La regidora de Mobilitat de Barcelona: ¡°?s tan segur anar a comprar com viatjar en metro o bus¡±

El transport p¨²blic metropolit¨¤ afronta a partir d'aquest dilluns una tornada de vacances excepcional per la pand¨¨mia del coronavirus. Rosa Alarc¨®n (Val¨¨ncia, 1964), regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona i presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) assegura que el metro i el bus s¨®n segurs.

Pregunta. En el pic de la pand¨¨mia els viatgers del metro i el bus van caure un 90%. Aquest estiu han superat la meitat del passatge, per¨° encara som lluny de la normalitat. Com aconseguiran que la ciutadania torni al transport?

Resposta. Confiem a arribar al 60% del passatge anterior a la pand¨¨mia. L'oferta ser¨¤ del 100%, el certificat covid ens ha indicat que ho estem fent molt b¨¦, el 99% dels viatgers fan servir mascareta, estem aplicant protocols de neteja i els busos i metros estan m¨¦s nets que mai.

P. Quins protocols?

R. Hem aplicat sistemes d'innovaci¨®. L'aire de vagons i autobusos s'est¨¤ regenerant amb un producte virucida actiu, als busos s'utilitza oz¨®. A les estacions de metro es provoca la circulaci¨® i renovaci¨® de l'aire, ja ho utilitz¨¤vem per reduir la temperatura i tamb¨¦ ajuda a combatre el virus. Desinfectem cada dia els espais que es toquen amb les mans i als passamans ho fem amb llum ultraviolada. ?s tan segur anar a comprar com viatjar amb metro o bus, cal prendre les mateixes mesures: portar mascareta i rentar-se les mans abans i despr¨¦s.

P. Quan tornaran a utilitzar les portes del davant dels autobusos?

R. Estem acabant d'instal¡¤lar les mampares per protegir als conductors. Havien d'estar a punt al juliol per¨° va haver-hi un problema de producci¨® que va coincidir amb els rebrots i vam preferir ajornar-ho. Esperem que al llarg de setembre estiguin totes instal¡¤lades i puguem tornar a entrar amb normalitat.

P. No hi ha revisors a la xarxa. Han detectat m¨¦s frau?

R. Al metro i al bus al juliol els viatgers que no van validar van ser un 5,3% i un 5,1%, un punt m¨¦s que l'any passat. No hi ha revisors per evitar la seva exposici¨® al covid, per¨° el frau es detecta per la difer¨¨ncia entre les validacions i el recompte de viatgers.

P. Despr¨¦s de set mesos de pand¨¨mia i caiguda de passatge, quin ¨¦s l'abast del forat en els n¨²meros de TMB?

R. El problema existeix, perqu¨¨ si no tenim ocupaci¨® cauen els ingressos. La dada m¨¦s objectiva ¨¦s que ingressem 30 milions menys al mes per la caiguda de validacions. El sistema ja ¨¦s deficitari des que el 2012 Rajoy i Montoro van reduir l'aportaci¨® al transport p¨²blic. Ara l'Estat ha fet una aportaci¨® extraordin¨¤ria a Madrid i Barcelona i esperem la del pla local.

P. Podria arribar a faltar liquiditat per pagar sous?

R. No. L'empresa est¨¤ ben gestionada i estem fent de r¨°tula de tot el sistema, encara que hauria de fer-ho l'ATM. Per afrontar les necessitats financeres de TMB mentre arriben de les administracions hem signat un cr¨¨dit de 95 milions amb quatre entitats, i hem demanat fons a Europa. Confiem en ells i en els compromisos adquirits per la Generalitat i l'Estat durant la pand¨¨mia. Internament vull agrair el comprom¨ªs de la plantilla de TMB.

P. Hi ha ciutats que hagin aconseguit mantenir percentatges de passatge durant la pand¨¨mia?

R. No. Al contrari, ens estan mirant altres ciutats europees a nosaltres. Entre la plantilla, el percentatge de casos de covid ¨¦s menor que en la poblaci¨® general i els treballadors s'hi han deixat la pell. A Londres i Nova York han mort desenes de treballadors del transport.

P. Com es mou la gent que ha baixat del metro i el bus?

R. En Bicing, que ha tingut un augment espectacular; bicis i motos compartides, i en vehicle privat. Encara hi ha gent teletreballant, que no es mou. Tenim assumit que trigarem un any i mig a recuperar passatge, fins que hi hagi vacuna, per¨° tamb¨¦ que amb la crisi econ¨°mica hi haur¨¤ menys mobilitat.

P. Com poden frenar l'augment de mobilitat amb cotxe?

R. Ens preocupa molt, per aquest motiu focalitzem els esfor?os a fer que el metro i el bus siguin un espai segur. Abans de la pand¨¨mia es feien dos milions de despla?aments al dia, ha d'haver-hi un pacte de mobilitat per desescalar l'hora punta i plans de despla?aments per a les empreses. A l'Ajuntament en tenim.

P. Est¨¤ alineada amb les actuacions per pacificar carrers?

R. Completament. Est¨¨ticament, admeto que no s'ha fet la millor actuaci¨® i s'hauria pogut fer amb m¨¦s pedagogia, per¨° venim d'una pand¨¨mia en la qual vam haver de fer coses in¨¨dites: zones d'aparcament per a sanitaris, tancar el Bicing, donar barra lliure al repartiment o demanar que no s'utilitz¨¦s el transport p¨²blic, ho deia el BOE. En aquella fase vam haver d'afavorir el cotxe i despr¨¦s la mobilitat dels vianants.

P. Els col¡¤lectius de ciclistes s¨®n molt cr¨ªtics amb la seva gesti¨®, diuen que frena la bici.

R. La bici ha de cr¨¦ixer, es troba al 2,5% de la quota modal, no soc antibici, soc pro transport p¨²blic, em sembla m¨¦s important fomentar-lo juntament amb la mobilitat a peu, traient usuaris del cotxe. Les ciutats m¨¦s ambicioses com Par¨ªs es marquen un 9% de despla?aments amb bici. A Barcelona, per l'orografia i l'envelliment de la poblaci¨® la bici t¨¦ un l¨ªmit. En ciutats referents per a la bici com Amsterdam o Copenhaguen el sistema de transport p¨²blic al centre ¨¦s molt deficitari.