡¯art o la nostra milla cultural. Tamb¨¦ ¨¦s important que els gestors culturals locals treballin de manera coordinada amb els agents privats de la cultura; un vincle que hauria de ser motiu d¡¯orgull i d¡¯innovaci¨®. Cognoms com Vila Casas, Cuixart, Pla, Miserachs, Sharpe, Pedrolo, Pallach o Reg¨¤s s¨®n part imprescindible dels programes d¡¯un municipi que t¨¦ tot just uns 20.000 habitants. ?s important generar els indicadors necessaris per assegurar-nos que les noves generacions de ciutadans de Palafrugell puguin valorar i millorar tots aquests recursos¡±.