Capitalitzar el desastre

Des dels poders pol¨ªtics, econ¨°mics i medi¨¤tics s¡¯han donat dues respostes a la crisi de la monarquia. D¡¯una banda, pat¨¨tics exercicis d¡¯adulaci¨® personal i de protecci¨® paternalista de Felip VI, que no l¡¯ajuden gens ni mica a engrandir la seva figura; de l¡¯altra, aparentment m¨¦s sofisticada, la construcci¨® d¡¯un tab¨² sobre la monarquia com a intocable clau de volta del sistema constitucional, oblidant que la mateixa Constituci¨® ¨Catorgant al Rei la condici¨® d¡¯inviolable sense limitacions¨C afavoreix els excessos del monarca perqu¨¨ n¡¯impedeix el control. I negant una cosa elemental: que la legitimitat aristocr¨¤tica i la democr¨¤tica estan contraindicades.

La monarquia ¨¦s una transfer¨¨ncia de l'element teol¨°gic a la pol¨ªtica moderna que encarna la desconfian?a en la ciutadania. I ho deixen clar alguns dels seus defensors quan argumenten que el cap de l¡¯Estat ¨¦s una figura que ha d¡¯estar per sobre del trag¨ª pol¨ªtic i que la determinaci¨® gen¨¨tica de la successi¨® ¨¦s una garantia d¡¯estabilitat. ?s a dir, el monarca com a garantia superior de l¡¯Estat, per sobre de la sobirania dels ciutadans. Conflueixen aqu¨ª una cort d¡¯interessos articulats en torn de la Corona, per¨° sobretot una estesa cultura de menyspreu al que despectivament s¡¯anomena poble, la por de certes elits a la decisi¨® ciutadana. Si a tot plegat hi afegim el fantasma permanent de la q¨¹esti¨® catalana, tot suma en el desplegament accelerat de fervor mon¨¤rquic.

I, malgrat tot, els senyals de degradaci¨® institucional que ha estat donant un r¨¨gim incapa? de renovar-se s¨®n considerables, despr¨¦s d¡¯una crisi econ¨°mica i una doble crisi pol¨ªtica, per l¡¯esgotament del corporativisme bipartidista i per la q¨¹esti¨® catalana, i enmig d¡¯una crisi sanit¨¤ria, educativa i laboral ¨Cl¡¯atur de masses pot ser una realitat en els propers mesos. La confusi¨® de poders, amb el judicial intervenint en les decisions pol¨ªtiques, impulsat per la impot¨¨ncia de l¡¯executiu per afrontar pol¨ªticament el conflicte catal¨¤, dibuixa un panorama de preocupant degradaci¨®, agreujat pel proc¨¦s de radicalitzaci¨® de la dreta ¨Cque t¨¦ clares arrels hisp¨¤niques, per¨° que no ¨¦s aliena a l¡¯amena?a de l¡¯autoritarisme postdemocr¨¤tic que viu Europa.

De manera que ara mateix no hi ha a l¡¯horitz¨® la capacitat de crear els acords necessaris per afrontar les urg¨¨ncies que els efectes de la pand¨¨mia traslladen m¨¦s enll¨¤ de l¡¯¨¤mbit sanitari. La dreta no t¨¦ cap intenci¨® de buscar espais compartits, mentre que l¡¯esquerra ni gosa ni suma per fer passos endavant. En el fons, la defensa sobreactuada de la monarquia, com la insist¨¨ncia ret¨°rica de l¡¯independentisme en la confrontaci¨® ara adjectivada com a intel¡¤ligent, no s¨®n m¨¦s que cortines de fum sobre una realitat que no hi ha manera d¡¯encarar cooperativament. I la dreta ha ensumat l¡¯oportunitat. Aqu¨ª, com Trump als Estats Units, espera especular amb la desesperaci¨® de la ciutadania i fins i tot presentar-se desvergonyidament com a defensora de les llibertats que s¡¯han limitat amb la pand¨¨mia.

Pedro S¨¢nchez intenta posar en evid¨¨ncia la irresponsabilitat de la dreta. Si el PP no dona un cop de m¨¤ en aquest moment greu ser¨¤ responsable del que vingui despr¨¦s. Les urg¨¨ncies s¡¯acumulen: des d¡¯un pressupost de xoc fins al retard en la renovaci¨® de les institucions, des del comprom¨ªs ferm davant de la crisi educativa (¡°cal anar a classe, ¨¦s una obligaci¨®¡±, ha dit amb encert la ministra Cela¨¢) fins a les mesures de protecci¨® per salvar les persones de l¡¯abisme social, passant pel retorn de la q¨¹esti¨® catalana a la pol¨ªtica amb un gest conciliador com l¡¯amnistia. Per¨° Casado anir¨¤ a veure el president sense intenci¨® de negociar, nom¨¦s pensa a treure profit del frac¨¤s.

I aquesta ¨¦s la difer¨¨ncia que separa una dreta autorit¨¤ria d¡¯una dreta democr¨¤tica: deixar que la situaci¨® es podreixi per, quan arribi l¡¯atur de masses i la degradaci¨® de la conviv¨¨ncia als barris i les fam¨ªlies, erigir-se com a defensora dels perdedors ¨Cgarantint la intocabilitat dels guanyadors, per descomptat¨C amb la demag¨°gia del populisme de dretes i la bandera del patriotisme autoritari. I aquesta ¨¦s l¡¯amena?a que les altres formacions pol¨ªtiques (incloent-hi els sobiranistes) no poden ignorar. S¨¢nchez no ha aconseguit generar la confian?a necess¨¤ria per liderar un per¨ªode extremadament delicat que requereix un impuls reformista. El risc ¨¦s que la situaci¨® es desbordi i s¡¯imposi la l¨°gica excloent i autorit¨¤ria del t¨¤ndem Vox-PP. Ser¨¤ la ciutadania espanyola capa? de parar els peus als aprenents de bruixot?