Barcelona estudia una ¡®taxa Amazon¡¯ per als gegants del comer? electr¨°nic

Barcelona t¨¦ al punt de mira les plataformes d'internet, ja que el seu negoci t¨¦ un impacte sobre la ciutat. Despr¨¦s de for?ar Airbnb a retirar els anuncis de pisos tur¨ªstics que no tenen llic¨¨ncia o intentar regular l'operativa d'Uber o Cabify, ara gira la vista cap als grans operadors de comer? en l¨ªnia. L'Ajuntament estudia implantar una taxa per a les grans empreses com Amazon, que obtenen beneficis a la ciutat per¨° no paguen impostos, a difer¨¨ncia del comer? local. Jur¨ªdicament no ser¨¤ senzill, admeten al govern d'Ada Colau, i la idea ¨¦s gravar l'¨²s de l'espai p¨²blic, una compet¨¨ncia local.

La taxa, que des de fa anys reclamen les associacions de comerciants, va comen?ar a agafar forma despr¨¦s de l'aprovaci¨®, fa gaireb¨¦ un any, d'una proposici¨® d'ERC. El text apostava per la creaci¨® d'una taxa municipal per gravar les plataformes de comer? electr¨°nic que treballen a Barcelona. La iniciativa va rebre el suport del govern municipal (comuns i PSC, que portava la idea al seu programa electoral) i JxCat. Ciutadans es va abstenir, i el PP i Barcelona pel Canvi hi van votar en contra.

El regidor republic¨¤ Jordi Castellana va defensar la proposta per ¡°compensar els tributs que paga el comer? tradicional¡± i tamb¨¦ per l'¨²s de l'espai p¨²blic. ERC va insistir en la taxa com a condici¨® per aprovar els pressupostos de Colau del 2020. Castellana admet ¡°la complexitat jur¨ªdica d'una taxa que seria la primera al m¨®n¡± i explica que les opcions estudiades passen per gravar cada lliurament o el volum de negoci que cada operador obtingui a la ciutat. I aposta per ¡°bonificacions i exempcions¡±, si les empreses utilitzen vehicles nets.

Des del govern municipal i durant la seva etapa acad¨¨mica, la regidora d'Hisenda, Montserrat Ballar¨ªn, t¨¦ estudiats els pros i contres d'un tribut que admet que ¡°no ser¨¤ f¨¤cil¡±. L'Ajuntament volia encarregar un estudi a un expert en taxes, que despr¨¦s treballaria amb t¨¨cnics municipals. Per¨° el Govern central se'ls va avan?ar fitxant l'expert que havien triat. Aquest contratemps i la crisi del coronavirus ho ha retardat tot.

Ballar¨ªn defensa ¡°la potestat tribut¨¤ria de l'Ajuntament per gravar la mobilitat¡± i alerta que tindran en compte alguns riscos: ¡°No volem penalitzar els riders ni les compres en l¨ªnia al comer? local; volem que els operadors que tenen les seves seus corporatives fora contribueixin i volem destinar la recaptaci¨® al comer? de proximitat¡±. ¡°T¨¨cnicament ¨¦s molt dif¨ªcil, perqu¨¨ les taxes s'apliquen als beneficiaris de l'¨²s de l'espai p¨²blic: un bar i les seves terrasses. En aquest cas hi ha un beneficiari, que ¨¦s el client, i el benefici econ¨°mic de la transacci¨®¡±, indica, i veu certa similitud amb la taxa als caixers autom¨¤tics: ¡°Els utilitza el client per¨° qui guanya diners s¨®n les entitats financeres¡±.

La regidora explica que, des del punt de vista constitucional, la contribuci¨® ¡°es basaria en l'¨²s del domini p¨²blic local que fan les plataformes per obtenir un benefici econ¨°mic¡±. La taxa tamb¨¦ es basaria en les ¡°externalitats negatives que genera la distribuci¨® d'aquests productes¡±, com m¨¦s tr¨¤nsit i contaminaci¨®. Per materialitzar-ho, es valdria de la llei catalana de comer?, que fixa que ¡°els ajuntaments han de regular i taxar per mitj¨¤ d'ordenances la distribuci¨® de productes adquirits per internet o a dist¨¤ncia, d'acord amb les seves compet¨¨ncies en mat¨¨ria de mobilitat, sostenibilitat i seguretat al seu municipi¡±, afegeix.

Estarien obligades al pagament les plataformes de venda per internet ¡°de m¨¦s facturaci¨® al territori espanyol i les empreses que tinguin com a negoci principal la venda en l¨ªnia¡±. I n'estarien exclosos els comer?os amb botiga f¨ªsica com a activitat principal. Una altra q¨¹esti¨® ¨¦s com quantificar la taxa. I aqu¨ª Ballar¨ªn aposta per ¡°un percentatge brut de la facturaci¨® de cada empresa a la ciutat l'any anterior¡±. Cita el cas de subministradores que utilitzen ¡°el domini p¨²blic i que paguen un 1,5% dels seus ingressos bruts¡±.

La ge¨°grafa de la UAB i experta en mobilitat, Carme Miralles, veu b¨¦ ¡°que el comer? electr¨°nic tingui algun mecanisme de retorn pel seu impacte sobre la vida de les ciutats¡±. ¡°?s un fenomen nou per¨° encara no t¨¦ desenvolupat l'engranatge contributiu¡±, apunta.

Llic¨¨ncies a repartidors?

El professor de Log¨ªstica i Transports de la UOC Eduard ?lvarez apunta que ¡°si es planteja taxar lliuraments d'¨²ltima milla¡± cal tenir en compte ¡°quin ¨¦s el mecanisme¡±, perqu¨¨ hi ha tres possibilitats: gravar el client quan fa una comanda, l'empresa que ven o el repartidor. ¡°Si la taxa ¨¦s municipal, el primer i el segon no et valen¡±, ent¨¦n; i recorda que ¡°les empreses digitals tenen tend¨¨ncia a la subcontractaci¨®, de manera que gravaries la part m¨¦s feble de la cadena¡±. Arribats a aquest punt, defensa la creaci¨® d'¡°un carnet o una llic¨¨ncia de repartidor que vincul¨¦s l'empresa i establ¨ªs bonificacions per incentivar una determinada operativa [amb bici, centres de consolidaci¨®, de distribuci¨® interurbana]¡±.

Pedro Nueno, professor del departament de M¨¤rqueting de IESE, assenyala que la implantaci¨® d'una taxa d'¨²ltima milla est¨¤ vinculada a la contaminaci¨® i als embussos i que ¡°en determinats casos i sota algunes circumst¨¤ncies, posaria el focus en els lliuraments ultrar¨¤pids¡±. Tamb¨¦ ent¨¦n que engegar-ho seria complicat. Entre altres raons, ¡°per la complexa operativa de les m¨²ltiples modalitats de lliurament, que dificulta saber quan, com i qui cal gravar¡±, o els dubtes sobre la potestat municipal per regular-ho.

El catedr¨¤tic de Dret Financer i Tributari de la Facultat de Dret i Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UOC, Benja Angl¨¨s, no coneix cap altra ciutat del m¨®n que ¡°estigui cobrant un gravamen com el que es planteja¡±. ¡°De moment s¨®n els estats mitjan?ant impostos com l'IVA els que pretenen gravar el comer? electr¨°nic¡±. Sobre la iniciativa de Barcelona assenyala que ¡°el repartiment de l'¨²ltim quil¨°metre el fan operadors nacionals o locals que ja tributen per les seves activitats i pels vehicles que utilitzen¡± i alerta que qualsevol cost extra es traslladaria al client: acabaria pagant indirectament la taxa. Tamb¨¦ es pregunta si podria desincentivar les compres en l¨ªnia o provocar lliuraments a segones resid¨¨ncies.

L'expert q¨¹estiona tamb¨¦ si no seria discriminatori gravar els repartidors del comer? en l¨ªnia per l'¨²s de l'espai p¨²blic i no la resta de transportistes, i es pregunta si no seria m¨¦s factible vincular el gravamen a q¨¹estions mediambientals. Finalment, i sense m¨¦s detalls, Angl¨¨s creu que els afectats recorrerien contra la taxa als tribunals, amb arguments com que la seva activitat ja paga altres impostos, per no considerar-se receptors de cap servei municipal que justifiqui el cobrament, o perqu¨¨ el seu ¨²s de la via p¨²blica no ¨¦s m¨¦s intens que el d'altres activitats de repartiment.