Lloret no era una festa

?ltim cap de setmana d'agost. El final de l'estiu arriba sempre insospitat, a la contra i en emboscada, com si aix¨° de no treballar i no saber quin dia ¨¦s s'hagu¨¦s convertit en llei i ordre pel propi pes del sol, el mar i les migdiades. Aquesta vegada el final d'aquest estiu estrany ha arribat amb n¨²vols negres, testimoni de l'any que hem passat i (esperem que no) profecia del que queda.

Almenys ho ha estat per a poblacions costaneres com Lloret de Mar (la Selva), on el nuvolot de la pand¨¨mia ha obligat aquesta ciutat tur¨ªstica (d'aquesta ind¨²stria depenen gaireb¨¦ el 100% de l'activitat i els habitants del municipi) a descobrir el que des de fa d¨¨cades no sabia que existia: un Lloret sense turistes, o almenys sense l'aglomeraci¨® a la qual s'havien acostumat des dels anys seixanta.

L'¨²ltim cap de setmana d'agost l'estampa ¨¦s ins¨°lita: ning¨² a les platges; la Riera, una mena de carrer del Pecat de Sitges sense complexos, buida; i els restaurants, sota m¨ªnims, gaireb¨¦ recollint ja les restes d'una temporada que val m¨¦s deixar enrere i comen?ar a pensar en com salvar la seg¨¹ent.

Lloret era una festa i aquest any ha hagut de conformar-se amb ser un aperitiu, encara que per a la poblaci¨® local i els turistes de proximitat aquest estiu ha estat l'oportunitat de descobrir platges i cales, bars i xiringuitos i un mar com no s'havia vist mai: ni boat party ni reggaeton que troba eco en les onades.

¨CPerdoni, els Frares?

¨CNo t¨¦ p¨¨rdua, darrere del castell. Ja veureu que en s¨®n set.

Era estrany, almenys inusual, que alg¨² pregunt¨¦s pel passeig mar¨ªtim per la cala dels Frares, un rac¨® darrere del castell que presideix totes les postals de Lloret (el miratge medieval costaner es va comen?ar a construir als anys trenta i va acabar despr¨¦s de la guerra, i ¨¦s encara propietat privada).

Despr¨¦s de passar el castell i travessar un forat a la roca, el cam¨ª de ronda planteja una pujada exigent, i des de dalt de tot ofereix un ample de mar on es veuen disperses set grans roques, set frares en process¨® constant sense moure's, amb la fe dels monjos que saben que el mar hi ser¨¤ sempre.

Els estius anteriors, eren pocs els que et preguntaven pels Frares, o per cala Trons, o per Sa Boadella. Els que saben que la Costa Brava del sud t¨¦, sota el soroll, perles que no tenen res a envejar a la del nord, ja saben on s¨®n.

En anys anteriors, el visitant preguntava per la Riera, bressol de la festa des que es va immortalitzar l'arribada de turistes amb ¨¤nsies de ball a la pel¡¤l¨ªcula La piel quemada. Preguntaven pel Colossos, el St Trop, el Tropics, i els m¨¦s vintage, pel Revolution. Un breu di¨¤leg entre una estiuejant veterana i una espor¨¤dica resumeix el canvi: ¡°Quan era jove el meu n¨°vio em portava a cala Banys, hi anaven totes les parelles, est¨¤ a?llada¡±. ¡°Ui, doncs jo vaig tenir un ligue de Lloret i em va portar al Casino¡±, respon l'altra.

Ara, segons l'eina que t¨¦ l'Ajuntament per controlar l'aforament de les platges, les c¨¨ntriques, sempre atape?des de turistes, estan ara m¨¦s buides, i les perif¨¨riques i m¨¦s escollides apareixen com a plenes. Hi ha coses que no canvien mai: aquesta setmana un grup de 200 francesos han protagonitzat a la platja una macrofesta sense mesures contra el coronavirus, que la policia va haver de desallotjar.

Per als visitants i estiuejants, aquest ha estat un any de reconciliaci¨® amb el lloc, per¨° el cop ha estat devastador per a molts. Lloret t¨¦ 30.000 places hoteleres, gaireb¨¦ tantes com habitants residents. Durant l'estiu, nom¨¦s el 60% ha estat obert, i l'ocupaci¨® no ha pujat del 10% al 15%. ¡°Qu¨¨ han de venir a fer, si no es pot sortir?¡±, lamenta un hoteler.

Els que m¨¦s ho han patit, en aquesta poblaci¨® on ja el 2016 la renda per c¨¤pita era un 35% inferior a la mitjana catalana, s¨®n els treballadors sense feina de temporada o en ERTO, o els que sobreviuen amb economia submergida. C¨¤ritas destaca que a Lloret la demanda d'ajuda per aliments s'ha incrementat un 100%. Qui paga la festa?