La monarquia avui

La monarquia ¨¦s una instituci¨® que t¨¦ el seu origen en el sistema feudal i que va evolucionar fins a la monarquia absoluta, en qu¨¨ el rei concentrava tots els poders de l¡¯Estat i on es deia que ¡°la voluntat del rei ¨¦s la llei¡±. La legitimaci¨® del rei ¨¦s teocr¨¤tica, ¨¦s a dir, que D¨¦u l¡¯havia escollit i, per tant, no era discutible. Les revolucions burgeses de finals del segle XVIII van tenir com a resultat les monarquies constitucionals, en les quals els poders del rei eren els que li conferia la constituci¨®, ja que el poble era el titular de la sobirania. En una primera fase el rei conservava la condici¨® de cap del govern i era el v¨¨rtex del poder judicial; en l¡¯¨²ltima fase, la de la monarquia parlament¨¤ria, la constituci¨® no confereix cap poder al rei, que t¨¦ funcions merament simb¨°liques i protocol¡¤l¨¤ries, de car¨¤cter formal.

Avui en dia el rei d¡¯Espanya no t¨¦ cap poder, ni pot adoptar cap mesura de pol¨ªtica interior o exterior perqu¨¨ aix¨° seria incompatible amb el sistema democr¨¤tic, en el qual, per definici¨®, els governants s¨®n escollits, directament o indirectament, pel poble, i el rei no ¨¦s un c¨¤rrec electiu, sin¨® hereditari. L¡¯actuaci¨® del rei es limita a sancionar obligat¨°riament, amb la seva signatura, les lleis aprovades per les Corts Generals, sense que les pugui vetar, i nomenar aquelles persones que li proposi el govern. Tots els seus actes s¨®n merament formals i expressen la voluntat dels representats democr¨¤ticament escollits. Tot plegat s¡¯articula mitjan?ant el referendament, acte segons el qual el rei no pot actuar sol, sin¨® que els seus actes han d¡¯anar acompanyats de la signatura d¡¯un representant pol¨ªtic, que ¨¦s el responsable d¡¯aquell acte.

El rei Joan Carles va ser designat pel dictador Francisco Franco. Malgrat tot, aix¨° va portar l¡¯Estat, amb la participaci¨® i la conformitat de la immensa majoria de les forces pol¨ªtiques, cap a un sistema democr¨¤tic, en forma de monarquia parlament¨¤ria. Partits obertament republicans com el PCE i el PSOE van votar a favor de la Constituci¨® amb la finalitat que Espanya es convert¨ªs, despr¨¦s de 40 anys de dictadura, en una democr¨¤cia. El Rei tamb¨¦ va jugar un paper crucial per aturar l¡¯intent de cop d¡¯Estat encap?alat pel tinent coronel Tejero i els generals Armada i Milans del Bosch el 23 de febrer del 1981. Per tot plegat, la substituci¨® de la monarquia no ha estat en l¡¯agenda pol¨ªtica de les principals forces pol¨ªtiques.

Tot i aix¨°, la monarquia no ¨¦s una instituci¨® actualitzada respecte a l¡¯organitzaci¨® de l¡¯Estat, perqu¨¨ ¨¦s heredit¨¤ria i si el rei comet un delicte mentre ocupa el c¨¤rrec no pot ser jutjat perqu¨¨ la Constituci¨® estableix que ¨¦s inviolable. La monarquia, per mantenir-se, ha d¡¯exercir les seves funcions amb discreci¨® i sense causar problemes. El rei Joan Carles no ha tingut una conducta adequada des de fa anys: t¨¦ una important fortuna que no se sap d¡¯on prov¨¦, la cacera d¡¯elefants a Botswana, etc. Ara ha estat acusat de cobrar importants quantitats per l¡¯adjudicaci¨® de determinades obres p¨²bliques i ha fugit als Emirats ?rabs Units. Per tot aix¨° la monarquia est¨¤ molt desprestigiada entre la poblaci¨® d¡¯Espanya. El problema ¨¦s que la Constituci¨® blinda la monarquia i per substituir-la per una rep¨²blica, en la qual la ciutadania pugui escollir el cap de l¡¯Estat, cal modificar-la mitjan?ant un procediment que ¨¦s pr¨¤cticament impossible d¡¯aconseguir. Es necessita una proposta de reforma que sigui votada favorablement per dos ter?os del Congr¨¦s i dos ter?os del Senat. Despr¨¦s s¡¯han de dissoldre les Corts i s¡¯han de convocar eleccions generals, en les quals ¨°bviament un dels elements centrals seria l¡¯abolici¨® de la monarquia i la creaci¨® de la rep¨²blica. Despr¨¦s, les noves Corts han de sotmetre novament la proposta de reforma constitucional a votaci¨® i a cada Cambra s¡¯ha d¡¯obtenir altre cop una majoria favorable a la reforma de dos ter?os, i finalment s¡¯ha de sotmetre la reforma a refer¨¨ndum.

Per reformar la Constituci¨® en aquest tema ¨¦s necessari el consens dels principals partits pol¨ªtics per obtenir les majories parlament¨¤ries que s¡¯han esmentat i, de moment, el PSOE, el PP i Ciutadans ni tan sols ho plantegen.

Francesc Pau i Vall ¨¦s professor de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la Universitat Pompeu Fabra